TARRAGONA 21

L’Ajuntament de Vila-seca ha decidit a tres dies del seu inici, suspendre de forma total la Festa Major d’estiu, en honor a Sant Jaume i a Sant Esteve, patrons de La Pineda i Vila-seca. La primera constància que el Ball de Diables de Vila-seca ha tingut d’aquesta decisió ha estat a través de les xarxes socials de l’Ajuntament, sense que prèviament se’ns hagi consultat o comunicat la decisió, malgrat que participem i organitzem fins a cinc actes diferents, mobilitzant més de 200 socis i sòcies de mitjana en una sola Festa Major.

L’increment de contagis de Covid-19 que s’està produint arreu de Catalunya i l’aparició recent de casos a Vila-seca han motivat que s’hagi pres aquesta decisió, buscant la protecció màxima de la ciutadania. Aquesta és una preocupació que des del Ball de Diables compartim i, per això, hem estat i seguim estant a disposició per tal de trobar fórmules alternatives, imaginatives i, sobretot, segures de poder celebrar la festa.

Però arribats a aquest punt, l’Ajuntament no ha volgut valorar un replantejament d’última hora del model festiu d’aquest estiu. Som dels qui creiem que no tot en una festa és equiparable. Que no és equiparable la suspensió del Seguici Tradicional, la Missa Major o el Toc de Festes; a la suspensió de vermuts i concerts.

El fet de decretar una suspensió total de la festa denota una concepció de model festiu errònia. Denota que les institucions i, segurament també part de la ciutadania, hem perdut de vista què és la Festa Major, per què se celebra i quins són els seus pilars fonamentals. Som dels qui creiem que les festes ni s’ajornen ni se suspenen; simplement evolucionen i s’adapten. Perquè és Nadal el 25 de desembre i és Sant Antoni el 17 de gener, i cap altre dia de l’any; i les celebracions populars han demostrat la seva capacitat històrica d’adaptar-se a qualsevol moment, per més excepcional que fos. La Festa és en si mateixa, i l’únic debat hauria de ser com se celebra. Som dels qui creiem que enguany hi ha hagut Corpus, però sense Patum; i Sant Joan amb fogueres, però sense revetlles.

Els darrers dies i setmanes hem vist i presenciat com molts pobles i ciutats han entès la Festa tal i com l’entenem nosaltres. Que han eliminat -temporalment- tot allò que també fa festa, però que no és l’essència de la Festa Major. I ens han ensenyat fórmules per adaptar la cultura popular i tradicional a la situació actual. Hem vist tandes de lluïment de Seguici en places tancades, amb control d’aforament i amb cadires distanciades. Hem vist representacions de balls parlats a porta tancada o retransmesos únicament per televisió o en streaming.

Hem vist correfocs i cercaviles de foc reconvertits en lluïments de foc a plaça, en espais reduïts i controlats. Hem vist castells de foc simultanis i deslocalitzats. Hem vist processons dins d’esglésies i pregons digitalitzats. Hem vist concerts, representacions teatrals i artístiques de petit format i adaptades. I hem vist posar al centre de les festes majors, gairebé arreu, els seus elements idiosincràtics; fos com fos. El que, malauradament, no hem vist és feta realitat aquesta voluntat a casa nostra. Estàvem convençuts i convençudes que així seria i que era i és possible.

Però a darrera hora, quan les circumstàncies han canviat, no se’ns ha preguntat ni escoltat. No s’ha volgut diferenciar entre cap dels actes o elements que conformen la nostra festa i això és, segons el nostre parer, un error. Podríem haver dibuixat un model de festa adaptat a una situació encara més complexa, reduint a la mínima expressió o a res, el risc d’aglomeracions; però no s’ha volgut. Som dels qui no estem d’acord amb la decisió d’una cancel·lació total. Sí amb l’objectiu que busca i sí amb l’esperit que la mou, però no amb la seva forma.

No ens estimem més la festa que la resta de convilatans i convilatanes, però segur que sí que l’entenem d’una forma diferent. I som aquí i seguirem sent-hi per seguir construint i lluitant per la cultura popular vila-secana, sigui quina sigui la situació a la qual ens enfrontem. Desitgem de tot cor que la situació millori, que tothom estigui bé i que ben aviat ens puguem retrobar fent el que més ens agrada.

I desitgem, també, que des de ja i aquesta vegada amb més encert, comencem a pensar en noves fórmules que no impliquin mai més aquest tipus de decisions. No ens imaginem una nit de Reis sense els Reis d’Orient, però tampoc un Sant Antoni sense ball de diables.