Arga Sentís és coordinadora d'ICV a Tarragona.
L’abdicació sobtada del rei, que ha tornat a posar a l’agenda la reivindicació d’una República, ha captat tota l’atenció mediàtica i ha deixat en segon pla l’anàlisi dels resultats de les eleccions europees del 25 de maig i el context social i polític que dibuixen. El tret més destacable d’aquests comicis al conjunt de l’Estat ha estat la forta patacada del sistema bipartidista i l’ascens dels partits d’esquerra, i a Catalunya, a més, la pujada de les forces partidàries del dret a decidir.
Però les europees han tingut un altre efecte, i aquest ens toca de més a prop: han destruït el mite que la ciutat de Tarragona era una cosa a banda, que aquí no passava el mateix que a la resta de Catalunya, que el nostre municipi era especial. Així ens ho volia fer creure la dreta, especialment el PP, que ha caigut a la quarta posició en la graella de les forces polítiques tarragonines, mentre que els socialistes, amb qui comparteixen règim a l’Estat i moltes complicitats a l’ajuntament, baixen des del primer fins al tercer lloc en les preferències dels ciutadans i les ciutadanes. I d’aquestes ensopegades CiU no se’n beneficia, manté el segon lloc però es veu superada pels seus socis parlamentaris d’ERC, que a l’Ajuntament de Tarragona no tenen representació.
El comportament electoral de la ciutat desmenteix, doncs, aquella aura d’excepcionalitat que el senyor Alejandro Fernández s’havia inventat amb la doble esperança de torpedinar les mobilitzacions a favor del dret a decidir i promoure la seva persona com a futur alcalde. No, les coses no són com vol la dreta, i Tarragona és una ciutat amb comportaments electorals que reflecteixen la seva diversitat i la seva pluralitat; de fet podríem dir que Tarragona és tan diversa i plural com Catalunya en el seu conjunt i podem afirmar amb tota seguretat que no s’assembla gens a la imatge rància i carrinclona sobre la qual la dreta edifica les seves aspiracions.
Un cop vist això, la pròpia reacció de Fernández davant de la realitat ha esta de traca: ha desafiat Pablo Iglesias, el flamant líder de Podemos, a un debat cara a cara a l’arena de l’Amfiteatre, no sé si emulant una baralla de gallets rapers o un duel al sol de spaghetti western passat per Gladiator. I a més ha advertit que “se’l menjarà amb patates”. La ridiculesa i la visceralitat d’aquest argument, o d’aquest no-argument, demostra el grau d’irritació o potser de desesperació que els han provocat els resultats electorals.
Això ens porta a un altre tret destacable dels darrers comicis: la irrupció amb força de Podemos. Per a les persones d’esquerres no pot sinó ser una bona notícia. Mentre la nostra coalició, ICV-EUiA, ha consolidat i ampliat els seus marges de suport entre la població fins a un notable 8,38%, Podemos ha estat capaç de mobilitzar al seu voltant un 5,38% dels electors i les electores. Tant una dada com l’altra ens parlen d’un pol d’esquerra alternativa que ha obtingut vots força uniformement tant al centre com als barris.
És aquest veredicte de la ciutadania el que ens ha de marcar el camí d’ara endavant. ICV-EUiA fa temps que diu que per canviar-ho tot hem de ser més, i que aquesta és una feina que no podem fer sols. La pluralitat de l’esquerra transformadora és un fet, ho sabem de sempre, però ara sabem a més que aquesta pluralitat ens dóna forces si la utilitzem per sumar, per teixir projectes conjunts, horitzons de canvi i d’esperança.
Amb totes les reserves sobre el significat de les xifres d’unes eleccions europees, amb la dificultat d’extrapolar-les a qualsevol altre supòsit, el 25 de maig ha confirmat una tendència: la fi de la resignació. El convenciment creixent entre la població que hi ha vida més enllà d’aquest règim i el seu sistema de partits, gairebé decimonònic. És per això que, si volem de debò aturar les retallades i l’austericidi i donar-nos a nosaltres mateixos el dret a decidir, a decidir-ho tot, el camí no pot ser cap altre que promoure amplis acords entre les forces d’esquerres transformadores i alternatives. Aquesta és la nostra feina, ara.
Arga Sentís, Coordinadora d’ICV Tarragona i Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA
