Els professors de la URV Susanna Borràs i Antoni Pigrau, al Seminari internacional sobre la situació de les persones defensores de drets humans, de la terra i del medi ambient, a Mèxic.
El Centre d’Estudis de Dret Ambiental de Tarragona (CEDAT) de la URV organitza i participa en el Seminari internacional “Defensar a Amèrica Llatina” sobre la situació de les persones defensores de drets humans, de la terra i del medi ambient, que se celebra del 27 al 29 de març a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. L’objectiu del seminari és reflexionar sobre la intensitat i la diversitat de les amenaces i les agressions que pateixen les persones que defensen el medi ambient i els recursos naturals i dur a terme un debat sobre les experiències de les mesures passades i actuals de protecció i les millors estratègies per protegir-les en el futur. El Seminari acull la participació de persones i organitzacions de diferents països: Mèxic, Equador, Costa Rica, Argentina, Hondures, Brasil, Guatemala, Colòmbia i Nicaragua, especialment adequades per fer aportacions valuoses a aquests objectius.
El CEDAT ha impulsat aquest seminari internacional amb la col·laboració de l’Institut d’Investigacions Jurídiques de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i l’Institut Català Internacional per la Pau, així com també amb el suport de la Comissió Nacional de Drets Humans, del Ministeri d’Afers Exteriors, Cooperació i Unió Europea, d’Espanya; la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament, del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i transparència de la Generalitat de Catalunya, i l’Ajuntament de Tarragona.
La intensificació de la demanda mundial de recursos naturals i d’energia ha incrementat enormement la pressió de les grans empreses per implantar projectes extractius o energètics de diversos tipus, amb especial incidència a Amèrica Llatina. Sovint, aquests projectes tenen impactes negatius sobre el medi ambient i els drets humans i envaeixen o desplacen a les comunitats locals en els territoris es volen desenvolupar. L’oposició de les poblacions afectades a aquestes pràctiques empresarials obté sovint respostes violentes, com la persecució, assetjament, amenaces, criminalització i fins i tot, en el pitjor dels casos, la desaparició forçada o l’assassinat dels que defensen el medi ambient i els drets humans.
Aquest no és un problema limitat a una determinada activitat o a un país particular. Al contrari, hi ha un patró generalitzat d’agressions en contra dels defensors ambientals i de drets humans, de vegades recolzat per l’acció o per la inacció del mateix Estat. Així, 201 persones van ser assassinades violentament només l’any 2017 en 24 països de tot el món, segons l’informe anual de l’organització Global Witness 2017 sobre “Negocis irresponsables i l’assassinat de persones defensores de la terra i el medi ambient”.
Un cop més, Amèrica Llatina és l’escenari del major nombre d’assassinats, que representen gairebé el 60% del total. Segons les dades de Global Witness, Brasil va registrar la xifra més alta, amb 57 persones assassinades, un 80% a la regió amazònica; Colòmbia, 24 persones; Mèxic, 15 persones; Hondures, a 5 persones o Nicaragua, que va registrar el major nombre d’homicidis per càpita, amb quatre persones defensores assassinades. Un 25% del total pertanyien a pobles indígenes, quan tot just representen un 5% de la població mundial.
Segons l’informe del relator especial de les Nacions Unides sobre la situació dels defensors dels drets humans d’agost de 2016: “L’assassinat de defensors dels drets humans ambientals és només part de la violència generalitzada a la qual s’enfronten. Les comunicacions rebudes pel relator especial mostren que els defensors dels Drets Humans Ambientals afronten nombroses amenaces i violacions, incloent atacs violents i amenaces a les seves famílies, desaparicions forçades, vigilància il·lícita, prohibicions de viatjar, el xantatge, l’assetjament sexual, l’assetjament judicial i l’ús de la força per dissipar protestes pacífiques”.
Precisament aquest Seminari internacional se celebra amb motiu del 20è aniversari de l’adopció de la Declaració de les Nacions Unides sobre el dret i la responsabilitat de les persones, grups i òrgans de la societat per promoure i protegir els drets humans i les llibertats fonamentals reconegudes universalment, de 9 de desembre de 1998 (Resolució 53/144) i centra el debat en el context espacial d’Amèrica Llatina.
Equip de redacció
