.

La publicació recull il·lustracions i reflexions personals al voltant de la seva convivència amb la malaltia

La publicació recull il·lustracions i reflexions personals al voltant de la seva convivència amb la malaltia

La cambrilenca Cecília Bofarull Briand presentarà el llibre “Me quiero vivir” (editorial Acantilado) sobre la seva lluita contra el càncer el proper 24 d’octubre a les 20 hores a la sala d’actes del Centre Cultural de Cambrils. L’acte serà una conversa entre Cecília Bofarull i la seva amiga Mercè Rota sobre diferents textos de la publicació.

El llibre és una crònica sobre la seva convivència amb la malaltia, un relat de viatge, exploració i descobriments íntims i sentiments amb taques de colors evocadores i precises, que acompanya amb reflexions personals espontànies, viscudes i profundament humanes.

Es tracta d’un dietari sincer, ple de coratge i esperança, que testimonia la seva lluita, que també és la de tantes persones, contra el càncer. Com diu el prestigiós oncòleg Josep Baselga al pròleg, Cecília Bofarull ha decidit “afrontar la seva malaltia ajudant també als altres”.

La recaptació de la venda del llibre es destinarà íntegrament a la investigació del càncer a través de la Fundación Fero.

Cecília Bofarull Briand, nascuda el 1976, és dissenyadora gràfica i cofundadora de l’agència creativa Domo-A, on va ser directora artística durant més d’una dècada. Alguns dels seus treballs van ser reconeguts pels Premis Laus de Disseny Gràfic i Comunicació Visual. Va continuar la seva carrera professional en el món de la comunicació corporativa com a responsable de diseny gràfic  comunicació dels hotels AlmaBarcelona i AlmaPamplona. Actualment, prefereix els pinzells al ratolí, les aquarel·les a l’ordinador, i està convenúd que la passió i l’art tenen un fort poder curatiu. Va deixar constància d’aquesta actitud optimista al documental “366 dies” per la Fundación Fero.

Fundación Fero

La Fundación Fero és una fundació privada dedicada a la investigació oncològica. El projecte posa èmfasi en la investigació translacional; és a dir, en la transmissió dels resultats de la investigació bàsica a la clínica. La integració d’aquestes dues àrees permet escurçar el temps d’aprovació de nous fàrmacs i contribueix a que els pacients es beneficiïn d’una manera més ràpida dels avenços científics contra el càncer.

Les taques de colors

Cecília Bofarull explica així com va començar a dibuixar taques de colors, com han evolucionat i com ha nascut el seu diari d’emocions:

Tot va començar amb una taca. Aparentment era tan sols una taca física, però aquesta va canviar la meva vida; era un càncer de mama amb metàstasis òssies.

Una nit entre aquarel·les, vaig fer una taca de color, la vaig observar, em va semblar bonica i vaig pensar que la seva forma tan espontània i gairebé capritxosa representava la imprevisibilitat de la vida, de la meva vida.

Encara que sempre he treballat en el món del disseny i l’art, la pintura i les mateixes taques amb les quals vaig començar aquest camí, encarnaven un món nou per a mi, un món que em va inspirar i em va donar l’oportunitat d’expressar els meus sentiments i emocions.

A poc a poc, vaig anar il·lustrant moments de la meva vida, moments feliços i importants, però també moments normals, banals, a vegades tristos o nostàlgics.

Reunides moltes d’aquestes taques i textos, ha nascut el meu diari d’emocions, el llibre “Me quiero vivir”, de la mà de l’editorial Acantilado, aportant tota la recaptació per a la recerca oncològica a través de la fundació FERO.

Amb el temps, la idea de les taques ha evolucionat, i les meves aquarel·les ja no són simples formes imprevisibles, sinó que il·lustren moments que transmeten sentiments de serenitat i harmonia.

“L’art em salva”.