Creixell compleix amb la tradició de la Processó del Pa Beneït

Fadrins i fadrines, dirigint-se a l’església amb el Pa Beneït. Foto: Tarragona21

Creixell ha acomplert aquest matí amb la tradicional Processó del Pa Beneït, que es produeix en la festa del Santíssim Sagrament, la festa grossa de la vila, i es converteix així en una de les poques poblacions de Catalunya que celebra aquesta efemèride, portada des de Roma a finals del segle XVI i començaments del XVII per la Congregació del Santíssim Sagrament i a la que els darrers anys s’hi ha afegit una tradició traslladada de Corpus: les catifes de flors.

Aquesta festa del Santíssim Sagrament té el seu orígen en l’any 1620. Es feia per celebrar que la verema s’havia pràcticament acabat en uns temps a on el conreu de la vinya era molt important a Creixell.

Un altre moment de la processó pels carrers de la vila. Foto: Tarragona21

En aquesta festa és tradicional la Processó del Pa Beneït pels carrers de la Vila, que celebra la fi de la pesta recordant un temps en què els vilatans es van refugiar a l’església, on hi van beure i menjar, i gràcies que l’aigua de l’església no estava contaminada es van salvar.

Els nois i noies han recorregit part de la vila vella amb unes unes safates guarnides amb les coques fins a l’església. Alí s’hi ha fet la subhasta de la Coca del Goig a la plaça de l’Església i la Processó del Santíssim Sagrament pels carrers de la Vila. Les autoritats municipals encapçalades per l’alcalde han participat a la Processó, així com també el cap de la Policia Local, la Jutgessa de Pau i la farmacèutica de la vila, com una antiga tradició del municipi.

Els veïns i veïnes de la Vila munten diferents altars tradicionals que guarneixen amb flors al llarg del recorregut de la Processó, que enguany ha estat presidida per l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.

La mainada, arribant a la plaça de l’Església. Foto: Tarragona21

La Minerva

La Confraria del Santíssim Sagrament va néixer a Roma en una església situada damunt un antic temple romà dedicat a la deessa Minerva. Per Això se la coneixia com a Santa Maria Supra Minerva. D’aquí ve el nom.

Creixell té una parella de gegants de la Vila, el Gilmundo i la Minerva, que acompanyen la Processó del Santíssim Sagrament pels carrers de la Vila. Ell representa a Artal Gilmundo, el primer Carlà de Creixell que va arribar a la Vila l’any 1083 enviat pel Rei de França. És a dir, es el primer creixellenc de qui es té notícia documentada, podríem dir que Artal Gilmundo va ser el “primer creixellenc empadronat”.

Un carrer engalanat amb catifes. Foto: Tarragona21

La Geganta Minerva representa d’una part l’herència romana de les nostres terres i principalment la Festa de la Minerva, que es manté viva encara avui en dia i té els seus orígens el 1620. Va vestida com una patricia romana i porta una safata amb raïm i blat simbolitzant la Festa de la Minerva.

L’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol -saludant l’alcalde, Jordi Llopart-, ha presidit l’ofici. Foto: Tarragona21

A mes Creixell té quatre capgrossos de la Vila que també acompanyen la Processó: El Jeroni, el Jaumet, la Sisqueta i la Miquelina, que representen elements patrimonials i culturals de la vila. El Ball de Diables de Creixell, creat l’any 2009, acompanya també el Seguici Popular de la Processó.

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *