El Castell de Vila-seca serà un centre de referència de la pintura catalana contemporània

🔊 Escoltar la notícia

El Castell de Vila-seca es convertirà en un pol cultural de primer ordre de les comarques de Tarragona amb la seva reconversió en un centre cultural que vol irradiar-se més allà del seu terme i de les comarques properes per esdevenir un referent, com ho és en la música l’Auditori Josep Carreras.

L’espai, adquiriti per l’Ajuntament en 2005 i ara acabat de restarar, oferirà una de les col·leccions de pintura catalana contemporània més importants en una de els seves sales i properament se signarà un conveni amb una fundació catalana per fer-ho realitat. S’hi faran dues exposicions a l’any i el fons dóna per moltes mostres expositives més. Podria obrir el mes de juliol. Serà un “imant cultural de les comarques del sud de Catalunya”, ha anunciat l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, en la presentació del projecte cultural, qui ha destacat que “arrencarem molt forts”. Poblet no ha volgut desvetllar de quina col·lecció es tracta i ha deixat l’anunci per quan, properament, es verifiqui la firma de l’acord.

Una segona funcionalitat de l’espai serà de repàs de l’itinerari històric del mateix castell, de l’època fundacional, quan va esdevenir l’espai polític, administratiu i judicial del senyor feudal per tal de repoblar el Camp de Tarragona, conquerit als sarraïns, i la seva evolució en el temps.

Josep Poblet ha destacat que aquest cap de setmana l’espai obrirà portes al públic per primera vegada des que en 2005 es va fer una experiència similar fruit de la compra feta a la família dels Sicart Girona, propietaris del castell fins aleshores. Es podrà visitar fins al 4 de març, data prèvia a l’inici del període preelectoral en què no es permeten actes que puguin ser considerats electorals.

L’adquisicó del Castell i de la finca -on s’ha posat marxa un jardí de 16.000 metres quadrats i resta per explotar un altre espai- va tenir un cost de 3,3 milions d’euros, mentre que l’elaborada restauració ha sortit per 3,9 milions d’euros, procedents en bona part de subvencions de Repsol, la Generalitat i l’Estat. S’ha remodelat la façana, canviat el sostre de fusta, afectat per tèmits, netejat l’interior, canviat el mobiliari, respectant el més suntuós de l’original, i s’està enllestint una vorera perimetral per evitar les humitats.

L’edifici, del segle XII, està protegit, i ha viscut canvis al llarg de la seva història, especialment pels afegits de detalls de la família holandesa -Joan Kies Helmont- que el va adquirir al segle XVII, i que el va fer semblant als castells nòrdics, am la presència de pinacles i punxes.

En 1899, el castell i les seves terres van ser adquirides per Isidre Sicart, que transformà la casa i passà a identificar-se com el Castell del Comte de Sicart.

Què hi haurà

El solar té una superfície de 29.000 metres quadrats, dels quals 17.000 corresponen al castell. La planta baixa suma 711 metres quadrats i ja s’hi feien activitats de cara al públic, però no als pisos superiors. La planta primera té 540 metres quadrats i la segona, 551.

En la planta baixa s’hi ubiquen un sala d’actes, dues sales polivalents, tres lavabos, una zona d’oficina i de treball i dues sales de reunions. A la planta primera hi haurà una sala de reunions, 4 lavabos, un hall, una sala polivalent i dos espais de treball, un de 108 metres quadrats. A la planta segona, finalment, hi haurà dues sales polivalents, un espai de treball, tres lavabos, un despatx i un saló especial de 122 metres quadrats.

“L’edifici està pensat per a usos culturals, però podrà admetre’n d’administratius”, com espais per al Patronat Municipal de Turisme”, ha destacat Poblet, que ha volgut subratllar especialment les facilitats que “des de sempre” ha donat la família Sicart pensant en la població, començant per una venda a un preu inferior al que hagués estat l’habitual. “El castell va néixer com a espai públic i torna a ser un espai públic”.

La seva remodelació “no era una acció prioritària, però sí un objetiu”, ha detallat, per això s’ha executat en un temps tan llarg, en què s’ha buscat actuar pas a pas en funció de les subvencions que es podien rebre d’altres administracions.

Jaume Garcia