Clara Rivas: ‘Estirant la corda’

Des de fa anys que entre el govern de l’Estat i el govern de la Generalitat estan jugant a estirar la corda, l’han tirat tant que la mateixa està a punt de trencar-se.

Seria bo que es preguntessin si han pensat amb el poble o només amb les seves obsessions.

Clara Rivas

D’una banda tenim un govern estatal hereu de la dictadura franquista i ara per desgràcia els està ressorgint les maneres de fer que havien anat camuflant sota el vernís de demòcrates i a l’altra part tenim un govern català que en el 2014 estava perdent força i que va entendre que sumant-se al moviment independentista del seu soci podria reflotar, tant uns com altres amb problemes judicials -que estan quedant cada vegada més tapats- i mentrestant els caps estirant la corda a veure qui la trenca.

La CUP no queda exclosa, ja que en aquest estira-i-arronsa ha demostrat que el primer dels seus interessos no són els temes socials, si no la independència per la qual s’ha venut aprovant uns pressupostos antisocials.

Això referit als governs, però aquí no acaba tot, d’una banda tenim el PP i C’s, que formen part del Govern estatal, i a l’altra el PSC encara en el desconcert de què ha passat durant aquest temps enrere en el PSOE i els partits que es diuen d’esquerres que naveguen en no sé quantes aigües.

Aquesta estirada de corda ha conduït al fet que el que s’està tirant endavant ha estat organitzat només entre dos interlocutors, els que estan fent servir al poble per veure qui tira més fort, desgraciadament n’hi ha que es creuen que quan la corda es trenqui tot estarà resolt, no comprenen que res estarà resolt per contra, ja que mentre els que es diuen polítics que haurien d’haver actuat amb seny, a la societat l’hauran deixat amb ferides, que ja veurem les profundes que seran.

Ni uns ni altres han actuat ni estan actuant amb decència.

Recordarem la dita: “A río revuelto, ganancia de pescadores” o les sàbies paraules d’Antonio Machado: “En los trances duros los señoritos invocando a la patria y la venden; el pueblo no la nombra siquiera, pero la compra con su sangre”.

Enviar un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *