.

L’alcaldable d’Ara Reus, Dani Rubio. Foto: Cedida

Hi ha un cert clima d’eufòria continguda a la seu d’Ara Reus després d’haver passat de presentar-se en 30 municipis catalans a fer-ho en 181 en les properes eleccions municipals. No només per això, el microcosmos polític de Reus sembla donar-li una oportunitat de creixement electoral, però tot està en l’aire fins al 28M. Entrevistem el seu cap de llista, Dani Rubio, que s’ha fet un lloc entre els grans líders locals.

Quines són les prioritats que té Reus?

La prioritat d’aquest municipi és aconseguir la desvinculació política d’allò que ha fet que qüestions que en matèria d’infraestructures, d’economia, comerç, treball o atenció a les persones hagin estat sempre lligades a les voluntats de partits d’estructura nacional. I aquests són els que han marcat les agendes, sobretot els darrers 12 anys, i han prioritzat discursos i agenda programàtica que res tenia a veure amb el dia a dia de la nostra ciutat.

Com ho pensen combatre?

L’única manera de poder desvincular aquestes estructures és apostar per un partit cent per cent municipalista, que no té dependència exterior. Nosaltres tenim la capacitat d’anar a Barcelona i a Madrid a exigir el que la ciutat de Reus necessita. Aquest és el principal repte de Reus i l’única opció municipalista viable i amb experiència de govern és Ara Reus.

Quins són els reptes concrets de la ciutat?

La primera preocupació de la ciutadania és arribar a final de mes. Estem patint l’increment de la inflació, del preu de la cistella de la compra, de les hipoteques, d’uns tipus d’interès situats ja al 4%, l’endeutament que es paga a deu anys vista,…

Com afrontar-ho?

Generant polítiques d’economia productiva que contrarestin la manca de tresoreria que poden patir les famílies reusenques. Per això parlem de generació de riquesa. Com es fa? Amb la captació de més empreses i amb el suport a les empreses que ja existeixen, amb la injecció de diner públic a partir de plans de reactivació econòmica com els que hem tirat endavant en l’actual mandat, que provoquen generar llocs de treball a les empreses locals. El punt de partida és el de la disciplina urbanística. El repte industrial de Reus és l’estabilització laboral.

Què vol dir?

En aquest país, quan arriba l’estiu o Setmana Santa l’atur baixa, i quan ha acabat la temporada puja. Som un territori molt lligat al sector serveis, que té una estacionalitat laboral molt fluctuant. Com es combat això? Amb la industrialització de la ciutat. Fins i tot en l’època covid la indústria va seguir la seva activitat i en canvi, el sector serveis va haver d’aturar-se. Per tant, el repte laboral de Reus és la seva industrialització. I això passa per la requalificació i replanificació dels plans urbanístics en el sòl industrial per fer dels minifundis -parlem d’espais de 3.000 o 4.000 metres quadrats-, grans latifundis de 150.000 o 200.000 metres quadrats, que és el que el sector logístic i les empreses de les noves tecnologies necessiten. Hem de tenir el sòl planificat per preveure l’arribada d’aquestes empreses.

On aniria aquest polígon?

El situaríem a la carretera de Bellissens, l’únic lloc on hi ha espai per rebre empreses d’aquestes dimensions. Són els polígons H6 i H12. En aquest mandat s’ha fet un pas per fer la requalificació del sòl, va ser en el ple de desembre de 2022. Hi estem encaminats, però cal fer més passos i de fet arribem una mica tard.

A Reus ens hem d’avançar a les necessitats del mercat, com són els derivats dels creixements del Port i de l’Aeroport. I preveure la construcció d’habitatges en aquests entorns, on l’Ajuntament ja aplicarà les càrregues corresponents als promotors per fer, per exemple, escoles.

Cap Ajuntament de Reus no s’havia plantejat mai això. La seva proposta suposa trencar un model industrial

És així. En l’actual mandat hem vist com Mont-roig del Camp ens han passat la mà per la cara amb la instal.lació d’una empresa coreana, amb una inversió de 600 milios d’euros per fabricar components per a bateries. Me n’alegro molt per la gent de Mont-roig, però em costa molt pensar que Mont-roig està millor posicionada que Reus, que es troba més a prop de Barcelona, del Port i de l’Aeroport.

Què ha passat?

Què ha passat? Que la Generalitat, a través d’Acció, l’empresa pública que busca els llocs d’implantació industrial, ha vist que a Reus no tenim els terrenys preparats i en canvi a Mont-roig, sí. El Pla de Santa Maria, Constantí i el Port de Tarragona han fet els deures; Mont-roig se’ns ha avançat fent els deures urbanístics necessaris i Reus ha vist com aquesta inversió li passa pel davant. Un alcalde que no depenés de les estructures dels partits, se n’hagués anat a Barcelona, s’hagués reunit amb els consellers de torn i hagués posat els punts sobre les is, amb educació, però amb exigència. Això no ha passat. Una delegada de la Generalitat i una presidenta de la Diputació ho veien amb bons ulls i jo no comparteixo aquesta opinió.

Què és el que veien amb bons ulls?

Que l’empresa anés a Mont-roig. Jo la prefereixo a Reus.

S’ha preferit Mont-roig a altres llocs des de la Delegació del Govern i des de la Diputació?

Jo no dic això. Dic que Reus no ha tingut els terrenys preparats i tampoc hi ha hagut, d’ençà de l’anunci, una oposició, una reivindicació demanat què és el que ens toca a Reus. Quina empresa vindrà a Reus?

Què li cal a Reus en infraestructures?

Si parlem d’infraestructures, volem que Reus estigui connectada sense barreres arquitectòniques. Tenim la connexió del passeig Mata, amb el pas soterrat sota les vies; a la platja de vies del tren hi ha d’haver un gran pulmó verd, el Reus Central Park, com l’anomenem, i també vivenda. Tenim la connexió de la ronda nord per fer, tenim la connexió del barri Sol i Vista amb la Immaculada, i a la via hem fer el pont elevat a l’alçada del McDonald’s i connectar els barris Fortuny, Juroca i Montserrat amb l’Hospital, el Tecnoparc i la zona de desenvolupament a la carretera de Bellissens.

Foto de família dels deu primers de la llista d’Ara Reus. Foto: Cedida

Insisteixen molt en reduir la pressió fiscal a petites i mitjanes empreses

El que va ser president de Pimec va dir que la millor política que havien rebut les empreses i professionals era la practicada per la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus: amb la bonificació del 50% de l’IBI a totes les empreses, comerços i habitatges per instal.lar les plaques fotovoltaiques hem ajudat a reduir força l’impost més gravós com és l’IBI. Hem demostrat que l’Ajuntament, que compta amb una salut econòmica solvent -gràcies a la reconducció de les empreses municipals i la liquidació d’Innova-, es pot permetre ajudar a les empreses i professionals.

Parlen vostès de reduir l’Impost municipal de Plusvàlues. Què volen fer?

Proposem l’exempció de fins al 99% de la Plusvàlua i fer-ho de manera proactiva, de manera que s’apliqui automàticament. Actualment, cal sol.licitar-la expressament. Nosaltres farem que s’apliqui directament, amb la creueta posada a la casella corresponent. Qui té una segona residència és fruit de l’esforç de tota la família, gent que ha deixat d’anar de vacances o els seus pares s’han estat de molts sopars per poder-la comprar. És gent treballadora de classe mitja que s’ha esforçat per tenir un piset. No té sentit que tornin a pagar un cop ho han heretat. La nostra candidatura diu que hem de ser molt sensibles amb els quatre anys que venen: la cistella de la compra ha pujat un 20-30%.

Com a alcalde em comprometo a revisar totes les ordenances fiscals per fer que Reus sigui una ciutat fiscalment molt més còmoda del que pot ser avui.

És Reus una ciutat segura?

Li faré una afirmació contundent: Reus és una ciutat segura. No hi ha ciutats amb un zero per cent de delinqüència. No cal confondre els actes incívics que generen una sensació d’inseguretat amb la inseguretat real. Una ciutat neta, endreçada, sense racons foscos, amb una certa presència policial genera sensació de seguretat. Però si vas a un parc i veus comportaments incívics es crea inseguretat. Sempre hem apostat per incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana: passaran de 140 i escaig agents en actiu a 162, i tenim el compromís que s’arribarà als 180 agents, compromís aprovat i signat amb la unanimitat de tots els representants sindicals de l’Ajuntament. A més, el 2026 arribarem a la ràtio d’1,8 agents per mil habitants, i és possible que la xifra se situï en els 200 agents. Altrament, hem posat en marxa drons, càmeres de seguretat, comissaries de proximitat als barris, estem fent contacte policial amb els veïns, hi ha més presència policial i l’existència d’antenes anònimes que ens avisen dels fets delictius. El que ens falta és més agents dels Mossos d’Esquadra, per això som un partit municipalista, per anar-ho a reclamar. Durant la campanya presentarem una gran proposta en matèria de seguretat.

Quan podrà connectar-se a la xarxa la comunitat energètica creada per Reus Energia?

Espero que durant el proper mandat. La comunitat energètica és una realitat, en breu començaran a instal.lar-se les plaques fotovoltaiques. Reus Energia és un referent, fins i tot pel Departament d’Energia de la Generalitat. Reus torna a demostrar que en l’àmbit energètic hem estat capaços de tenir la nostra pròpia comercialitzadora. Em sento molt orgullós d’haver encapçalat aquest projecte innovador.

Què proposaran en aquest camp?

Que totes les cobertes des edificis municipals tinguin plaques fotovoltaiques. En breu sortiran a licitació la instal.lació de plaques al Mercat Central, al Pavelló Olímpic o a l’escola Rubió i Ors. A partir d’aquí tindrem la capacitat de poder comercialitzar energia verda, primer a l’Ajuntament i després a l’àmbit privat.

Ara Reus s’ha responsabilitat també en aquest mandat de l’àrea de Recursos Humans. Hi ha pau sindical a l’Ajuntament?

Hi ha pau sindical. Al 2016 l’alcalde m’encarregà millorar la situació. Després d’uns temps de tensió puc dir que tenim pau sindical. S’ha aprovat per unanimitat documents com els dos darrers convenis col.lectius i la relació de llocs de treball amb una millora retributiva que beneficia el 80% del personal de l’Ajuntament. Són legítimes les reivindicacions que fan, però de vegades ens toca dir que no. Som una organització més competitiva i captadora de talent en la renovació del personal que supleix les jubilacions. Tenim una gran plantilla i grandíssims professionals.

Som un referent en l’administració local, però també tenim reptes i coses a millorar. I també cal que la contractació sigui molt més àgil a l’administració pública. No pot ser que la Generalitat ens traspassi competències en Benestar Social, com tenir cura de la gent gran, i no ens la financiï al cent per cent. Aleshores, la ciutadania de Reus està pagant dos cops uns mateixos serveis. Nosaltres, que no tenim la cadira llogada a ningú, hem anat a veure l’anterior presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, amb una proposta d’incrementar les competències i el finançament dels ens locals de tots els ajuntaments de Catalunya i cap partit polític s’ha posat en contacte amb nosaltres. I en una època postcovid, la primera porta d’assistència és l’Ajuntament.

Quin paper ha de jugar Reus dins el seu territori?

El territori és una àrea metropolitana. Mentre no tinguem la capacitat de dibuixar una àrea de desenvolupament que pugui competir de tu a tu amb Barcelona ens tindran la partida guanyada. Tarragona, Reus, Valls, Constantí, Vila-seca, L’Hospitalet, Cambrils,… hem de pensar en territori. I en l’àmbit de les infraestructures vol dir que d’una vegada per totes es faci l’estació intermodal; vull veure els projectes executius i les licitacions fetes, i que l’Aeroport de Reus rebi els vols de Barcelona. En els darrers 30 anys, en els acords de Govern de la Generalitat no s’ha parlat en absolut dels aeroports de Reus i de Girona.

Ens queixem del centralisme, però del de Barcelona. Hem de veure què passa amb la transformació del sector químic, què passa amb el sector nuclear. Catalunya està en deute amb el territori: tenim el sector químic més important del sud d’Europa, dues centrals nucleares i ara que arriba la reconversió de l’hidrogen verd han de venir milers de milions d’euros a aquest territori. Ens cal Hard Rock d’una vegada per totes. Reus no seria el mateix sense PortAventura, és un model de creixement al que se l’ha d’acompanyar. La Generalitat ha d’apostar perquè a Reus vinguin tres, quatre o cinc grans empreses, en l’àmbit de la nutrició, de les noves tecnologies i de la logística.

Com ha estat l’experiència de govern en coalició? Repetiria el pacte?

M’esperaré al dia 28M al vespre. No tanco la porta a res ni a ningú però em vull esperar a veure com respon la ciutadania, que farà costat a un candidat municipalista. Espero ser la primera força electoral, vaig a per totes. La ciutadania està desencisada amb la política i amb els líders polítics, és la conversa de qualsevol trobada o reunió que estic fent en aquests 1.000 quilòmetres que estem recorrent per Reus. La gent ha perdut la confiança en la política en general. El nostre projecte és nascut a Reus i en aquestes eleccions es presenta a 181 municipis catalans. Crec que serà la quarta o cinquena força municipal de Catalunya.

Jaume Garcia