Jean-Marc Segarra, durant l’entrevista. Foto: Tarragona21
El nou director territorial d’Ensenyament, Jean-Marc Segarra, arriba al càrrec carregat de propostes i també de deures per fer. Entre les innovacions, ajudar que la població rural no es perdi donant-los-hi eines. Així, ha posat en marxa el primer Institut-Escola en zona rural de Catalunya, a Cornudella de Montsant, amb integració de tot el cicle educatiu i activitats extraescolars als diferents pobles del voltant.
Nascut a Brussel.les, fou director de l’institut Martí i Franquès i es va donar a conèixer durant les jornades del referèndum de l’U d’Octubre per haver evitat que la policia desallotgés els pares i mares que passaven la nit al centre per assegurar l’arribada de les urnes i la celebració del referèndum. És llicenciat en Filologia Anglogermànica per la Universitat de Barcelona i doctorat en Literatura Comparada moderna i contemporània.
El calendari d’obres de l’escola de l’Arrabassada s’acompleix? Hi ha novetats?
Sí, havíem de lliurar les claus el mes de març de 2020, es va endarrerir per uns problemes tècnics, però no ens preocupa perquè en comptes d’acabar al març ho farem a final de curs. Serà positiu perquè és millor fer el trasllat fora de l’horari del curs escolar. L’escola estarà en marxa al setembre de 2020.
Ha començat el curs al Camp de Tarragona amb 130.000 alumnes. Són xifres estables?
Tenim el ‘baby boom’ l’any 2006, que provoca un ascens lleuger a secundària. A partir de la crisi es viu un descens fort de la demografia. Als Pallaresos fa tres anys teníem 132 alumnes de P3, l’any passat vam baixar a 72 i enguany són 32. Són 90 alumnes menys de cop i volta. Ho equilibra una mica la matrícula viva o els estrangers que puguin venir, però tenim una gran crisi de natalitat a tot arreu.
Hi ha preocupació als Pallaresos perquè no se’ls retalli una línia educativa
Als Pallaresos hi ha dues escoles i pinta que les haurem de fusionar, és una de les solucions possibles.
I si es torna a recuperar la natalitat als Pallaresos?
L’escola Jujol és de mòduls. Van demanar de fer l’escola nova fa vuit anys. Farem una reunió conjuntament amb la comunitat educativa però és complicat construir amb aquestes xifres. Ja hem tingut contactes amb l’Ajuntament. En canvi, era necessària l’ampliació de l’institut.
En el cas del Catllar, al municipi tenim 30 urbanitzacions. Hi ha escoles del terme del costat que estan molt més a prop que les del terme on tu hi vius. Alguna cosa falla si has d’anar més lluny a escola perquè resulta que està al teu terme. Cal treballar-ho i buscar la complicitat política. Hem de trencar la barrera del terme municipal, hem de parlar d’escoles de proximitat; cal complicitat interadministrativa.
Hi ha un segon problema: si ets d’un altre municipi tens dret a transport i menjar calent i resulta que estàs només a 200 metres de l’escola. Hem de flexibilitzar les normes, és igual si ets del terme o no. Una altra qüestió són els que tenen necessitats econòmiques, aquests ja els becarem. Estem encorsetats en normes de fa trenta anys.
‘Alguna cosa falla si has d’anar més lluny a l’escola perquè resulta que està al teu terme i no pots anar al poble veí, que és més a prop’. Foto: Tarragona21
A Roda de Berà tenen previst també fer el nou edifici de l’institut
Sortirà la licitació de la construcció del nou institut a la tardor. Durant el 2022 estarà fet.
També preveuen obres a Vilallonga, Vallmoll, a Vandellòs…
A Vallmoll farem un col.legi nou en un altre emplaçament. Tenim complicitat amb l’Ajuntament. Vam tancar l’acord fa unes tres setmanes. Intentarem començar la construcció l’any vinent. A Vilallonga vam fer la quarta fase d’ampliació de l’escola. A l’estiu que ve ho acabarem tot, el menjador amb el servei de psicomotricitat necessària, un ascensor i les noves aules.
Al Camp de Tarragona hi ha 143 mòduls prefabricats i vostè ha anunciat que volen reduir-los a la mínima expressió en set anys. Quina idea tenen?
Ara començarà la construcció de l’institut de Miami Platja, que es troba ubicat en quinze mòduls; a més, farem Roda de Berà, l’escola de Maspujols o la Juncosa de Montmell. Només en dos anys podem retirar 50 mòduls. Hem prioritzat les escoles que estaven en la seva totalitat en mòduls.
Crec que farem mal Govern si no deixem cap prefabricat. Cal ser valent. Els prefabricats no tenen res a veure amb els de fa trenta anys, disposen d’aire condicionat i són molt millors. Per poder fer front a la matrícula viva seran necessaris.
Vam acabar el mes d’agost amb tots els alumnes col.locats als centres educatius per part de la comissió de garanties, que s’encarrega dels que vénen fora de termini. Doncs bé, des del 7 d’agost al 10 de setembre hem rebut 1.303 alumnes nous a Primària i Secundària. Als altres anys, la mitjana d’aquest període era de 300 o 350. Vam fer una previsió de 500 i ens n’hem anat als 1.300.
Què ha passat?
Estem acabant de fixar les dades empíriques. Avanço alguna cosa del que estem observant: el 90 per cent són nacionals i vénen de la connurbació de Barcelona. Motius? Parlem-ne. Potser la feina o l’habitatge. No ho sabem encara. I hi ha un altre fenomen: se salten el Baix Penedès i van a Tarragona i a Reus. A principis de la dècada de l’any 2000, durant el curs Cunit, El Vendrell i Calafell s’omplien d’alumnes procedents de Barcelona, i ara ens trobem que les tres ciutats catalanes on hi ha hagut més mobilitat són Terrassa, Reus i Tarragona. Dels 1.303, 900 són a Tarragona i Reus. La resta són a Valls i la franja costera. És una xifra desorbitada per l’època de l’any en què ens trobem, el mes d’octubre. Quan arribi Nadal cal estar preparats. Calculem que només un deu per cent de tarragonins han marxat fora. Estem mirant com ampliar mitjos grups a Reus i Tarragona per evitar la segregació. No pots obrir-ho tot en un centre. Estem molt tensionats.
Tots els centres públics i concertats faran aquest curs accions obligatòries de servei comunitari. En què consisteixen?
El servei comunitari és una matèria que es feia de manera experimental i voluntària i enguany serà obligatòria. Es pot cursar a tercer o quart d’ESO, no amb hora lectiva concreta. Cada centre pot gestionar-ho. Es tracta d’aplicar la responsabilitat social corporativa. A l’institut Martí i Franquès, per exemple, vam posar en marxa els voluntaris del Nàstic Genuïne. Hi ha centres que van a llars d’infants, a llars de jubilats o a refer un parc. Una part del servei és teòric i una altra, pràctic: fora de les teves hores has de retornar a la societat el que et dóna. Existeix un inventari d’activitats. Busquem que s’integri amb el teixit del municipi. Tenim el Nàstic, els MENA, Càrites, ONGs, etc.
Quin capteniment hi ha amb els MENA -menors d’edat no acompanyats- al Camp de Tarragona?
De moment hi ha hagut un estancament en l’arribada dels MENA. Crearem una taula mixta a Tarragona, amb l’alcalde, amb GAIA, el teixit associatiu i nosaltres i analitzarem com implicar-los en la societat civil. Això s’ha de fer amb el concurs de les entitats. Una altra taula estarà dirigida pel delegat de la Generalitat i formada per ajuntaments i consells comarcals. Els hem de tenir atesos, han de tenir papers, que és el gran problema, els hem d’educar de manera reglada i que estiguin implicats amb la societat civil.
El Departament està ensenyant àrab i xinès. Com va l’experiència?
En alguns centres oferim els espais per fer xinès, com a activitat extraescolar, no com a curricular. És un tema incipient. Amb l’àrab tenim més recorregut, a partir d’un conveni entre el Regne de Marroc i l’Estat espanyol. Es disposa de quatre mestres del Marroc a disposició nostra. Aconseguim que les mares magrebiness vegin com els seus fills estudien àrab i elles poden estudiar català. És important que s’hi impliquin.
Aquest curs es posa en marxa el Centre d’Innovació i Transferència. Què és i què busca?
En cinc cèntims, busquem lligar les necessitats de les empreses amb les bones pràctiques que fem a les FP, amb la innovació i el futur. Educació i Treball van junts. Tenim el projecte de digitalització 4.0 de les empreses del parc químic. El Centre ha fet de frontisa i els eixos són la logística, la química, els serveis a les persones, la innovació i l’I+D.
Com valora les paraules del conseller Bargalló quan parlava de funcionaris ‘apalancats’?
Eren paraules extretes d’un contexte més ampli, les paraules estaven tallades. Ell sempre diu que el sistema l’han aguantat els professors. La feina que està fent el conseller és encomiable. La gran majoria de funcionaris han tirat bous i esquelles per tirar endavant malgrat el 155 i malgrat els pressupostos prorrogats del Govern.
Com tiraran endavant tantes inversions amb pressupostos prorrogats?
Les obres es poden fer perquè ja estaven previstes, però el decret de la inclusiva, no, és a dir, per ampliar personal especialista cal pressupostos. I volem crear la categoria dels tècnics docents, que ara són considerats PAS. I per canviar la categoria cal pressupostos. Els necessitem.
Quina salut mostra el català a l’escola?
Cadeca i els bil.lingüistes et diran que tot es fa en català, però la realitat no és aquesta. L’ús social als patis és en castellà perquè els catalanoparlants canvien de registre.
Jaume Garcia
Equip de redacció
