.

Els presidents de les Seccions de Dret Civil i Dret Bancari de l’ICAT, Irma Roldán i Joan Andreu Reverter, respectivament. Foto: Tarragona21

El festival de despropòsits judicials derivats de l’esmena a la totalitat cuinada pel plenari de la Sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem que capgirava la sentència de les hipoteques ha aixecat tanta indignació ciutadana i incomprensió legal que els professionals s’han vist obligats a intentar posar-hi seny. Una de les mesures destinades a posar les peces d’aquest trenca-closques en ordre ha estat impulsada pel Col·legi d’Advocats de Tarragona, amb la convocatòria aquesta tarda d’una sessió informativa oberta a tothom per explicar el nou escenari sorgit aquest dimarts i que estableix que continuïn sent els subscriptors d’una hipoteca -i no les entitats bancàries- qui assumeixin els impostos derivats de la constitució del crèdit.

La sessió ha anat a càrrec dels presidents de les Seccions de Dret Civil i Dret Bancari de l’ICAT, Irma Roldán i Joan Andreu Reverter, respectivament. I aquest darrer intentava dibuixar un camí per ajudar als ciutadans a reclamar els drets reconeguts en la sentència ajusticiada només poques hores després de néixer. “El problema està en el fet que, per a una sola persona, el camí que possibilita arribar a Europa és molt difícil. Per això recomanem que la gent afectada s’agrupi”. Amb aquest punt de partida, l’eina que ha de desbrossar el camp de mines és, precisament, “la mateixa la sentència del 18 d’octubre. Aquesta ha de ser la palanca que ens permeti arribar a Europa”. Reverter afirmava que “marca les pautes a seguir, encara que no es pronunciï sobre la retroactivitat. En primer lloc perquè està dictaminada per la sala més especialitzada del Suprem (la de Tributs), és a dir, on els magistrats que hi havien eren els més qualificats”. I per això “desgrana les raons indicant una cosa molt important: no és el mateix ser prestatari que estar interessat en la constitució de la hipoteca. El fet que la hipoteca sigui un benefici de l’entitat bancària fa que sigui ella la que ha de pagar” aquest impost.

Reverter explicava com els contraris a la sentència inicial es basen en el fet que un reglament hagués fixat en el seu dia que el subjecte passiu en la constitució d’una hipoteca havia de ser el consumidor. “Però una norma com és al capdavall un reglament és de rang inferior a la llei. I la llei guarda silenci sobre aquest tema”. Per això Reverter considera que és el moment “d’aprofitar aquesta incertesa jurídica” per “agrupar-se de cara a abaratir costos, anar a Europa i fer servir com a palanca la sentència” original. El parer d’aquest jurista és que la justícia europea podria donar la raó als afectats, una situació que ha s’ha donat en altres abusos bancaris com les clàusules sòl i les hipoteques multidivisa, una situació que Reverter considera “lamentable. És trist que Europa ens hagi de venir a estirar les orelles”. Precisament de cara a trobar sortides, la decisió del president del govern, Pedro Sánchez, de posar en marxa un decret llei que especifiqui clarament que els bancs estan obligats a pagar l’impost, “és important, sí, però només és una part de la solució perquè no fa front als efectes retroactius. Llavors la solució política permet convalidar una situació d’abús”.

Ara bé, Reverter “comprèn” que els ciutadans no tinguin confiança en llançar-se a una justícia que dona símptomes de la cabina dels germans Marx. Per a ell, el panorama resultant de tanta ordre i contraordre “és desolador per als ciutadans, que veuen els seus drets menystinguts. No saps a què atendre. Tots aquells que hem estudiat dret recordem els professors que ens parlaven de la invariabilitat de les sentències judicials. I amb tot el que ha passat ens hem quedat sorpresos”. No era l’única sensació a flor de pell, perquè s’hi afegien les de “defraudats i enganyats com professionals del Dret. No hi ha res pitjor per un sistema jurídic que la inseguretat”.

Com el context dona per a molt, Reverter no volia deixar passar l’oportunitat per manifestar un punt concret “que a mi personalment em molesta molt. Si són causes de caràcter econòmic o socials les que han de permetre que una decisió quedi congelada a l’espera de la decisió d’un plenari del Suprem, penso: I durant tots aquests anys que s’ha desnonat a la gent per no complir amb el deute hipotecari?”. En aquesta situació s’aplicava una interpretació de la llei segons la qual el valor actual de la casa no servia per eliminar l’import contractat amb el banc. “Aquí es deia que la llei és la llei. I no tenia això conseqüències socials i econòmiques? O és que aquestes conseqüències són diferents per als ciutadans i per als bancs? És que hem d’estar pendents de les oscil·lacions de la borsa? D’aquí la meva indignació”. La seva i la de tants col·lectius que han convocat mobilitzacions. “Perquè si anem a mirar les repercussions econòmiques, l’última estadística que he llegit afirmava que els diners a retornar vindrien a significar un 13% dels beneficis dels bancs en nou mesos. No veig un perill de col·lapse sistèmic ni crec que l’economia espanyola s’hagués enfonsat”.

A Reverter se li ha plantejat un cas concret. Què ha de fer una persona que ha de signar una hipoteca dilluns? “Jo al final penso, els bancs deixaran de concedir hipoteques? O es posaran tots d’acord en fer repercutir l’impost als clients? La prudència ens diu que potser caldria esperar una mica més i veure com es desenvolupa tot”.

J.Siré