.

David Dueñas

David Dueñas és professor de Sociologia a la URV

Moltes són les coses a dir respecte de les eleccions locals d’ahir, moltes són les reflexions a fer i molt poc l’espai per abordar-les, així que intentaré sintetitzar les més rellevants o suggerents i que, després, el lector pugui fer les seves pròpies en base a aquestes que jo proposo.

A banda de felicitar les noves forces i persones que representaran i dirigiran els interessos dels veïns i desitjar-los la màxima sort possible, cal fer una constatació inicial: han canviat 18 dels 27 regidors del ple municipal. Més enllà de qui guanyi i qui perdi, és un indicador de voluntat de canvi. Pocs cops es recorda una renovació de cares tan gran.

També en aquest estadi inicial de la reflexió, cada partit haurà de fer les seves pròpies lectures respecte de les seves respectives dinàmiques: com el PSC ha mantingut el tipus a la ciutat tot i la seva perillosa dinàmica general, el que posa ombres sobre el que passarà quan Ballesteros decideixi plegar; com PP i CiU han patit una important caiguda; com C’s i ERC han capitalitzat espectacularment aquest guany de vots; com ICV ha pujat menys del que la situació faria esperar; i, finalment, com la CUP ha entrat amb força a l’ajuntament. Aquests resultats, previsibles en general però sorprenents per la seva magnitud, dibuixen un nou escenari polític de fractura del sistema de partits tradicionals i monolítics, de majories relatives i canviants i de previsible falta d’acords permanents de legislatura. Tal i com deia el regidor de Reus David Vidal en declaracions a SER Tarragona, “és l’hora de fer política”.

Però si analitzem les dades de fons, què ha canviat realment? Assumim que el creixement de C’s deriva del vot perdut per PSC i PP. La comparació de la suma dels vots d’aquests tres partits en les eleccions de 2011 i les d’ahir ens deixa un escenari prou semblant: 28.570 vots el 2011 per 27.566 d’ahir, el creixement de C’s coincideix amb la pèrdua d’aquests dos partits. El mateix succeeix amb CiU i ERC. Raonablement, podem considerar que el creixement d’ERC deriva de la pèrdua de CiU, i els números, així ho avalen: 11.842 el 2011 per 11.378 d’ahir.

Aquesta forma de veure els números, que evidentment és una forma simplista d’encabir en un article d’opinió una realitat complexa com és la decisió de votar o no votar; o de votar per uns colors o uns altres, amaga molts casos d’individus que ben segur no encaixen amb aquesta hipòtesi. No obstant, no deixa de ser interessant l’anàlisi d’aquestes dades agrupades.

Ara bé, hi ha dos casos que s’escapen d’aquesta forma d’anàlisi: els casos de les CUP i d’ICV. Aquest segon partit, tal i com deia anteriorment, no ha pujat de la forma que ho ha fet en altres ciutats i, probablement, l’ha perjudicat el no arribar a un consens Barcelona style que hauria donat més força a la seva corrent ideològica (cal pensar que el seu potencial soci, Guanyem Tarragona, ha tret 1.157 vots que, sumats als 2.869 d’ICV els haguessin pogut col·locar a tocar de la CUP). La CUP, per la seva banda, ha augmentat el seu vot capitalitzant, probablement, un vot abans inexistent o no representat.

On vull arribar és que, més enllà dels canvis de colors experimentats per determinats votants, hi ha hagut un nou perfil de votant no involucrat en anteriors eleccions que ha facilitat el creixement d’aquestes forces, en un escenari de sotragada electoral per tots els partits. Probablement, els partits tradicionals han estat més preocupats en tapar les seves fugues de vot cap als nous partits i no han sabut mobilitzar als nous votants.

La darrera idea, que és la que dóna títol a aquesta reflexió, és que aquest escenari obliga a un canvi en la forma de fer política, caracteritzat per un retorn del poder al ple enlloc del partit. La falta previsible de majories estables força a un augment de la negociació de les decisions, a la creació de majories espúries per temes concrets i a fer una feina molt més intensa de la que s’ha fet fins ara. Previsiblement, els polítics d’aquesta legislatura seran els que més feina tindran en molts anys. En resum, torna una forma de fer política més tradicional (en relació amb la pròpia idea del que representa fer política), més plural i més diversa; el que, en el fons, no deixa de ser una bona notícia.

David Dueñas i Cid, professor de Sociologia de la Universitat Rovira i Virgili i membre del grup de recerca SBRlab.