TARRAGONA 21

El president de Port de Tarragona, Josep Maria Cruset, ha estat el principal ponent en el webinar organitzat per la Cambra de Comerç de Tarragona, amb la participació de la seva presidenta Laura Roigé Pons, i el president de la Fundació Cercle d’Infraestructures, Pere Macias, i davant l’atenta mirada de més de 150 assistents. En les seves presentacions, tant Roigé com Macias, ha lligat el bon funcionament del Port a la bona salut econòmica de totes les comarques tarragonines.

La conferència, titulada ‘Impacte de la Covid-19 en el tràfic portuari i propostes de futur’, s’ha centrat en destacar les fortaleses de l’entorn, del territori i les del Port de Tarragona com a motor de recuperació econòmica del territori. Malgrat una diagnosi amb xifres i comportaments preocupants, el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) ha destacat les bones perspectives de futur d’una infraestructura que és decisiva pel creixement econòmic i la vertebració del territori. Cruset ha demanat “confiança en la fortalesa econòmica i inversora del Port com a motor de recuperació econòmica del territori”.

Anticipació a la crisi

Els tràfics del port de Tarragona s’han vist afectats per la COVI-19 en xifres similars a les del conjunt del sistema portuari de la península. El port tarragoní ha registrat una reducció del 25% dels tràfics en el primer semestre de l’any. D’aquest percentatge, uns sis a vuit punts són atribuïbles als efectes directes de la pandèmia i la resta a “factor previstos” com la reducció del carbó i de la sal potàssica.

Cruset ha destacat que el Port ha hagut de fer front a altres “factors imprevistos” que s’han afegit als anteriors: el temporal Glòria, l’accident d’IQOXE, el conflicte internacional del cru de petroli, la producció nacional de cereals… que també han afectat i afectaran als tràfics d’enguany.

El president del Port ha explicat que “l’actitud d’anticipació davant dels factors previstos (Carbó, Sal potàssica) ha permès afrontar la crisi de la COVID-19 amb un impuls inicial i una preparació de l’organització molt important” que ha ajudat a adoptar amb rapidesa mesures urgents en l’àmbit social (oferiment del Tinglado 1 per atenció a malalts), en l’àmbit organitzatiu (adopció d’un pla de contingències setmanes abans de l’estat d’alarma) i, també, mesures per pal·liar els efectes econòmics en el propi Port -Actualització del Pla d’Inversions- i en la comunitat portuària -injecció de 25 milions d’euros en liquiditat a les empreses i ajornament i bonificació de taxes-.

Malgrat l’alentiment de l’activitat econòmica, Cruset ha destacat que “el Port ha estat en tot moment obert i operatiu”. Durant aquest mesos de confinament el Port ha potenciat el transport de cereals per ferrocarril, ha acollir vaixells de gran dimensions als pantalans (275 m d’eslora), ha registrat una de les operatives rècord en animals vius amb 21.000 caps de bestiar amb destinació a l’Aràbia Saudita, ha realitzat l’operativa de pasta de paper més gran de la seva història, ha arrencat un project cargo nou (construcció d’un synchrolift gegant) i ha estrenat un nou servei de bunkering a la zona de fondeig.

Finestra d’oportunitat

El president del Port ha exposat que el territori està davant d’una important “finestra d’oportunitat” davant de la saturació d’altres àrees metropolitanes. Tenim – ha explicat – un potencial d’infraestructures molt gran”. Comptem amb infraestructures com el port, l’aeroport i connexions terrestres amb la resta de la península i el nord d’Europa, que ens situen com a node estratègic. Que – a mésha afegit Cruset es veu reforçat per un pol industrial i petroquímic molt important, una universitat de prestigi, etc. que ens situa en una molt bona posició per competir”.

Cruset ha dit conclòs aquest apartat afirmat que “des d’una visió ens fa competitius en el marc europeu”.

Projectes estratègics i oportunitats

“La pandèmia tampoc no ha suposat un fre en les obres i projectes estratègics del Port de Tarragona”, ha afirmat Cruset. L’Autoritat Portuària ha continuat treballant en els projectes que l’han de permetre millorar el seu posicionament i ser competitiu en els propers 20 anys. Les obres de construcció del nou Moll de Balears no s’han interromput en cap moment i s’estan executant segons el calendari previst, Aquesta obra de prop de 30 milions d’euros està previst que estigui operativa a mitjans de l’any que ve i es destinarà a acollir més creuers i més grans, gràcies a les seves 4 hectàrees de superfície i els seus més 700 m de línia d’atracada. I també van a bon ritme i segons el calendari previst els projectes de remodelació de l’Antiga seu de l’APT i el projecte de reforma i museïtzació del Museu del Port.

Cruset, però ha posat l’accent en els projectes més relacionats amb “l’estratègia global del Port de Tarragona” fermament assentats en els avantatges competitius que ja posseeix el port actualment: gran calat i molls per a vaixells de grans dimensions, alta capacitat d’emmagatzematge, sistema eficient d’entrega de productes, serveis auxiliars concentrats, connexió intermodal potent, etc. “Aquest excel·lent posicionament de partida -ha exposat Cruset- es veurà reforçat amb les inversions en el Moll de la Química, la urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), el desenvolupament de la Terminal Intermodal de Guadalajara i la construcció del contradic del Prats i dels molls adjacents”.

Uns projectes que el president del Port ha situat en l’horitzó de l’any 2022 i següents i que suposaran un salt qualitatiu per al Port en termes de capacitat operativa, de competitivitat i de generació d’activitats al territori. En aquest sentit,

Cruset ha posat èmfasi en l’oportunitat estratègica que suposa per al territori la nova Zona d’Activitats Logístiques en el terme municipal de Vilaseca, si tenim en compte la saturació d’altres àrees metropolitanes i la manca de sòl logístic en la 1a i 2a corones de Catalunya. “El milió de metres quadrats de la ZAL suposaran l’atracció d’inversions, la generació d’activitat empresarial i la creació de més de 3000 llocs de treball al territori”, ha subratllat el president de l’APT.

Les oportunitats del Port i del territori, ha afirmat Cruset, van de la mà en projectes tan importants com la posada en funcionament del corredor del mediterrani o la connexió de A-27 amb Montblanc, a través del túnel de Lilla. Aquestes dues infraestructures, unides a l’extensió de la intermodalitat de la terminal de la Boella i a la construcció de la terminal de Guadalajara, seran clau en el creixement i diversificació dels tràfics del Port, i en el creixement -en particular- del tràfic de contenidors.

Cruset ha destacat que “no són projectes del Port de Tarragona, sinó projectes que impulsa el Port per al territori”, perquè ha conclòs que són temps de “reforçarnos els uns als altres, de combinar i sumar, davant dels reptes de futur que tenim”. “Són temps, ha afegit, de sortir de la zona de confort i no de quedar-se mirant com passen les coses”.

Recuperació d’un Espai Natural

El president del Port també ha volgut incloure la transparència i la sostenibilitat coma valors positius en aquest temps de crisi. N’ha posat com exemple, la recuperació d’un espai natural protegit de 38 hectàrees inclòs dins de la Xarxa Natura 2000, situat a la Pineda, com un altre dels actius que el Port aportà al territori i un exemple del compromís d’aquesta infraestructura logística amb la sostenibilitat i la preservació de l’entorn natural.

L’espai situat entre la població de la Pineda i la futura ZAL suposarà la recuperació d’un ecosistema propi de la costa mediterrània, la recuperació o reintroducció d’espècies autòctones en perill d’extinció i esdevindrà un nou actiu turístic de la Costa Daurada.

Redacció

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies