El Bonavista s’emporta un derbi impagable contra un heroic Ràcing

🔊 Escoltar la notícia

Bonavista ha viscut aquesta tarda de dissabte un dels derbis més apassinants de la ciutat dels darrers anys, una batalla oberta on l’estil dominant i segur de la Cultural Bonavista, l’equip local, se les ha hagut de veure contra un prometeïc rival, una força de la natura que ha estat a punt d’obrar un dels miracles de la temporada, remuntar un 4-1 amb dos jugadors expulsats i quan faltaven 15 minuts per al final. S’ha quedat a les portes de la glòria. Final: 4-3.

La temporada passada no van coincidir de categoria els dos grans rivals de Bonavista. La Cultural, el de tota la vida, i el Ràcing Bonavista, el conjunt nascut en 2012 d’una escissió enmig d’unes polèmiques eleccions a la junta directiva de la Cultural. El Bonavista iniciava el partit en cinquena posició, i el Ràcing, en novena, però aquest darrer va obrar la proesa de guanyar el líder Canonja la setmana passada (4-2) amb tres gols de Youssef, que seria un dels destacats avui.

Dues expulsions de l’equip rival, un posible penal no assenyalat als visitants (hi ha opinions per a tots els gustos), la protesta pel tercer gol del Bonavista per presumpta falta al porter… No ha faltat de res. Ni la pluja.

El president del Bonavista, Ramón López, recordava abans de començar que “cada partit és un món”, que podia passar qualsevol cosa, i José Espejo, el seu homònim al Ràcing, assegurava a Tarragona21 que “en els derbis es creen moltes expectatives que encabat no s’acompleixen”. Anava totalment errat. Els companys periodistes de la ràdio on line de Bonavista, Trasegando, estrenaven emissió en directe del derbi. S’ensumaven que passaria alguna cosa. I vaja si ha passat.

Minut 75, a només quinze del final perquè acabi el partit. El Bonavista guanya per 4-1. José Sanz acaba de fer el quart poc després que el Ràcing rebés la segona expulsió, totalment justa. L’entrenador racinguista, David Serrano, ha decidit creuar el Rubicon i jugar al suïcidi: llença l’equip a l’atac desesperat. Aleshores aprofiten els locals per trobar immensos espais a la contra.

Tot sembla decidit, però aleshores succeeix l’impensable. El Bonavista entra en estat de pànic i el Ràcing es posa en mode heroi de la Marvel. Jordi fa el 4-2 al minut 85 i Chimo, autor del 3-1, marca el 4-3 al minut 90. No pot ser. La grada del Ràcing -convenientment separada de la del Bonavista- comença a cridar ‘Sí, se puede!’, ‘A por ellos’. I al minut 95, en la darrera jugada del descompte Sofi envia la pilota al travesser. La fusta evita el 4-4. L’àrbitre xiula el final.

A la primera part, Carlos, Teto -d’una volea per emmarcar- i Paco havien deixat clar el domini local: 3-0, amb el porter rival expulsat. Sofi havia anat directe contra l’àrbitre en protestar el que considerava una falta contra ell en la consecució del tercer gol. No s’acabava aquí el calvari per al Ràcing: el suplent del porter no és porter, sinó un defensa. No hi ha porter suplent!

La segona part, però, seria un altre món, amb un joc molt més equilibrat. La segona expulsió d’un jugador del Ràcing, una segona groga a Naharro per marcar un gol amb les mans, com si fos un bloqueig en voleibol, semblava deixar sentenciat el partit. Però aleshores és quan el Ràcing ha ressucitat, ha tret l’orgull i li ha complicat la vida a un Bonavista que ha tingut claríssimes ocasions de rematar l’excel·lent feina de la primera part amb una golejada gràcies a unes clares contres. Amb un Ràcing abocat a la porteria contrària, sense defenses, amb una grada tensa, amb un entrenador local, Eusebio Corbacho, a punt de matar algú, acabava el partit, sense més bronca que les habituals cada diumenge.

Per a quant la tornada?

Consulteu l’acta arbitral del partit en aquest enllaç.

Seguiu els resultats del grup 2 de Tercera Territorial en aquest enllaç.

J. Garcia