Matias Alonso, Gerard Bargalló, Carles Castillo, Anna Masip (presentadora), Germà Bel, Alejandro Fernández, Anna Solé i Sergi Saladié. Foto:TVC
A ningú se li escapa que les eleccions del pròxim 27S són alguna cosa més que unes simples eleccions autonòmiques: amb tres grans postures enfrontades entre si sobre la taula i set partits dividits en aquests blocs amb un ampli to de grisos dins d’un teòric plebiscit de blanc o negre.
El debat de Televisió de Catalunya ha donat veu als set candidats tarragonins a aquestes eleccions catalanes. Sí, sí, set. Un pot pensar que ha de costar escoltar tantes opinions en poc més d’una hora però, tot i no entrar en propostes massa concretes, el debat ho ha aconseguit.
La ubicació central de Germà Bel, Carles Castillo i Alejandro Fernández al plató ha semblat en moments de la discussió que monopolitzava les converses creuades i amb to pujat entre els tres candidats. Converses que han estat en una complicitat distant entre Castillo i Bel i amb una bel·ligerància sorprenent quan Fernández ha entrat en joc.
El candidat del PP, Alejandro Fernández, ha estat l’encarregat d’obrir el foc amb un to més propi d’un plató de “sálvame” que no d’un debat electoral. Fernández ha carregat contra el passat de Bel com a assessor d’un Govern socialista i l’ha culpat de col·laborar en situar l’estació del TGV lluny del centre de Tarragona.
A més a més, el discurs d’Alejandro Fernández ha semblat més propi d’un candidat a l’alcaldia de Tarragona que d’algú que ha de representar a tota la demarcació.
Germà Bel, número 1 de Junts pel Sí, ha començat el debat com si es tractés del millor central d’una defensa basca dels vuitanta. A l’estil Gorriz, Múgica, Goikoetxea o Andrinua, Bel s’ha fet un fart de rebutjar pilotes que li venien amb perill des de la dreta i des de l’esquerra del debat. El líder de Junts pel Sí segurament ha patit en un llenguatge no verbal poc treballat on li ha costat més del que és habitual mostrar la seva millor cara.
Sobre la taula la crítica al Govern central per la situació de deixadesa que pateix Tarragona en l’àmbit de les infraestructures. La N340, l’A27, el corredor del Mediterrani i la connexió de l’ample europeu amb el Port per les sortides de les mercaderies precisament per aquest corredor. El cap de llista de Junts pel Sí ha recordat, per exemple, el cas de Daimler on el Port de Tarragona va perdre una gran inversió com a conseqüència del dèficit de la infraestructura. Bel ha posat l’accent també en la connexió entre Tarragona i Barcelona per estructurar el país.
Al primer cara a cara entre Bel i Fernández, allunyat del debat nacional, hi ha entrat també Carles Castillo.
El candidat del PSC, amb bandera republicana a la solapa, ha volgut presentar l’opció del mig entre l’independentisme de Junts pel Sí i el nacionalisme espanyol del Partit Popular: “els nacionalistes tenen al·lèrgia al diàleg entre nacionalistes catalans i espanyols”, ha afirmat un Castillo convençut que les polítiques socials proposades des del PSC han d’aportar l’autèntic canvi a la societat catalana. Castillo ha estat el primer a llençar propostes concretes i afrontar realitats quotidianes, com ha dit ell mateix. L’atur, l’economia o la llei de dependència han entrat mínimament al debat amb l’aportació del cap de llista socialista a Tarragona. Amb un “hem de posar sobre la taula una tercera via per encaixar. No m’imagino una Catalunya enfrontada internament ni amb els altres pobles d’Espanya”, Castillo ha volgut deixar tancat el debat sobiranista i deixar clara quina era la postura personal i del PSC en aquest àmbit.
Des dels laterals
Amb una bona regulació de l’espai que els ocupava, la moderadora del debat, Anna Masip, ha repartit joc també cap a la resta de candidats que els ha costat més entrar dins del debat.
Després d’una primera ronda on cadascú ha aportat una pinzellada del seu programa, Gerard Bargalló ha sorprès amb una declaració de principis i referint-se a Espanya com a “Estat veí”. El cap de llista de Catalunya Sí que es pot ha apostat pel referèndum que diu que defensa el 80% de la població i ha criticat els enfrontaments entre “el Sr Bel i el Sr Fernández, que serveixen per no parlar de la corrupció a CDC i al PP”, segons Bargalló.
Un Bargalló que ha vist en el 28 de setembre l’oportunitat per “liderar un canvi social on no seguim tenint el senyor Mas que ens té en un procés estancat i monotemàtic”.
La que ha semblat més nerviosa dels candidats ha estat Anna Solé. Amb dificultats a l’arrencada del debat i amb aquell tarannà més pausat, la cap de llista d’Unió ha anat agafant el to a mesura que ha pogut intervenir. Solé ha assegurat que Unió defensarà el Dret a Decidir i s’ha queixat que només Carles Castillo hagués aportat propostes concretes a la primera part del debat més enllà dels retrets entre Fernández i Bel.
Solé ha posat sobre la taula els Jocs Mediterranis on ha assegurat que una manca de diàleg ha estat a punt de sortir molt car a Tarragona. Així mateix, la líder d’Unió s’ha refermat en la seva idea de diàleg amb l’Estat per millorar les relacions entre Catalunya i Espanya.
Als dos extrems del debat (per posició de taula i més enllà d’ideologies) Ciutadans i la CUP han sigut segurament els del to més pausat.
Matias Alonso, primer per Tarragona de C’S, ha entrat amb una clara declaració de principis: “hauríem de deixar de banda el fals debat que hi ha a Catalunya”. Alonso no vol ni sentir a parlar d’una possible independència que etiqueta de “problema engreixat artificialment” i reclama encapçalar un canvi a les institucions catalanes.
El líder de Ciutadans ha entrat poc en joc però ha respost també a les acusacions d’un Alejandro Fernández que ha repartit cap a tots els costats. Fernández ha acusat Alonso de ser poc participatiu al Parlament aquests darrers anys.
Des de la CUP, Sergi Saladié que, per cert, anava amb samarreta però sense cap missatge escrit, ha centrat el seu discurs en la sobirania social i política del país: “El poble català ha decidit que hem d’avançar cap a la independència. Hem de fer un procés constituent que no podem fer amb la panxa buida i la llum apagada”. Saladié, com a bon coneixedor de la matèria, ha parlat dels recursos naturals del territori i de l’aprofitament d’aquests. La ruptura total amb l’Estat i amb el sistema econòmic actual ha vertebrat també l’explicació de Saladié.
Entre tanta discusió un punt en comú; el maltracte que rep la demarcació de Tarragona actualment des del Govern central i des del Govern català.
Equip de redacció
