Imatge de la sala de plens amb moltes absències a darrera hora. Foto:Tarragona21
Imatge de la sala de plens amb moltes absències a darrera hora. Foto: Tarragona21
Els plens a l’Ajuntament de Tarragona comencen a ser una qüestió de fe. Set hores de plenari fan que ni els més amants del debat polític puguin aguantar al mateix ritme, amb la mateixa intensitat durant tot el que dura l’escomesa constant com diria Puyal.
La presència de set grups polítics dins del consistori i les moltes mocions presentades fa que el ritme del ple sigui més digne al d’una pel·lícula de Kiorastami que d’una sessió de debat municipal.
Farien bé les diferents formacions en arribar a un acord de gestió de les sessions plenàries perquè la participació fos més activa, més creïble i sobretot amb la mateixa força constant dels ponents de les mocions i les seves rèpliques corresponents.
No és el mateix lògicament una moció per acabar amb els coloms o plantar arbres (molt respectables les dues) que parlar d’una possible consulta pels Jocs o dels desnonaments dels afectats per la hipoteca.
Lògicament la situació política que viu el país també ha ajudat per exemple que una moció presentada per aconseguir
anul·lar el judici sumaríssim a Lluís Companys s’hagin quedat sols votant a favor els partits que aposten per la independència de Catalunya. En condicions normals (sense procés pel mig) el vot del PSC hauria estat clarament favorable i fins i tot Ciutadans hauria de votar a favor de l’anul·lació d’un judici que va portar a la mort a l’únic president democràtic afusellat a l’Europa contemporània.
Per si el caldo no era prou espès, també ha tocat aprovar una moció en suport als imputats pel 9N, el President Mas, la consellera Rigau i la vicepresidenta Ortega. Lògicament el ple de Tarragona s’ha tornat a convertir en dos clars bàndols enfrontats i amb l’abstenció d’un PSC que ara ha rebut per part de Ciutadans la plantofada agafant-se en la llei que empara el cas.
El que sí que ha aprovat i tenia clar que aprovaria el plenari per unanimitat ha estat el projecte per l’execució de l’enderroc de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil al carrer López Pelàez. El projecte té un pressupost de més de 200.000 euros. L’espai que deixarà la caserna l’ocuparan 30 pisos de protecció oficial i no dependències municipals com s’havia especulat al principi.
Amb l’esgotament habitual del plenari s’han escoltat frases com la reencarnació en colom del convergent Albert Abelló o el sarcasme treballat d’Alejandro Fernández quan amb Javier Vilamayor presidint la sessió li ha llençat un “això és provisional, no s’hi acostumi”. Un Alejandro Fernández que juntament amb Jordi Roca han acabat deixant a Immaculada Rodríguez sola al plenari com a única representant Popular amb l’absència des del principi de Jose Luis Martín, únic absent inicial de la sessió. Fernández ha insistit en el fet que el PP no està de moda però que resistirà amb el seu discurs habitual. Un Fernández que juntament amb Lorena Roldan s’estrenaran aquest pròxim dilluns com a nous parlamentaris al Parlament de Catalunya.
Per acabar de posar sal a l’amanida el torn de torn obert de paraules, Ciutadans ha entrat la pregunta sobre el cas INIPRO. L’escorcoll realitzat la setmana passada per la policia i que el partit de Ruben Viñuales ha volgut buscar informació per part de l’equip de Govern. La resposta de la consellera Ana Santos ha estat contundent i clara dient que no tenia resposta, ni informació i que el cas està sota secret de sumari.
El d’aquest divendres ha estat també el primer plenari on els dos regidors de la CUP, Laia Estrada i Jordi Martí no han lluït cap samarreta reivindicativa i el primer on han intervingut tots els assistents al ple en algun moment de les set hores.
La marxa sobtada de Josep Fèlix Ballesteros a una reunió i la de Pau Pérez per motius principals ha deixat la imatge de Javier Vilamayor president la sala de plens sol amb dues butaques buides.
Elvira Ferrando ha seguit la seva rutina també habitual de realitzar casaments en horari de plenari i ha aparegut en un parell d’ocasions amb la medalla penjada al coll.
Set hores són set hores i tot i les dues aturades tècniques de deu minuts per aclarir conceptes s’han vist imatges com la d’alguns consellers de Ciutadans repartint llaminadures i “lacasitos” per aguantar des de dos quarts de nou del matí i fins a pràcticament les quatre de la tarda a la Sala de Plens.
Equip de redacció
