.

Membres de Tarragona en Comú en una trobada recent

Membres de Tarragona en Comú en una trobada recent

Guanyem-Tarragona En Comú va néixer amb l’objectiu de crear una alternativa política rupturista a la ciutat, reivindicant una manera de fer política més honesta, transparent, pròxima i responsable, basada en la confiança i en el compromís, que apostés per una major participació ciutadana. Treballava per fer-ho a través de la creació d’un espai de confluència entre persones, implicades i compromeses, de diferents organitzacions polítiques i persones no organitzades.

Estem vivint un moment d’emergència social, en el que estem veient com els drets socials que tant ha costat aconseguir es redueixen dia a dia. La ciutadania reclama un canvi profund en la manera de fer política i una defensa real i contundent dels seus drets polítics i socials. Això, com mostren les diferents alternatives municipals sorgides arreu de l’Estat, passa per fer un front comú entre totes aquelles persones que estem treballant en la mateixa direcció, a través d’organitzacions polítiques o no, deixant de banda les nostres diferències i centrant-nos en tot allò que ens uneix.

Divendres a l’assemblea vam constatar amb tristesa i decepció que no s’ha entès així per part de les organitzacions polítiques. Aquestes organitzacions que durant els darrers dies han anat abandonant aquest projecte i, amb ell, a bona part de la ciutadania (entre ells, molts dels seus militants i votants) que realment creuen en la necessitat d’aquesta eina de canvi.

Els partits polítics convidats a participar en aquest projecte no han entès la base ciutadana sobre la que s’ha construït i no han sabut o no han volgut participar més enllà dels seus interessos com a organitzacions. Ens hem trobat amb unes organitzacions desconnectades de la realitat social, que han mostrat unes actituds personalistes, curtplacistes i egoistes. Unes organitzacions que han prioritzat els interessos del propi partit i de les seves cúpules per sobre dels objectius pels quals aquestes organitzacions van ser creades. Unes organitzacions, per tant, que no assumeixen la responsabilitat social que tenen com a defensors i transmissors de les demandes de la gent que forma les seves bases.

La CUP va ser la primera organització que va renunciar a participar d’aquest projecte. Es van negar a participar d’un projecte plural que s’obrís a altres persones i organitzacions. Deien creure en un projecte de confluència però on ells jutjaven qui podia o no participar, sense entendre que Guanyem havia de definir-se per la seva amplitud.

La participació d’ICV al projecte ha estat profundament decebedora i indignant. El seu objectiu ha estat trencar Guanyem des de dins, mentre seguien treballant per la seva candidatura per separat. Han actuat mitjançant les més velles pràctiques i la política més rància contra la que diuen treballar. En cap moment s’ha permès a les seves bases participar en aquest projecte, arribant al punt d’ordenar que qui estigués adherit a aquest moviment social marxes, sota acusació de doble militància. Han tingut un doble discurs continu, mostrant una actitud a la premsa favorable a la confluència i de renúncia als interessos particulars, mentre la seva participació real ha estat destructiva i personalista.

Això ha passat per fer servir mentides per justificar-se, que anaven desgastant el projecte en el qual deien creure. Mai s’ha vetat a ningú a participar en les comissions o la llista electoral de Tarragona en comú. Va poder participar tothom que volia, però ICV van deixar clar des del principi que no estaven disposats a passar per unes primàries en les que no s’assegurés guanyar a un candidat de la seva organització, tot i no permetre que aquest candidat estigués adherit al projecte. Els seus interessos electoralistes i personalistes han quedat clars en alguna de les declaracions de la seva candidata, en les que considera possible una confluència després de les eleccions.

Per tot això, les acusacions de que no s’ha reconegut la participació de les organitzacions com a tal no són certes, ja que només han participat com a organització. Podem, finalment, també va abandonar el projecte. Van apostar clarament per centrar els esforços en altres arenes polítiques, com les autonòmiques o generals, menystenint la importància del govern municipal, més proper als ciutadans. Han mostrat una important falta de flexibilitat en la seva participació, que ha portat a posicions enrocades, en les que si no es decidia el que ells defensaven, marxaven del projecte. Han defensat un mecanisme d’elecció de les llistes concret i s’han negat a debatre o escoltar altres propostes legítimes, forçant per tant el rebuig d’altres sistemes oberts d’elecció de candidatura, ja que aquests podien comportar perdre el seu recolzament.

És important ressaltar que el mecanisme alternatiu a la seva proposta era el que ells mateixos fan servir en les seves eleccions internes i que s’està fent servir a Barcelona en comú. Tot i això, finalment, no han esperat a veure la decisió de l’assemblea, abandonant abans de que aquesta es pronunciés. Aquesta decisió, presa pel seu consell i no per la seva assemblea, s’ha pres a més en un moment en el que la seva participació hagués estat determinant per la continuïtat del projecte. EUiA han tingut una participació convençuda des del primer moment. Dirigents i militants han participat de manera transversal i oberta en el projecte, ajudant a construir-lo. Lamentablement, en l’últim moment han primat els acords orgànics.

Finalment, el Procés Constituent ha seguit recolzant el projecte fins al final. Han cregut en el projecte i en la manera de dur-lo a terme des del principi i han participat sense posar condicions personalistes o inflexibles. Sabem que la nostra decepció per no presentar-nos a les eleccions també és la seva i això dóna esperances per seguir treballant en la construcció d’espais de confluència com Guanyem – Tarragona En Comú, tant necessaris actualment. La decisió que es va prendre divendres a l’assemblea de Tarragona En Comú va ser de no presentarnos a les eleccions municipals d’aquest any, però en cap cas suposa abandonar aquest projecte en el que creiem. Ja al principi ens vam definir com un moviment social i, com a tal, seguirem treballant.

En aquests nou mesos de treball hem creat un equip de persones que realment aposten per una política municipal rupturista, on la legitimitat es basi en la transparència, la honestedat, la proximitat, la participació i la responsabilitat dels que ens representen. Persones que creiem que un vot no dona carta blanca per a quatre anys, i que exigim que les decisions que ens afecten s’han de prendre amb la participació i el coneixement de tots i de totes, dels veïns i de les veïnes que són els qui tenen el poder i en qui recau la sobirania.

A partir d’ara, simplement canviem el terreny en el que treballarem, que passarà de l’electoral al del carrer, on hem nascut i que mai no hem deixat. Seguirem fent política i incidint el més possible en les decisions que es prenguin des de l’ajuntament. Lluitarem perquè l’Ajuntament s’obri a les persones. Perquè avui més que mai sentim que els polítics tarragonins no representen el sentir de la ciutadania i que cal una alternativa que faci sentir la veu de la gent del carrer, de la indignació i democràcia.

22 de març de 2015

L’equip de Coordinació de Tarragona en Comú