Un vehicle del Mossos d’Esquadra, en un operatiu policial a la Part Alta fa dues setmanes. Foto: Farts de Soroll
Si és veritat que cada esgraó que puges et fa més fort, també ho és que hi ha una autopista que porta cap a l’infern. En aquesta disglòssia entre el folk americà i el rock dur conviuen els habitants de la Part Alta de Tarragona. Crits, baralles, delinqüència amb aires d’impunitat, brutícia i situacions mai viscudes des de fa dècades han demostrat la resiliència d’uns veïns que fan front ara, a més, a les ocupacions il·legals de fins a tres blocs d’habitatges en una zona determinada del barri antic. Un brot que va començar cap al 14 de març en una vivenda del carrer Ferrers amb només un parell d’ocupes i que després de dues setmanes es va estendre com una taca d’oli sumant ja almenys una dotzena. Tarragona21 ha parlat amb un grup d’ells, que demanen anonimat perquè “tenim por a les represàlies”.
L’entrecomillat correspon a un dels 30 residents que van assistir dimarts a la nit a una reunió demanada pel col·lectiu d’afectats (tant particulars com comerciants) amb un mediador i una dinamitzadora dels Serveis Socials Municipals per fer-los entendre la problemàtica que els amenaça cada dia. “Els vam demanar solucions i els vam dir que en un estat de dret la seva obligació era protegir els nostres drets. Però la veritat és que els vam veure molt despistats”, assegura. “Especialment quan el seu consell va ser que instal·léssim alarmes i reixes. Al final, vam treure una conclusió, que és la d’exigir a qui pertoqui vigilància policial continuada les 24 hores del dia fins que la situació no es resolgui judicialment”.
El comunicat fet públic pels veïns després de la reunió de dimarts presenta aquesta petició com una exigència. Fent referència específicament a les “amenaces i delinqüència” generada pel grup d’ocupes de tres blocs del carrer Ferrers (el 7, 37 i 41), la nota recorda que “la problemàtica s’escampa a la Baixada Misericòrdia, plaça dels Sedassos, tot el carrer Major, carrer Cavallers i plaça del Pallol (…) Ara mateix, la Part Alta és una zona insegura”. I davant la possibilitat que no es disposi de suficients efectius policials per portar a terme l’operatiu sol·licitat, els veïns demanen que “es recorri a la vigilància privada, com ja es va fer el 2005 al carrer del Comte, quan amb una tanca, un cartell i amb responsabilitat ja n’hi havia prou”. Hi ha un apunt que no està dins de l’escrit. Tanmateix, és una pregunta que no deixaran de fer a qui calgui: “Tenim informació que alguns dels joves que han estat detinguts i després posats en lllibertat acumulen ja entre 5 i 25 antecedents penals. I voldríem saber on els han comès, perquè a veure si ara ens els estaran portant aquí des d’un altre lloc”, deixa anar.
No poder anar de vacances per por
Els residentss s’han fet forts gràcies a la creació d’un grup de whatsapp, “on estem pràcticament la totalitat dels veïns de la zona”, explica un d’ells. Aquesta eina va ser imposada per la necessitat. En primer lloc perquè han comprovat la seva eficàcia amb els diferents col·lectius d’ocupes que es troben al carrer Ferrers. “Estem segurs que es comuniquen entre els diferents blocs amb xiulets i també pels mòbils, avisant-se de quan venen els cotxes de la policia. I nosaltres vam decidir fer el mateix. Per això vam crear un grup de whatsapp, que ens funciona molt bé”, afirma un dels veïns. Fins al punt que, en una altra de les aplicacions de la nova tecnologia, “també serveix per vigilar-nos les cases de cadascú de nosaltres mentre estem fora. Així ens podem avisar si hi ha algú que intenta forçar la porta de casa teva”. De fet, el malson fa que “no puguem anar de cap de setmana ni de vacances a cap lloc per por que ens entrin. Heu de tenir en compte que estan intentant apoderar-se de més cases i alguns d’ells porten escales per poder accedir-hi a l’interior des de finestres o balcons”.
Els veïns creuen que hi ha una connexió entre els ocupes del barri i els del Rancho Grande del Serrallo. “Venen i van delinquint aquí i anant-se’n cap allà”, explica un d’ells. I més enllà de compartir grup d’edat (entre 20 i 25 anys), no tots poden ser de procedència forana ni vinculats completament al fenomen dels MENA perquè alguns residents consultats els han sentit parlar amb perfecte català i castellà. El que sí que els uneix és la seva capacitat per atemorir. “Jo els he vist amb bats de bèisbol i porres passejant pel carrer amb total impunitat. Ja no és que no puguis sortir a llençar la brossa sense haver d’estar vigilant, és que a més van provocant i amenaçant fins al punt que alguns veïns ja porten a sobre un esprai de pimentó per fer-los front”, afirma una altra de les fonts que ha accedit a parlar amb aquest diari. “Els restaurants no poden ni posar les terrasses perquè insulten i ataquen als comensals o, directament, roben el que hi ha fora”, afegeix. Una de les persones amb les quals ha parlat aquest mitjà reconeix que ell i alguns més estan pensant ja a marxar del barri, “encara que jo hi porto aquí des dels anys 90. I aquí hi ha un problema: ells surten armats, però nosaltres no hem de sortir amb maxets per poder defensar-nos, perquè aquest no seria el país on jo voldria viure”, etziba.
Molts dels entrevistats reconeixen “l’esforç” que està duent a terme l’Ajuntament per mitjà de la Guàrdia Urbana, així com els Mossos d’Esquadra, que han dissenyat un operatiu sotmès, però, a un horari i, per tant, tan ineficaç al capdavall com la legislació estatal. La necessitat que els propietaris denunciïn l’ocupació és un entrebanc quan pertanyen a bancs i grans tenidors com fons voltor. Hi ha excepcions, com la del particular del bloc número 7 del carrer Ferrers, que ja ho ha portat a judici. Però el camí, en tot cas, és llarg i ple de traves jurídiques. Fins llavors als veïns només els queda exercir la denúncia constant i gravar vídeos on es reflecteix el desplegament policial, els seus esforços per impartir un cert ordre i la sensació d’estar per damunt de la llei d’alguns dels ocupes. En un dels que es pot veure en aquest article (tots ells provinents de veïns), una mossa d’esquadra crida a dos dels joves conflictius enmig del carrer “o aneu cap a casa o veniu cap a comissaria. S’ha acabat el rotllo!”. I en un altre una noia escridassa insultant a uns veïns i li etziba una plantofada a un company seu en ple dia.
Acabant en clau musical potser caldria fer referència a aquella cançó de Woody Guthrie, Aquesta terra és teva i meva. Des del fora, però dels d’aquí també.
Jordi Siré
Equip de redacció
