Pla detall d’un gravat d’un cavall que s’ha trobat a la cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí. Foto: Cedida
Aquest divendres s’ha fet pública la descoberta, a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà), de més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys que constitueixen el primer santuari paleolític català amb representacions d’art rupestre parietal figuratiu i abstracte.
La presentació ha anat a càrrec de la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, de l’alcalde de l’Espluga de Francolí, Josep M. Vidal; del director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Robert Sala, i del director del projecte de recerca sobre la Cova de la Font Major i autor de la troballa, Josep Maria Vergès.
El 30 d’octubre de 2019, tot just feia una setmana que l’Espluga de Francolí havia sofert una important sotragada pels aiguats del 22 d’octubre. Aquells dies un equip de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) realitzava una campanya d’excavació arqueològica sota la direcció de l’investigador d’aquest centre de recerca i professor associat de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), Josep Maria Vergès. Va ser ell precisament, qui en aquell context, va decidir anar a explorar zones de la cova que desconeixia. Es va trobar al davant d’un santuari paleolític integrat per més d’un centenar de gravats de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya, convertint ja aleshores aquesta data en un referent en la història de l’arqueologia catalana.
El conjunt d’art rupestre que es va descobrir a les parets de la cavitat, es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions figuratives d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous.
La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al Paleolític Superior, més concretament al període Magdalenià, ara fa uns 15.000 anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents.
Imatge del procés d’escaneig en tres dimensions que s’ha fet dels gravats trobats a la cova. Foto: Cedida
Es tracta d’una descoberta excepcional. Tots els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data eren d’època postpaleolítica, uns milers d’anys més recents. Per tant, es tracta d’una fita en la història de l’arqueologia a Catalunya. A més, pel nombre i qualitat de les representacions és un dels conjunts més significatius de l’anomenada província paleolítica mediterrània.
La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat en la roda de premsa que portarà al Govern la proposta de declaració d’aquesta “catedral d’art rupestre” com a bé cultural d’interès nacional (BCIN). “Ens hem de felicitar” d’haver fet aquesta troballa gràcies a la constància de l’Ajuntament de l’Espluga, la Universitat Rovira i Virgili i l’IPHES, ha dit Vilallonga.
L’alcalde, Josep Maria Vidal, ha assegurat que l’ajuntament farà “tots els esforços perquè tothom pugui tenir accés a una troballa que posa l’Espluga de Francolí al mapa de la història de Catalunya”. El director de l’IPHES, Robert Sala, ha llançat la proposta de fer una rèplica de la part de la cova que conté els gravats rupestres, ja que no és visitable. L’investigador de l’IPHES Josep Maria Vergés, autor de la descoberta, ha dit que aquest és “un santuari paleolític d’art rupestre compost per més d’un centenar de figures. Algunes representen animals, altres són formes. Pertanyen al període magdalenià i tenen uns 15.000 anys d’antiguitat”.
Els gravats es van crear sobre una capa de llims arenosos força tous (inclosa dins dels conglomerats en els quals es formà la cova), en una zona de difícil accés i reduïdes dimensions. L’escassa consistència del suport fa que es puguin malmetre o, fins i tot, esborrar, amb el mínim contacte, i això, donades les petites dimensions de l’espai on es troben, és fàcil que passi si no es té molta cura. De fet, diverses figures es troben malmeses, i d’altres han desaparegut a causa del trànsit dels visitants que, desconeixedors de la seva existència, tocaven les parets i, fins i tot, abans de la museïtzació de la cova, les ompliren de grafits. Per aquests motius, no es poden visitar.
Arran de la descoberta, s’ha constituït un equip format per tècnics especialitzats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i investigadors de l’IPHES, amb el suport de l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, encarregat de documentar aquest santuari mitjançant tecnologia 3D. D’una banda per tal de permetre’n l’estudi científic amb les tècniques d’anàlisi més avançades, i de l’altra per generar materials per bastir un nou discurs museogràfic entorn d’aquesta troballa. La tècnica 3D permet no tocar les parets de manera que, a més, en facilita l’estudi i la conservació alhora.
Equip de redacció
