Com funcionava la presumpta trama entre càrrecs de la Diputació i persones vinculades a CDC?

🔊 Escoltar la notícia

El magistrat titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, considera que la suposada trama de subvencions fraudulentes pel tercer món atorgades per la Diputació de Barcelona es va basar en “l’incompliment groller” dels tràmits administratius que incloïen incompliment de les clàusules, retards injustificats, justificacions sospitoses i fins i tot pressions a funcionaris perquè informessin favorablement d’alguns expedients. En total, se sospita de 26 expedients de subvencions per concurrència de competència i contractes menors de serveis, que sumarien prop d’1,2 milions d’euros.

Tot va començar amb un “voluminós mecanoscrit” anònim que va arribar per repartiment al jutjat denunciant pràctiques irregulars en la concessió de subvencions. El jutge va demanar informació a la Diputació i va encarregar el seu anàlisi a la Udef de la policia espanyola.

En les seves 20 interlocutòries per ordenar les detencions i escorcolls, el jutge Aguirre constata indicis de delicte continuat de malversació de fons públics i prevaricació administrativa, amb penes de dos a vuit anys de presó, tràfic d’influències, amb penes de sis mesos a dos anys de presó, negociació prohibida a funcionari públic, falsedat documental i frau en subvencions.

Segons ell, alguns càrrecs de la Diputació, com el president entre el 2011 i el 2015, Salvador Esteve, tenien una relació de connivència i proximitat per concedir subvencions de difícil justificació a entitats o persones properes a CDC. Entre aquests, destaquen, a més d’Esteve, l’actual diputat de JxCAT Francesc Dalmases; l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia Cañizares; el subdirector general de Cooperació Local de la Generalitat, Jordi Castells; Víctor Terradelles, que va treballar com a autònom per a CDC i va ser-ne secretari de Relacions Internacionals; i Joaquim Ferrer, que va treballar per a CiU i al Departament de Treball.

Dels expedients de les subvencions, el magistrat en desprèn un “incompliment força groller del procediment administratiu”. Així, cita diversos exemples com que els tècnics de la Diputació van advertir diverses irregularitats i van fer diverses anotacions manuscrites indicant els errors observats, i després no consten que s’hagin modificat els errors senyalats. En alguns casos, la justificació final no es precisa que s’hagin desenvolupat les activitats principals projectades, sinó altres de menor importància. També es van presentar factures d’una empresa marroquina per activitats que hauria d’haver fet el govern local corresponent, i la Udef conclou que els resultats de l’activitat al Marroc són poc tangibles i falten fonts de verificació que acreditin la realització de les activitats. Diverses factures, a més, no estan traduïdes del francès o l’àrab. En algun cas les activitats recollides en la memòria final no coincideixen amb les planificades inicialment, cosa que dificulta la comprovació de l’efectiva execució d’allò subvencionat.

El jutge també veu indicis que els tècnics de la Diputació podien haver estat pressionats per Castells i que Garcia Cañizares ho havia de saber. De fet, entre les irregularitats internes de la Diputació, el magistrat destaca que els tècnics triguen quasi un any en revisar algunes justificacions, alguns informes de comprovació formal no estan signats o no s’identifica el tècnic que els ha elaborat, i s’utilitzen actes sense firmar per justificar reunions a l’estranger. Sobre els pagaments de les subvencions, alguns es fan dos anys abans de l’aprovació del projecte per part de la Diputació, o es presenta i paga la factura abans de l’entrega del treball.

En algunes justificacions sobre la participació de certes persones, es presenten bitllets d’avió els horaris dels quals no els permetia ser al lloc de l’activitat segons el programa que consta en la justificació del projecte. També es van intentar justificar activitats d’un sol dia amb estades de deu nits en hotels. Així mateix, es van incloure en els annexos de les memòries documents copiats literalment d’altres entitats o trobats a internet. Algunes justificacions es van presentar després de rebre la subvenció íntegrament.

Per últim, algunes persones físiques responsables de les entitats subvencionades també van rebre subvencions personals, per la qual cosa van cobrar per dues vies diferents.

Persones i organitzacions investigades

Un dels principals investigats és Joaquim Ferrer Serra, soci i administrador de Sestrategic i Konsector, que va treballar al grup de CiU al Congrés de Diputats entre els anys 1996 i 1999, i al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies entre els anys 2000 i 2003. Fins el 2014 va ser director de relacions internacionals de la patronal Pimec. Un dels expedients investigats és un contracte menor de serveis del 2012 de Sestrategic i Konsector SL per a elaborar el pla director d’internacionalització de la ciutat d’Igualada, per 21.659 euros. Es dóna la circumstància que l’alcalde d’Igualada és Marc Castells, actualment vicepresident de la Diputació i representant de la fundació Utopia, també investigada. En l’expedient no consta cap experiència prèvia de Sestrategic, no hi ha cap informe adjunt a la contractació menor i es desconeix si hi havia altres ofertes demandades.

L’empresa Discatimat, de Joaquim Milla, amb seu a Cabrils (Maresme), tenia com a treballador fins el 2014 Víctor Terradellas, president de CATmón i fundador d’Igman. A partir del 2014 va treballar com a autònom per a CDC. Terradellas, a més, és editor de les revistes ‘Catalan International View’ i ‘ONGC’. El juny del 2011 Terradellas va ser nomenat secretari de Relacions Internacionals de CDC. La seva dona, Judit A., també s’hauria beneficiat de les subvencions de forma irregular, segons el jutge, ja que va cobrar per un viatge a Sarajevo no justificat.

Per la seva banda, Francesc Dalmases, diputat de JxCAT al Parlament, és patró-fundador de CATmón, presideix Igman, totes dues investigades, i dirigeix la revista ‘ONGC’.

Jordi Castells és actual subdirector general de Cooperació Local, de la Conselleria de Governació, i va tenir el càrrec de director de Relacions Internacionals de la Diputació entre 2011 i 2015. Els altres càrrecs de la Diputació investigats són el cap de l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament fins el 2013, el cap de la mateixa oficina fins juny del 2014, el que va ocupar el càrrec entre juny del 2014 i maig del 2015, la cap des del 2016 fins l’actualitat i la cap de l’Oficina d’Europa i Estratègia Internacional.

Plataforma Educativa està formada per set fundacions: Plataforma Educativa, Astres, Gentis, Infància i Família, Resilis, Utopia i Eina Activa. Es dona la circumstància que aquesta fundació, amb seu a Girona, també actua a Tordera (Maresme) i està representada en les subvencions per l’alcalde d’aquesta localitat, Joan Carles Garcia Cañizares, que alhora era diputat adjunt a la Presidència de la Diputació, portaveu de CiU a la corporació i director de Relacions Internacionals de la Diputació entre 2011 i 2015. A més, presidia la comissió encarregada de valorar les propostes de subvenció rebudes i d’adoptar les propostes de resolució. Va ser imputat per l’anomenat ‘cas Tordera’ el 2002 per prevaricació i té antecedents policials el 2007 per prevaricació urbanística, el 2009 per delicte contra l’ordenació del territori i el 2009 per tràfic d’influències.

Els expedients sospitosos de la Fundació CARmón i Igman

Un dels 26 expedients sospitosos és la subvenció per concurrència de competència atorgada el novembre del 2012 a la Fundació CATmón per a la revista ‘ONGC’, amb un import de 24.000 euros. No obstant, l’entitat va demanar un increment de la subvenció fins els 97.435 euros, que se li va concedir el març del 2014.

Voltia Solutions, creada el desembre dels 2013, va obtenir el juny 2014 21.175 euros per fer una guia d’eficiència energètica per a ens locals marroquins i el desembre del mateix any va obtenir 17.545 euros per a una guia de tractament de l’aigua per a ens locals marroquins, tot i que no tenia experiència prèvia en la matèria ni cap activitat comercial similar, i tampoc relació amb el Marroc, malgrat que es requeria en les bases de la convocatòria de subvenció.

Un altre expedient investigat és la subvenció a l’Associació Acció Solidària Igman del novembre del 2012 per 31.000 euros per enfortir els processos de reconstrucció de la ciutat bòsnia d’Opstina Trnovo. L’octubre del 2013 Dalmases va presentar un compte justificatiu de les despeses satisfetes amb els diners de la subvenció, però els tècnics de la Diputació no van aprovar els informes de comprovació parcials. Dalmases va escriure una carta a Jordi Castells el juny del 2014 per demanar una pròrroga. El desembre del 2014 es va fer un informe de comprovació final que va ser aprovat el febrer del 2015.

Igman va obtenir una altra subvenció de 52.800 euros el juliol del 2013 per fer una guia digital turística de la ciutat d’Opstina Trnovo. Els informes de comprovació parcials van ser qualificats com a negatius l’abril, el maig, el juliol i l’agost del 2014, però a l’octubre van ser aprovats. Els informes de comprovació finals no van ser aprovats i van rebre dos informes negatius dels tècnics el gener del 2015. Finalment, el desembre del 2016 es va aprovar el projecte i l’últim pagament.

La utopia marroquina

La Fundació Privada Utopia va rebre el 2014 una subvenció de 47.000 euros per donar suport al desenvolupament econòmic i social en el marc de la renovació urbana de la província marroquina de Mediouna. L’agost del 2014 consta un acord de col·laboració entre Utopia i una associació privada marroquina. El febrer del 2015 es pa presentar una justificació parcial de les despeses fetes amb els diners de la subvenció. El juny del 2015 la Diputació va fer un informe favorable a la subvenció i l’octubre del 2015 es va aprovar un dictamen de canvi de pressupost. Després de diversos informes de comprovació parcials negatius, el febrer del 2016 es va fer un informe favorable i es va ordenar el segon pagament. L’abril d’aquell any es presenta una justificació final, però el novembre del 2016 un informe no accepta un import de 14.000 euros.

La fundació privada Plataforma Educativa va rebre el 2014 35.689 euros pel projecte Incuba Uruguai. El 2015 va rebre diversos informes denegatoris, l’últim dels quals l’1 de juliol. No obstant, cinc dies després va ser aprovat tot i que no consta que hi s’hagués presentat documentació nova. A més, els informes de comprovació final no van ser aprovats. La mateixa entitat va rebre el 2012 67.400 euros per un projecte similar al Marroc.

Casablanca, Pimec i alcaldes

La patronal Pimec va rebre el 2014 una subvenció de 38.000 euros per a promoure el desenvolupament socioeconòmic de la regió Gran Casablanca, al Marroc, en un partenariat en el que també hi participava l’Ajuntament de Castelldefels (Baix Llobregat). La subvenció va tenir múltiples informes generalment denegatoris el 2016, després de la justificació final, però finalment va ser aprovat. La policia apunta que la principal facturació externa d’aquesta subvenció va ser una empresa marroquina anomenada Harvard Consulting i una dona, Patricia R.R., que va treballar per a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, de la Generalitat, i és parella del quart tinent d’alcalde de Cardedeu (Vallès Oriental). Pimec també va rebre una subvenció de 45.000 euros per desenvolupar la gestió sostenible de residus a la regió panamenya de Veraguas, juntament amb l’Ajuntament de Callús (Bages) i l’empresa manresana Disseny i Sostenibilitat, administrada per Lluís Basiana, jutjat per administració deslleial de la Ràdio Televisió de Manresa, per a qui la fiscalia demana tres anys de presó, i parella d’una exregidora de Manresa.

Residus urbans a Brasil

La Fundació Privada Empresa i Clima va rebre el 2013 una subvenció de 67.237 euros per la gestió de residus urbans de l’estat brasiler de Paraíba, juntament amb l’Ajuntament de Vacarisses (Vallès Occidental) i l’empresa Hera Tratesa. El representant d’aquesta empresa, Jordi G.R., és el marit de la subdirectora general de Relacions Laborals i Qualitat de la Generalitat, Àngels Cuadrada. Els informes de justificació parcials i finals van ser denegats diverses vegades però van ser aprovats definitivament el març del 2015. El 2014 havia rebut 45.000 euros pel cicle de gestió de l’aigua de l’illa de Pasqua (Xile).

La Fundació Universitaria Iberoamericana (Funiber) va rebre 63.000 euros el 2014 per a estimular el sector agroalimentari del Perú, juntament amb la Fundació Empresa i Clima i l’Ajuntament de Sabadell. El 2013 havia rebut 50.000 euros per gestionar els residus municipals d’una àrea de Colòmbia juntament amb l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

També van rebre subvencions sospitoses l’Associació Economia i Cohesió Social per al Desenvolupament (Ecosde), d’Hondures, la municipalitat del Cantó Central de San José de Costa Rica, l’empresa IGFA SA (Instal·lacions, Gestió, Formació i Assessorament) d’Olot, Sestrategic i Konsector SL, de Sant Cugat del Vallès.

ACN