.

Víctor Puig, junt al president de la Cambra, Albert Abelló

La Cambra de Comerç ha estat avui escenari de la conferència del ‘gurú’ del negoci on line Víctor Puig, soci director de Zinkdo, consultor en estratègia de comunicació, que ha desxifrat el decàleg no només sobreviure en la selva que és internet sinó per poder copsar les tendències digitals per a l’empresa i des del punt de vista del consumidor.

Quins hàbits té la gent, què compra i per què, com usa internet i els aparells tecnològic? La clau és posar-se al lloc del consumidor i actuar segons les seves necessitats i no les de les empreses. Víctor Puig fixa unes tendències que comencen per saber que la publicitat ha virat cap als vídeos de Youtube: “El 96% dels usuaris d’internet veuen vídeos on line”, informa Puig. I d’ells, el 76 per cent tria Youtube. Però hi ha moltes maneres d’anunciar-se: no només publicant un videoanunci, sinó donant la possibilitat, clicant en un extrem del mateix, de comprar directament el producte.

Més tendències: “Anunciar-se a Facebook pot multiplicar per set l’audiència” del nostre web. “S’ha acabat el tot és gratis” a Facebook, i la tendència arribarà a Twitter. Una altra opció: inserir la publicitat dins els continguts. Per exemple, un patrocinador que apareix de fons en un plató d’un programa per internet. Més: “L’usuari va a una botiga, tria la marca d’unes sabates, se les emprova, però no les compra. Ho farà després per internet per triar el color que vol”. O també l’opció de buscar uns pantalons en una botiga i amb el mòbil a la mà comparar el preu amb altres establiments.

Cada cop se sofistica tot més en el món digital. Publicar continguts diferents segons el mitjà, segons si és mòbil, ordinador o televisió, ja és tendència: trobar la resolució d’un enigma que apareix en un programa de televisió entrant en un contingut per mòbil, per exemple.

Una tendència que ja és molt clara: “Vendre serveis més que productes concrets”. Spotify ven música, no CD’s; Amazon és un aparador de llibres, no de títols en concret. I finalment, l’acumulació de dades. Dades són poder. Un exemple: “BBVA té un producte intern amb el qual sap en quins llocs de la ciutat de Barcelona la compra gent compra amb targeta de crèdit, i en quines hores del dia ho fa”. Dades, dades, informació. És tal la importància, que el diari El País ha incorporat al seu Consell de Redacció -poblat de periodistes i intel·lectuals- un matemàtic perquè desxifri la muntanya de dades que l’audiència li ofereix cada dia al seu digital principalment a través de Google Analytics.