.

El dia després de la taquicàrdica ruleta d’emocions que va viure el país, els interrogants predominen i les certeses són escasses. El desplegament del govern espanyol en defensa de la legimitat constitucional s’ha dut a terme formalment amb rapidesa per mitjà del BOE. Destitucions, cessaments i nomenament, per delegació de Mariano Rajoy, de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria com a responsable de l’autonomia catalana.

La maquinària que ha de fer costat a la nova ‘presidenta’ de la Generalitat s’ha posat en marxa aquest mateix dissabte. El secretari d’Estat per a les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, ha presidit la primera reunió amb els subsecretaris dels departaments ministerials, que “assumeixen les competències de les conselleries de la Generalitat”, segons explica un comunicat del govern espanyol. En aquesta trobada, s’han estudiat les “diverses actuacions” que es duran a terme a partir d’aquest mateix dissabte per part dels ministeris amb l’objectiu de complir amb les mesures aprovades pel govern espanyol. La intenció, segons el comunicat, és “garantir que el conjunt de la Generalitat restauri i actuï d’acord amb l’ordre constitucional i legal vigent” i que “el funcionament de l’administració de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes, ens, entitats i sector públic empresarial dependents”.

El govern català no es considera cessat

Per la seva banda, alguns consellers volen mantenir les estructures de la recent nascuda República Catalana activa sense donar-se per enterats de les mesures provinents de Madrid. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha fet aquest dissabte una piulada des del seu compte personal de Twitter recordant l’adjudicació divendres de deu obres de millora de la xarxa viària, i ho acompanya amb l’etiqueta ‘Seguim’.

Alhora, Ferran Mascarell estudiarà denunciar el seu cessament com a delegat del Govern a Madrid. Segons ha explicat en una entrevista a Rac 1, considera que les resolucions que s’han pres al Senat amb l’aprovació de l’article 155 són “manifestament inconstitucionals”.

Per la seva banda, l’encara delegat del govern al Camp de Tarragona, Òscar Peris, també escollia Twitter per enviar un missatge: “Cal que defensem la República amb fermesa, determinació i molta intel·ligència. Ferms i dempeus, sempre”. Dilluns serà un dia clau per conèixer exactament quin és el posicionament dels milers de funcionaris de la Generalitat i quines són les exigències que els reclamen des de Madrid.

Més enllà del pols de legitimitats, sobre la taula també hi ha ara el posicionament dels partits independentistes de cara a les eleccions autonòmiques convocades per Rajoy el pròxim 21 de desembre. La CUP ja ha deixat caure un posicionament inicial de rebuig a participar-hi, mentre ERC i PDeCAT intenten per la seva banda centrar-se en la defensa del nou ens nascut al Parlament divendres. El temps, però, exigirà decisions ràpides. Els partits que s’hi vulguin presentar tenen només tres setmanes per organitzar llistes, formar coalicins i escollir candidats segons els terminis de la llei electoral general. Cal recordar en aquest punt que Catalunya és l’única comunitat sense llei electoral pròpia.

Seguint el fil d’aquesta lògica, la campanya s’obriria el dia 5 de desembre i es tancaria el dia 19, per fer del 20 jornada de reflexió abans d’anar a votar dijous. Un fet excepcional perquè l’habitual és aprofitar els diumenges. Els treballadors tindran dret a deixar els seus llocs de treball durant quatre hores sense descompte de sou i els escollits per formar part de les meses podran dedicar-hi tota la jornada sense perjudici i comptaran, a més de cinc hores de reducció de jornada el dia següent. També cal tenir present que el dia 21 no coincideix en l’inici de les vacances escolars de Nadal, per la qual cosa no es descarta que en aquelles escoles que hagin d’acollir urnes s’avancin.

ACN/Agències/Redacció

/* JS para menú plegable móvil Divi */