Dos anys d’un referèndum que va convulsionar Tarragona

🔊 Escoltar la notícia

Avui fa dos anys de la dramàtica jornada de l’u d’octubre de 2017, il.lusionant per una gran part de la població i funesta per una altra. Alguna cosa es va trencar aquell dia al país i alguna cosa va començar a caminar, una jornada que va suposar tant la culminació del procés independentista conduït des de la Generalitat, el Parlament i les entitats ANC i Òmnium Cultural, com la seva davallada amb l’empresonament provisional i judici dels seus dirigents. L’aniversari cobra força ara donada l’expectativa d’una sentència que ha d’arribar els propes dies i la reacció que pugui comportar.

Tarragona va ser portada als informatius per la virulència amb què van actuar els antiavalots de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Tarragona i també Sant Carles de la Ràpita i Mont-roig del Camp. Diversos ferits, entre ells el cap local d’ERC, Sergi Albarran o un cantant, Oriol Aymat, de Blaumut, van ser la imatge del dia.

Enmig, la reacció de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que reiteraria que aquell dia havia fet desenes d’accions per tractar de frenar l’actuació policial. La població només va visualitzar un vídeo casolà que va emetre per les xarxes condemnant l’acció. Ja més tard va cursar un comunicat de premsa de condemna. L’alcalde va ser qui es va endur uns altres cops, els polítics, responsabilitzat per no haver facilitat locals per votar, per no condemnar la presència de vaixells de la Policia Nacional, en definitiva, per ser contrari al referèndum. Per postres, va mantenir el pacte de govern municipal amb el PP. Ballesteros va passar a l’oposició en les passades eleccions municipals després de dotze anys de govern. Potser no va ser determinant l’u d’octubre en la davallada electoral socialista, però va tenir el seu pes.

Un altre protagonista de la jornada va ser el subdelegat del Govern central, Jordi Sierra, un veritable passavolant aquell dia a qui el Govern central, comandat pel seu partit, li va negar la més mínima informació del que passaria a Tarragona i a la província i del que passava. Avui és funcionari a l’Ajuntament de Tarragona. El delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, va demanar perdó públicament a través de la televisió per les càrregues policials viscudes a Catalunya.

Un tercer personatge tarragoní fou l’actual director territorial d’Ensenyament de la Generalitat, Jean Marc Segarra, aleshores director de l’institut Pons d’Icart. Durant tota la nit prèvia, va evitar amb la seva actuació decidida que la Policia foragités els activistes que disfressats de pares i mares feien nit a l’institut per evitar l’esperada vinguda policial, que hauria d’ocupar els col.legis electorals i impedir el referèndum.

Tant va repetir Mariano Rajoy, aleshores president de Govern central, que no hi hauria referèndum d’autodeterminació que es va convertir en un mantra que va fer fortuna. Però la Policia no ocupà els col.legis ni els instituts.

Pocs minuts després de les cinc de la matinada de l’u d’octubre, Tarragona21 localitzava la primera urna de la província: en un col.legi de Salou. L’impacte de l’arribada de les urnes als col.legis de tot Catalunya va ser molt potent, una imatge que resumia la derrota de l’Estat i que va fer molt mal a la credibilitat del Govern Rajoy. L’Estat no havia impedit que el Parlament de Catalunya aprovés les lleis de desconnexió i de transició cap a la República catalana, no havia impedit que s’imprimissin les paperetes electorals, no havia impedit que arribessin les urnes a Catalunya i no va impedir el referèndum quan havia perjurat que res de tot això succeiria. La jornada de glòria de l’independentisme finalitzaria amb un cant general, urna en mà, dels protagonistes del referèndum, els ciutadans: ‘Hem votat’.

Un argument rere l’altra, el relat independentista s’imposava i faltava encara la grossa del dia: les imatges dels antiavalots estomacant els votants. ‘Vergonya’, ‘850 ferits’, titulava la premsa estrangera, que obria les portades dels digitals. El desastre estava assegurat. Només li quedava al Govern Rajoy que la Unió Europea no es mogués i que sí ho fessin el fiscal general de l’Estat i els jutges del Suprem. L’u d’octubre a les comarques de Tarragona formaria part del judici als nou dirigents independentistes davant el Tribunal Suprem, amb testimonis polítics i policials. Altrament, un seguit d’alcaldes van ser denunciats, dels quals només tres d’ells continuen imputats, Francesc Xavier Moliné, de Móra la Nova; Paco Gas, de Roquetes; i Josep Caparrós, de Sant Carles de la Ràpita. Altrament, dos anys després de l’1 d’octubre, avui als jutjats catalans hi ha, almenys, 120 policies nacionals i guàrdies civils imputats per violència policial el dia del referèndum. La impossibilitat d’identificar els agents ha estat el principal motiu de l’arxivament de moltes altres denúncies.

.

La infausta legislatura acabaria precipitadament amb la sentència del cas Gürtel, un escàndol majúscul de corrupció, i una inesperada -per victoriosa- moció de censura del líder socialista a l’oposició, Pedro Sánchez, que acabaria amb Rajoy tornant a fer de registrador de la propietat a Santa Pola i a Soraya Sáenz de Santamaria fent ús del que Lluís Foix diria ‘les portes giratòries’.

La jornada va ser seguida minut a minut per Tarragona21. Ho podeu consultar en aquest enllaç.

Jaume Garcia