Comuns i Podem mostren unitat territorial per marcar el camí a les executives locals de Tarragona

🔊 Escoltar la notícia

Una de les múltiples derivades de la pugna per intentar aprovar els pressupostos de l’ajuntament de Tarragona D.C. per a l’any en curs té com a terreny de joc el camp de les esquerres. Més enllà, és clar, de la lluita d’un equip de govern minoritzat per trobar aliats a l’altre costat del teló d’acer. Els vots contraposats de les respectives assemblees ara fa un mes van deixar l’única regidora supervivent -amb noms i cognoms- dins de l’espai d’En Comú Podem, Carla Aguilar-Cunill, en terra de ningú. La seva postura contrària, en principi, a donar suport als comptes municipals juga aquesta setmana un nou partit. Dimecres les executives dels comuns i dels podemites es reuniran per separat per fixar les condicions específiques de cadascun dels partits amb les quals negociar amb el tripartit de l’ala oest de la plaça de la Font. I l’endemà, una delegació dels respectius politburos faran tot el possible per consensuar un posicionament conjunt per presentar davant republicans, cupaires i (con)junts, que sigui dit de pas ja han posat en coneixement dels tècnics municipals la seva disposició a disputar una pròrroga i penals si cal.

Davant d’aquest escenari, la importància de mantenir el mateix criteri entre els dos partits que es reclamen d’esquerres ha fet necessari, aquest dimarts, visualitzar unitat en un àmbit superior a l’estrictament local. I la manera escollida ha estat la de donar a conèixer la cimera entre les direccions territorials dels Comuns i Podem al Camp de Tarragona. La seu de Vila-seca en Comú (partit que ja ha donat suport als pressupostos de l’alcalde de Vila-seca Segura-Junts, Pere Segura, per al 2022), ha estat el lloc escollit. Per a què? Doncs “per reunir-se i començar a traçar les línies mestres del camí que hauran de recórrer conjuntament cap a l’horitzó de les eleccions municipals de 2023. També han pogut posar en comú els diferents reptes organitzatius i polítics als quals s’enfronta la formació actualment a les diferents localitats del Camp de Tarragona”, segons es precisava amb diplomàcia bizantina a la nota de premsa remesa als mitjans per les executives de les dues formacions.

“Les direccions -afegia el comunicat- surten satisfetes d’aquesta trobada, amb unes premisses clares de mantenir contactes constants i fluids entre les direccions territorials, posar fil a l’agulla a les diferents realitats locals des del respecte i treballar plegades per garantir la unitat de l’espai d’En Comú Podem a cada poble i ciutat del territori, comptant amb tothom que vulgui sumar al projecte”.

Per si el missatge podia resultar encara massa subliminal, la nota especificava que “En Comú Podem ha de ser l’espai referent de l’esquerra alternativa al Camp de Tarragona i no imaginen cap altre final al repte de les eleccions municipals del 2023, que la d’un espai consolidat i unit”. El metallenguatge, sempre intens en política i disfressat sovint d’avís per a navegants, animava a una resolució de les discrepàncies sorgides en l’ámbit local a Tarragona. I sense assenyalar culpables, un fet destacable perquè no trenca cap pont en cap direcció.

J.S.