.

pl3Després de més de vint anys dedicat a la política municipal activa en Els Pallaresos, he decidit que el meu amor pel meu poble no ha de ser equivalent al meu activisme polític i, per això, en aquestes pròximes eleccions del 24 de maig, faig un pas enrere.

Vaig ser alcalde del meu poble estimat i no trobo cap cosa que pugui honrar més a un polític que els seus veïns li facin confiança per a gestionar allò que li és més pròxim: el seu municipi. He servit a Els Pallaresos lo millor que he sabut i tinc la satisfacció de veure com hem estat capaços de canviar a millor les coses.

He governat i he estat en l’oposició, però sempre he cercat allò que podia aglutinar i sumar. Ara, considero que puc seguir treballant pel meu poble però des d’altres vessants.

Miro al passat i veig que entre tots els que hem passat pel consistori hem estat capaços d’harmonitzar i equilibrar l’arribada de molts nous veïns en els darrers anys. També s’han incorporat nous serveis i equipaments. Quan es treballa en positiu els resultats es fan notar.

Me’n vaig amb aquestes sensacions i records positius, però al mateix temps, amb un cert regust agredolç. Dolç per que deixo l’ajuntament en bones mans, a les mans de gent que s’estima el seu poble i treballa i treballarà de valent per continuar millorant les coses. Però al mateix temps marxo preocupat per que no és normal que un poble petit com el nostre visqui la política municipal amb tanta crispació i estridència.

Soc home de pau, de consens, de pacte i de diàleg. M’agrada llaurar i veure com creixen les coses i es recullen els seus fruits per a tothom. Soc una persona de vida senzilla. I per això em costa d’entendre que alguns vulguin fer política barroera o vulguin portar Els Pallaresos a un escenari polític que no té res a veure amb la quotidianitat del poble. Com per exemple, ficar el poble en el punt de mira de la radicalitat pel recolzament del Sr. Nolla, candidat de CIU Els Pallaresos, a Arnaldo Otegui.

Estic escandalitzat per les maneres de fer de l’oposició en aquesta legislatura. Potser és que em faig massa gran, però la crítica destructiva permanent i les males maneres no fan pels Pallaresos, que som un poble tranquil i de gent ben avinguda. Jo no he practicat mai aquesta forma de fer política ni estan governant ni en l’oposició.

L’experiència pot donar alguns consells. I jo aconsello als que afronten aquesta campanya i als que segurament estaran en el consistori, governant o en l’oposició, que regulin els seus actes i paraules i que pensin que l’ajuntament no s’acaba en el Saló de Plens, si no que tot just comença allí i, per això, cal treballar des de la col·laboració honesta. Jo ho he fet sempre i puc dir, ara que marxo de la política activa, que tinc tants amics com veïns viuen al poble. I això sí que és un premi gran a la meva trajectòria. Gràcies Pallaresos per ser, per a mi, molt més que un Poble.