Advertisement
TARRAGONA 21

Imatge del sotsinspector del cos de Bombers, Juan Manuel Gonzalves, al Centre de Comandament Avançat de La Canonja durant la gestió de l’emergència. Foto: Mar Rovira

Pels anys que porta de servei, el sotsinspector dels bombers Juan Manuel Gonzalves reconeix que no pot comparar els efectes de l’explosió d’Iqoxe amb la de l’atemptat contra el rack de Repsol l’any 1987, l’altre gran incident que ha patit el complex petroquímic de Tarragona durant les últimes dècades.

Però si alguna cosa l’ha impactat el fet d’haver treballat en aquesta emergència, de les més grans en les quals ha hagut de participar, segons reconeix, és el paisatge de destrucció que va deixar l’explosió en les instal·lacions de la planta que produïa òxid d’etilè a la Canonja.

En una entrevista amb l’ACN, Gonzalves relata que la prioritat en el primer moment d’arribar al lloc dels fets va ser rescatar les persones i atendre els ferits.
«La imatge és impactant quan arribes allà: les oficines tenen els vidres trencat i veus el nivell de de destrosses a l’interior. És una imatge que colpeix, perquè el nivell de destrosses és molt gran», manifesta el sotsinspector dels bombers. Relata Gonzalves que, especialment, la zona més pròxima al reactor que va explotar va quedar totalment destrossada, un cop la intensitat de l’incendi va permetre copsar l’entorn. També l’edifici de control pròxim es va ensorrar i estructuralment està molt danyat. Un paisatge dantesc, gairebé de ressonàncies apocalíptiques.

Segons explica, les primeres dotacions que van desplaçar-se just després que el 112 rebés el fatídic avís tenien com una de les prioritats el rescat i l’atenció sanitària de les possibles víctimes. Ho van fer colze a colze amb els efectius de bombers que treballen al mateix parc químic. «Es va fer el recompte de persones que havien de ser-hi i vam veure que una persona faltava», precisa. Era el cap de planta de la fàbrica, que va quedar atrapat a la sala de control i el cos del qual va ser localitzat dimecres pels bombers sota la runa.

L’altra gran prioritat operativa, afegeix el mateix Gonzalves, era refrigerar el tanc de propilè on s’havia produït una fuita. En els moments inicials, subratlla, la identificació del risc químic concret resulta fonamental. Una tasca que assumeix el grup d’experts en riscos tecnològics dels bombers. Aquesta anàlisi, apunta, és essencial per planificar les tasques i «minimitzar els riscos». «Per sort, són accidents que no es produeixen habitualment, però el cos de bombers, no diré que està acostumat, però periòdicament efectua aquest tipus de serveis», tanca.

ACN

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies