TOTS 21

Imatge de les oficines de Reus d’Aquí Energia

Una empresa del Camp de Tarragona, Aquí Energia, ofereix energia elèctrica d’origen 100% renovable i es sosté en els principis de donar un producte eficient i competitiu, així com en fer una gestió transparent de servei i donar un servei personalitzat. Aquí Energia va néixer amb l’objectiu de produir i comercialitzar energia de manera diferent, aportant confiança i claredat al client. Un compromís clar de no servir energia que no procedeixi de fonts renovables.

S’acosta gener i cada any s’obre el debat sobre els preus i les tarifes dels diversos serveis de les companyies subministradores. I cada any es repeteix la preocupació social que aquestes notícies generen entre els consumidors. No podem viure sense electricitat, però estem pagant el que toca? Coneixem com funciona el rebut de la llum? Aquí Energia us ho explica.

Què trobem a la factuta? Cal saber, en primer lloc, que el cost de producció de l’energia elèctrica que consumim suposa aproximadament el 35% del total de la quota. En segon lloc hi ha els anomenats “peatges”, que sumen un 43% del total, i que tenen com a finalitat finançar els costos regulats pel sistema elèctric, com són el transport, la distribució, la retribució de l’operador del mercat i l’operador del sistema, els pagaments per capacitat. Ara bé, també es paguen polítiques públiques com les subvencions a la producció d’energies renovables, l’extracost de producció a les illes o el pagament de deutes com les anualitats del dèficit de tarifa dels anys anteriors. Finalment, tenim l’IVA i l’impost elèctric, que tenen un pes del 22% en el rebut.

Només el 35% del cost de la factura respon al nostre consum personal

Observem que només el 35% del cost de la factura respon al nostre consum personal. Ara bé, trobem lògic que quan comprem un cotxe, el preu inclougui el sou del fabricant, del transportista que el distribueix i el marge del concessionari o venedora. De la mateixa manera, veiem que la factura de la llum inclou el pagament pel subministrament elèctric, és a dir, la producció d’electricitat per poder-la distribuir mitjançant les xarxes elèctriques i per comercialitzar-la. La qüestió és que s’hi inclouen conceptes aliens al subministrament, com les polítiques públiques de subvenció i els impostos, que encareixen el cost final de la factura de la llum. Si es reduissin els impostos, que són molt elevats i s’exclogués aquells costos de política energètica aliens al subministrament la tarifa elèctrica podria reduir-se substancialment.

Per què és tan cara la llum?

Ramon Vallverdú, soci d’Aquí Energia, explica per què és tan cara l’electricitat: ‘La producció està en mans de pocs productors, els sistema de fixació de preus del mercat OMIE és un tant singular en el sentit que tothom cobra el mateix preu i aquest l’estableix l’última oferta que es caça. Aquest fet en mans de pocs és de per si curiós’. A més, ‘les polítiques energètiques del país han suposat importants dèficits que estem pagant i fa que l’electricitat pels petits consumidors estigui en les bandes més altes d’Europa quan no per grans consumidors’.

L’evolució del preu final de la llum dependrà de com es comporti el mercat majorista d’energia elèctrica. Com a exemple, diguem que al gener de 2017, el preu de l’energia se situava en els 50 euros per megawatt hora, però al llarg del 2018 es va elevar fins a un màxim de 70 euros per megawatt hora.

La subhasta energètica

La clau es troba en el mecanisme de funcionament del mateix mercat elèctric. L’energia no es pot emmagatzemar, cal distribuir-la al moment i és necessari que diàriament es realitzi una subhasta amb una previsió del que es consumirà per assegurar la disponibilitat del subministrament. Aix`és la subhasta energètica.

A la subhasta es comparen, primer, les energies amb un cost operatiu més barat, és a dir la nuclear i les renovables (que són les que ofereixen uns preus més baixos), i,en darrer terme, les energies més cares. Aquestes són les que establiran el preu diari de tot el lot energètic en el mercat majorista. El producte més cara marca el preu diari.

Al llarg del 2018, la forta demanda elèctrica va requerir una major producció elèctrica amb carbó i gas, que tenen un cost de producció més elevat per la pujada del preu dels hidrocarburs. A això s’hi ha d’afegir l’encariment del preu dels drets d’emissió per tona de CO2, que en un any s’ha multiplicat per quatre. I malgrat que a final d’any els preus s’han ajustat novament a la baixa gràcies a una meteorologia favorable per a la producció elèctrica de fonts renovables, així com la suspensió temporal per part del Govern de l’impost a la generació elèctrica, la factura de la llum ha tancat el 2018 amb un encariment interanual per sobre del 2%.

Les tarifes fixes en el mercat lliure, la solució

Cal destacar que la pujada del preu no és la mateixa per a totes les tarifes. A l’estat espanyol, aproximadament la meitat de la població té contractada la seva factura al mercat lliure i l’altra meitat al regulat. Fer el canvi de l’una a l’altra és ràpid, gratuït i senzill.

Mentre que al mercat lliure hi ha l’opció de fixar els preus en el moment en què es fa el contracte, de manera que el client manté la mateixa tarifa durant tot l’any, qui té contractat el servei al mercat regulat pateix més els canvis de preu vinculats a la subhasta diària. Això passa perquè al mercat regulat existeix una sola tarifa, la PVPC, amb un preu estipulat que varia cada hora del dia en funció de l’oferta i la demanda. Amb tot, no vol dir que la PVPC sigui una quota superior a les del mercat lliure, però sí la que té més volatilitat, ja que reflecteix les oscil·lacions diàries del preu del mercat majorista d’energia elèctrica.