.

.

TOTS 21

Imatges del Passacarrer. Fotos: Tots21

Castellvell del Camp ha recuperat aquest vespre el pregó des del balcó de l’Ajuntament, a càrrec enguany de Felip Saiz Ruiz, el Passacarrer des de la plaça Jacint Verdaguer fins a la plaça Catalunya amb els Gegants i El Lluert, el correfoc amb els Banyuts, el Sopar de Motxilla per recuperar forces i, en definitiva, tota la Festa Major de Santa Anna fins al 28 de juliol tal com se la coneixia abans de la maleïda pandèmia. Originari de Valdecolmenas de Abajo, un poble de la província de Cuenca, el forani que va acabar sent el capità manaies dels Armats del municipi (on van coincidir tres generacions de la família) ha fet l’esforç de resumir, emocionat, una vida d’immigrant adaptada a la seva nova terra sense oblidar els seus orígens. «El meu pare va venir primer sol a Castellvell el 1945 per veure si aquí tota la família es podia guanyar la vida. I dos anys més tard vam arribar tots a l’estació de trens de Reus, on ens va venir a recollir el Ramon Jordà. El Félix i la Pilar van prendre una decisió molt valenta perquè volien un millor futur per als seus fills», explicava el Felip acompanyat de la seva germana Elena, «que és realment qui hauria de fer el pregó perquè ens va cuidar a tots com a única germana que era».

Felip Saiz Ruiz acompanyat dels membres de la corporació, amb l’alcalde, Josep Sabaté, al seu costat, abans i durant la lectura del pregó al balcó de l’Ajuntament. Fotos: Tots21

La rebuda, reconeixia «no va ser per a fer sonar campanes perquè en època de postguerra alguns deien als seus fills que no juguessin amb aquells forasters. Però a base d’honradesa i treball vam acabar sent tractats com si fóssim nascuts al poble». El Felip recordava que «la mare sempre ens va dir que havíem de ser respectuosos amb els costums i la llengua d’aquí, i són dues coses que hem complert al peu de la lletra», afirmava. «El pare es va acabar una casa i un corral al carrer Santa Anna i un trosset de terra, amb molt d’esforç, a la zona anomenada dels Barrancs, on Crist va perdre l’espardenya», deixava anar amb sorna. I a partir d’aquí, els records d’infantesa barrejaven els records del pa amb oli a la Cooperativa, les puntades a la pilota a l’Era i les malifetes de qualsevol crio agafant albercocs que no eren de ningú fins que sortia l’amo. Després de la mili va venir el casament amb la Maria i els seus tres fills, un orgull per a ell perquè han demostrat «ser bones persones».

Enmig de tot plegat, i amb una especial veneració per Santa Anna patrona durant tot el seu pregó, també hi havia temps per a la lluita antifranquista. «Vaig ser dels primers a penjar la Senyera l’11 de setembre en plena dictadura», explicava abans de treure a la llum el moment en el qual, «sent jo de CCOO, vam anar a llençar octavetes al Camp Nou en un Barça-Madrid». Una vida plena de coratge, que va continuar «manifestant-me en favor de l’Estatut» i que té una lliçó. En aquest cas, dirigida als més joves: «S’ha de lluitar amb fermesa pel que creus, sempre de manera pacífica. I espero que no hagueu de córrer com vaig haver de fer jo davant dels Grisos. No dubtaria en tornar a fer-ho, però ara m’enxamparien de seguida».

El Felip tornarà a viure avui més emocions de les que fan un nus a gola. A partir de les 12:00 hores, l’Ajuntament serà l’escenari del lliurament al seu germà, mossèn Creu Saiz, del reconeixement a títol pòstum com a fill adoptiu de Castellvell en un acte en el qual serà present l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas.

Els membres de la Colla Gegantera poc abans d’iniciar el Passacarrer. Foto: Tots21

A nivell de carrer, els membres de les entitats estaven d’enhorabona. El Víctor Ramos és el president i cap de colla de la Colla Gegantera des de fa dues setmanes. Ell i els 25 membres que en formen part són els responsables de fer ballar els tres gegants. «El Joaquim porta una banya que representa l’impost que es cobrava aquí al poble cap al 1800 i escaig. L’Anna porta la guardiola per agafar el que es recaptava. I després tenim el gegantó Epi, que està destinat per als més menuts». La d’avui era la seva primera sortida de veritat des de fa dos anys. «Ho vam fer a la Festa Major d’Hivern, però vam fer poca cosa». Ara han passat de zero a cent en un any. «Demà tenim la Trobada Gegantera, amb unes onze colles, i no és que tinguem nervis, però sí que vols que tot surti bé», reconeixia.

Els timbalers davant del Lluert. Foto: Tots21

Per la seva banda, el Marc Royo i l’Eudald Pons són vocals de l’associació de Timbals i Bestiari. «Nosaltres abans de la pandèmia estàvem bastant actius -explicava l’Eudald-. Però és veritat que en aquests dos anys ens ha costat molt aguantar el tema de socis i gent involucrada. Tothom s’ha anat apagant i ha costat una mica reactivar-nos, encara que a poc a poc la gent torna a tenir ganes de fer coses». L’entitat es reparteix entre 17 portadors dels Lluerts, figura característica del Seguici de Castellvell, i una cinquantena en els Timbalers. La seva participació avui ha estat doble, tant al Passacarrer com al Correfoc, on tenien previst «fer quatre tirades. Segurament les farem estàtiques a les places, però anirem seguint tot el recorregut davant dels diables».

Els components de Castellgralla. Foto: Tots21

Per fer funcionar l’engranatge calen els components de Castellgralla, una peça que encaixa dins dels timbalers. Declarada de manera improvisada i per unanimitat portaveu d’urgència del grup, la Susanna admet que «tenim algunes baixes ara per malalties i històries vàries d’estiu. Malgrat tot, avui serem entre 6 i 8. La pandèmia? Estem entrenades. I ja tocava tornar a sortir, perquè l’any passat va ser una Festa Major molt descafeïnada i ara tothom té ganes de gresca».

J.S.