.

Imatge d’arxiu d’una tenda de Virginias a Reus.

La fallida de Virginias encara continua donant titulars 4 anys després de la seva entrada en concurs voluntari de creditors el 19 de desembre del 2017 i del repartiment posterior de la producció de la planta de Reus entre la madrilenya Risi i la lleidatana Acrimont Investment. La situació laboral d’una desena de treballadors de l’empresa propietat d’Indústries Rodríguez abans de la caiguda pel penya-segat, fruit d’un deute acumulat de 16 milions d’euros inassumible, ha estat resolt finalment aquest mes d’agost. El Jutjat de lo Social Número 1 de Reus ha decidit, en sentència notificada dilluns passat, en favor del dret de tots ells de rebre, “en concepte d’indemnització per danys i perjudicis”, una quantitat que suma més de 41.000 euros. Una xifra total que es repartirà de forma desigual entre els deu antics empleats personats a la demanda i amb modalitat de contracte fixes-discontinus, i que respon als “als salaris deixats de percebre per no haver estat cridats per a la realització de la campanya del torró de l’any 2018”.

Així mateix, i segons es pot llegir a la resolució judicial a la qual ha tingut accés Tots21, “es condemna a Don Antonio Constantino Pes, en la seva condició d’administrador concursal de l’empresa Industrias Rodríguez, S. A., a estar i passar per les conseqüències de l’anterior declaració de condemna, d’acord amb les competències que li corresponen en el procediment regulat pel text refós de la Llei Concursal. El Fons de Garantia Salarial -FOGASA-, en la seva condició de responsable legal subsidiari i amb les limitacions establertes en l’article 33 ET, haurà d’estar i passar pels efectes de la present Sentència”. En essència, tots els treballadors hauran de rebre una indemnització d’acord amb els anys treballats que hauran de cobrar bé dels diners que restin de la venda d’actius de Virginias o bé de FOGASA (en aquest darrer cas no podrà sobrepassar els 120 dies per any treballat) .

El jutge afirma que, malgrat les operacions iniciades per l’administrador concursal per l’adjudicació directa dels actius de Virginias a les dues empreses que finalment se’ls van repartir, “això no impedia que l’empresa concursada hagués iniciat ja la campanya del torró de l’any 2018” perquè “en principi, continuava produint amb normalitat i la temporada s’hauria iniciat ja en els mesos de maig i juny, just abans de l’estiu, com en anys anteriors. Per la qual cosa l’adjudicació (dels actius) es va autoritzar pel Jutge del concurs amb posterioritat a l’inici de la campanya, quan els treballadors fixos discontinus ja havien d’haver estat cridats a incorporar-se als seus llocs de treball” seguint uns criteris objectius entre els quals es garanteix el de l’antiguitat. Aquest darrer argument és una altra de les claus de la sentència perquè és un dels punts reclamats també des dels antics treballadors que van optar per arribar fins al final. De fet, des del tribunal es considera acreditat igualment “que l’any 2018 es van fer els treballs preparatoris de la campanya del torró, com en anys anteriors, inclosa la compra de la matèria primera necessària, i que no es van detenir les comandes de l’empresa demandada, que continuava fent-los per a una altra empresa, quan els actius d’aquella ja havien estat adquirits per les empreses RISI, S.A. i ACRIMONT INVESTMENT, S.L.O”.

És per tot plegat que “ha d’entendre’s que la falta de crida va constituir una decisió discrecional de l’empresa demandada no emparada per l’article 16.2 de l’Estatut dels Treballadors, la qual cosa permet als treballadors demandants, tal com s’ha raonat anteriorment, instar la corresponent reclamació de quantitat pels salaris que la falta de crida els va impedir percebre”.

J.S.