.

La presentació ha anat a càrrec del director de l’estudi, Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB (dreta de la imatge).   

L’Anuari Econòmic Comarcal 2018 de BBVA ha estat presentat aquest matí a Tarragona amb criteris de territorialització per part del director de l’estudi, Josep Oliver, catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB. Document clau per radiografiar tant l’aspecte general com el comarcal des de fa 24 anys, Oliver reconeixia haver estat presentat al territori en anteriors vegades per “donar males notícies”. En aquest cas, però, els criteris macroeconòmics donen motiu per a l’esperança. L’estudi analitza les dades del 2017 a partir d’un índex anomenat Valor Afegit Brut (VAB), que valora la producció neta sense afegir-li els impostos indirectes que la graven (en aquest darrer cas estaríem parlant del PIB). Les dades fan del Camp de Tarragona i les Comarques Centrals motors de la recuperació, segons Oliver, mentre les Terres de l’Ebre continuen encara a la part baixa de la classificació i amb retard per arribar a indicadors d’abans de la crisi. Tanmateix, i a l’hora d’entrar en el detall, el catedràtic reconeixia que quan les xifres es tradueixen en ocupabilitat el país arrossega encara un dèficit de 300.000 llocs de treball respecte al 2007.

L’estudi destaca un intens creixement en el 2017, amb un VAB del 3,3% de mitjana a Catalunya i conclou que el Camp de Tarragona i les Comarques Centrals van liderar-lo, ambdós amb un avenç del VAB del 3,6%, juntament amb l’AMB (3,4%). Les Terres de l’Ebre, en canvi, van créixer més moderadament, d’un 2,1%, situant-se a la cua dels eixos territorials.

El creixement català del 2017 ha accentuat la recuperació, permetent que els registres de l’any superin ja els del 2007. Per tant, en relació a aquesta variable, els efectes de la crisi han estat superats. Les xifres s’alineen amb les dels darrers anys i les raons de la millora són similars: positiu efecte sobre la competitivitat i la confiança de les reformes i potents vents de cua exteriors (BCE, inestabilitat a la mediterrània i preu del petroli). Aquests factors van incrementar la renda dels sectors no financers de l’economia, el que va comportar augments a totes les partides de despesa. Així, l’avenç de la demanda interna el 2017 fou d’un intens 3,1%, tot i que se situa encara un -8,4% per sota la del 2007.

Entre els seus components, el més destacable del 2017 va ser l’avenç de la formació bruta de capital (5,6%) i, amb creixements menors, del consum privat i públic (2,4% per ambdós) tot i que, atès el seu pes sobre el PIB el 2016 (un 53,5% del total), fou el consum privat el que va definir el to general de la demanda. A aquests increments s’hi va sumar la positiva contribució de l’exterior, reflectint un nou patró de creixement en el que fort augments de la demanda interna són compatibles amb contribucions positives de la demanda neta exterior.

La fortalesa de la inversió reflecteix tant la recuperació de la dirigida a la construcció (5,1%) com de la destinada a maquinària i altres béns (5,4%). Tot i això, la FBC total se situa encara un 26% per sota la del 2007. Aquesta pèrdua reflecteix, en particular, la de la construcció. Pel que fa al consum, el públic presentà una alça del 2,4%, de manera que el seu avenç a la dècada 2007-17 supera llargament els registres del 2007 (d’un notable16,3%). En l’àmbit del consum privat, tot i el 2,4% d’increment del 2017 i els avenços des del 2014, el seu volum el 2017 encara està un -5,6% per sota el del 2007.

En l’àmbit exterior, les exportacions internacionals (mercaderies i serveis) el 2017 creixeren amb força (6,3%) i donada la relativa contenció d’importacions (augment del 4,4%), va continuar contribuint al creixement del PIB: el saldo exterior total va aportar 0,7 punts percentuals del 3,4% d’avenç total.

Dinàmica sectorial a Catalunya: forts avenços industrials i dels serveis productius

Des d’un punt de vista sectorial, el VAB va augmentar d’un 3,3%, empentat per la indústria (4,9%) i la construcció (4,7%), recolzats en un sòlid augment terciari (2,9%), tot i la caiguda del primari (-3,1%). El creixement industrial reflecteix tant el de les produccions d’energia i extractives com de les manufactures. Amb aquests resultats, el VAB industrial del 2017 supera en 1,1% el del 2007. Aquesta millora industrial propicia també el creixement del terciari per l’expansió dels serveis vinculats.

L’augment a la construcció reflecteix registres positius a totes les seves principals branques: augment del preu de l’habitatge, creixement de les transaccions d’habitatges lliures i increments dels habitatges iniciats.

El 2017, el VAB del Camp de Tarragona lidera el creixement del país (3,6 %) i consolida la recuperació

Amb la dinàmica descrita de l’oferta, el Camp de Tarragona va presentar el 2017 un augment del VAB del 3,6%. El creixement expressa la positiva evolució de la indústria (5,3%) i la dels serveis (3,1%), recolzats pels bons resultats de la construcció (2,1 %), mentre que el primari restava creixement (-4,7%). Aquests registres consoliden la recuperació al Camp de Tarragona encetada el 2014, de manera que se supera la davallada 2007-13 amb un VAB 1,3% per sobre el del 2007. En canvi, en ocupació, la millora del 2017 (increment de l’afiliació del 3,4%) només ha compensat parcialment la caiguda 2007-13. Aquesta dicotomia entre avenços del VAB i de l’ocupació reflecteix el pes d’una indústria que està sortint de la crisi amb increments ocupacionals molt menors que els d’altres sectors més intensius en treball, com els serveis.

Sectorialment, l’ascens del terciari al Camp de Tarragona en termes de valor afegit el 2017 (3,1%), reflecteix la bona dinàmica d’uns serveis (privats o col·lectius), els més directament vinculats a les persones, que van resistir prou els pitjors anys de la crisi. El VAB del terciari el 2017 supera en un 9,1% el del 2007. En canvi, en el mercat de treball, tot i créixer els afiliats en un 3,9%, la dinàmica no ha estat tan positiva per la forta davallada de l’afiliació

Pel que fa al creixement industrial al Camp de Tarragona, l’avenç del 2017 (5,3%) recull l’empenta de les produccions manufactureres (4,2%), combinada amb la millora de les d’energia, gas, aigua i reciclatge (8,6%). Mentre que les indústries de l’alimentació, begudes i tabac i la fabricació de material de transport, presentaren creixements més moderats. Amb la millora del 2017 queda superada la contracció del 2007-13, situant-se el VAB generat un 15,4% per sobre el del 2007. En termes d’afiliació, però, els 37.000 afiliats del sector en el 2017, estan encara un 7,1% per sota els del 2007.

En l’àmbit de la construcció, el creixement del 2,1% el 2017 és el resultat d’augments en obra civil i instal·lacions i acabats d’edificis. Amb tot, el creixement no ha permès modificar, més que molt parcialment, els efectes de la crisi, de manera que continua en un terreny molt negatiu.

Pel que fa al primari, la forta contracció del seu VAB al Camp de Tarragona el 2017 (-4,7%) és resultat de la dinàmica de l’agricultura, la principal branca del primari en aquest eix, on l’increment dels fruita seca no va poder contrarestar les contraccions del vi i most, raïm i cereals. A aquesta caiguda s’hi va afegir la de la ramaderia (amb reduccions en l’oví i cabrum, el boví i porquí, que no varen poder ser compensades per l’augment de l’aviram) i també de la pesca.