Comença a la Boella l’excavació per localitzar les proves més antigues de presència humana a Catalunya

Vista dels treballs d’excavació a la Mina del Barranc de la Boella. Foto: IPHES

Localitzar les proves més antigues de presència humana a Catalunya és l’objectiu principal de la campanya d’excavació que des de l’1 de maig i fins al 3 de juny es desenvolupa al Barranc de la Boella, a La Canonja, sota la direcció de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).

En aquesta línia, els primers dies de treballs a la Cala 1, un dels jaciments on es treballa, s’han dedicat a treure els sediments que contenen ceràmiques d’època romana. A la Cala 2 s’han fet algunes troballes significatives d’eines de pedra i restes esquelètiques de grans mamífers, com, per exemple, copròlits de hienes i grans herbívors. A la Cala 1 s’han registrat també, sota el nivells amb restes romanes, un nombre important de restes prehistòriques de sílex tallades, que poden ser datades, de forma preliminar, entre fa 200.000 i 500.000 anys abans del present.

Aquest jaciment ha estat ampliada la superfície d’excavació amb la finalitat de poder registrar un conjunt de fòssils més nombrós els propers anys. L’interès de la direcció científica i del IPHES pels propers anys és fer visitable els jaciments del Barranc de la Boella – IPHES.

Un jaciment singular

Les troballes arqueopaleontològiques que argumenten l’origen del poblament humà fora d’Àfrica son molt escasses en tota Euràsia. En aquest sentit, “el registre fòssil del Barranc de la Boella és singular per explicar les primeres migracions humanes procedents del continent africà, per les restes que s’hi han conservat i perquè demogràficament les primeres poblacions humanes que arriben a la península ibèrica, fa un milió d’anys eren molt reduïdes, de pocs individus”, ha destacat Josep Vallverdú, arqueòleg de l’IPHES i codirector de l’excavació juntament amb Palmira Saladié, també arqueòloga d’aquest centre de recerca.

La intervenció d’aquest mes s’ha plantejat en forma de gran extensió, “perquè aquesta opció permet obtenir un nombre més important de fòssils que han de facilitar poder començar a comparar el Barranc de la Boella amb altres jaciments prehistòrics”, comenta Josep Vallverdú.

“Ganivet” de sílex localitzat al Barranc de la Boella

L’excavació la du a terme un equip multidisciplinari compost per membres de l’IPHES i del Museu de Ciències Naturals de Madrid. Hi prenen part més de 35 persones, moltes d’elles estan llicenciades en diferents universitats espanyoles. També hi ha estudiants de diferents graus i màsters, com el Grau d’Antropologia i Evolució Humana, coimpartit per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), i el Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV.

Coincidint amb l’excavació tindrà lloc la publicació científica d’un total de dos estudis sobre la tafonomia (processos de formació dels jaciments) del Barranc de la Boella que es donaran a conèixer a través de la revista internacional Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, amb Antonio Pineda (becari predoctoral IPHES) i la Dra. Palmira Saladié com a investigadors responsables.

 

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *