El centre ubicat a Cornudella comparteix projecte amb les escoles de Prades, Poboleda i Ulldemolins
A tres quarts de nou del matí ha obert portes l’institut escola Montsant de Cornudella i els alumnes d’infantil i primària s’han pogut retrobar amb companys i professors després de les vacances d’estiu. La presentació del claustre a càrrec de la directora ha donat pas a una dinàmica al pati que resumeix el tarannà del projecte educatiu del centre. Amb l’ajuda dels pares, els infants han escrit el seu nom en unes rodones de fusta que més endavant es penjaran a l’escola a mode de garlanda. L’objectiu: reforçar la cohesió i el sentiment de pertinença a l’institut escola.
Fins el curs passat l’escola Doctor Piñol i Aiguadé s’integrava a la ZER Montsant-Serra de Prades, de la qual també en formen part les escoles rurals d’Ulldemolins, Poboleda i Prades. Amb la fusió de l’escola de Cornudella amb l’institut -tots dos ja s’ubicaven en el mateix recinte-, la Doctor Piñol i Aiguadé ha deixat de formar part, administrativament, de la ZER. Tot i això, els lligams entre totes elles es mantenen més que mai, atès que els alumnes dels col·legis acabaran cursant la secundària a Cornudella.
La nova directora de l’institut escola, Mònica Ganduxé, assenyala que amb la direcció de la ZER mantenen “una mateixa mirada i un projecte educatiu compartit”, i el compromís de treballar per la cohesió i la participació”, no només dels pobles amb escola, sinó també d’aquells que no en tenen i hi aporten alumnes, com Capafonts, la Febró, la Morera i Escaladei. “Pretenem ajuntar-nos per crear aquest vincle de zona i aconseguir frenar el despoblament, donant qualitat”, destaca la directora. El Departament d’Educació ha endegat aquesta prova pilot al Priorat amb la voluntat que esdevingui un referent a exportar a la resta del país.
Una comissió de zona rural integrada per representants dels ajuntaments de l’àrea d’influència i les direccions dels centres vetlla pel desenvolupament d’aquest projecte educatiu comú. “Ens hem conjurat tots: ajuntaments, Educació, docents i famílies per aconseguir que la nostra zona rural pugui ser pionera en mostrar que hi ha una manera de treballar que cohesiona i fa arrelar els alumnes al seu lloc de naixement”, argumenta Ganduxé.
La fusió permet trencar esquemes
Arran de la unificació s’han pogut guanyar espais per als alumnes, atès que els de la comunitat de grans -4t, 5è i 6è de primària- s’han traslladat a la primera planta de l’edifici de l’institut. Això ha permès alliberar espais de l’edifici de l’escola que feien molta falta, segons apunta la secretària de l’AMPA de l’escola, Núria Crivillé. L’associació de mares i pares assegura que estan tots “molt il·lusionats” amb el nou projecte i confien que l’increment de recursos que se’ls ha promès amb el nou model, arribi.
La nova realitat del centre ha permès unir grups i treballar per comunitats en lloc de cicles: els petits són els de P3, P4 i P5; els mitjans són els de 1r, 2n i 3r de primària; els grans són els de 4t, 5è i 6è, i els joves són els de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO. “Això permet que hi hagi més professorat alhora incidint en cada comunitat per poder donar resposta a la diversitat i una atenció més individualitzada”, explica la directora. El centre disposa de 20 places i mitja de professorat. A més, amb la redistribució d’espais també s’ha optat per anar suprimint les típiques classes amb taules i cadires per zones amb diferents ambients.
Implicació dels pares i mares en la millora de les instal·lacions
La transformació metodològica, doncs, també ha anat lligada a la transformació de l’espai. Aquí els pares i mares han jugat un paper clau, en la línia de la voluntat de fomentar la participació i una escola oberta. Mitjançant una comissió de ‘Benestar i Aprenentatge’ els adults s’han pogut implicar en millorar el centre més enllà del què permetien els recursos disponibles, sempre limitats. Durant els mesos de juliol i agost els pares i mares, docents i alumnes van participar en quatre jornades de treball en què van pintar, moure i muntar mobles, o fer cortines, entre d’altres.
En Pau Escriu, veí de Siurana, és un dels pares que va respondre a la crida del centre. “Cadascú hi ha aportat el temps que tenia i les seves capacitats per tal que el col·legi es transformi tant en la vessant metòdica com física. Els nens veuen que els pares formen part de l’escola i que l’escola forma part de casa seva”, destaca en Pau, pare d’en Guillem, que enguany ha començat a P4. A més, el centre organitza tota mena d’activitats i iniciatives participatives que, alhora de fomentar la cohesió, també serveixen per recaptar fons i seguir millorant les instal·lacions.
Aposta estratègica del Govern per frenar el despoblament
La política que s’ha seguit amb l’institut escola Montsant i de la ZER Montsant-Serra de Prades respon a l’aposta estratègica del Govern per frenar el despoblament als entorns rurals i fomentar l’arrelament als petits municipis. Així ho ha explicat el delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, durant una visita a l’escola Sant Jaume de Bràfim (Alt Camp), on s’està rehabilitant el menjador, en col·laboració amb l’Ajuntament, per ampliar els serveis adreçats a les famílies amb infants i afavorir que puguin quedar-se a viure al seu municipi.
Durant la inauguració del curs escolar des d’aquest centre de l’Alt Camp, el director dels serveis territorials d’Educació a Tarragona, Jean Marc Segarra, ha explicat que casos com el de Cornudella de Montsant són un exemple de l’aposta per línies pedagògiques que respectin la identitat pròpia de cada municipi. D’altra banda, Segarra ha afirmat que el curs ha arrencat amb normalitat al Camp de Tarragona i el Baix Penedès amb uns 127.000 alumnes, uns 8.500 docents i uns 1.500 professionals de Personal d’Administració i Serveis (PAS).
Equip de redacció
