Carles Pellicer: ‘La bona gestió ens ha permès impulsar polítiques i projectes de ciutat en moments difícils’

🔊 Escoltar la notícia

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, fa un balanç dels gairebé quatre anys de mandat en la seva recta final, un mandat marcat per la pandèmia i per les inversions de cara a desenvolupar grans projectes.

Quin balanç fa del mandat. Què ha estat el més destacat?

Ha estat un mandat marcat, primer, per la pandèmia, i després, per una gran capacitat inversora per desenvolupar grans projectes. La bona gestió ens ha permès impulsar polítiques i projectes de ciutat per a l’atenció a la ciutadania i l’activitat econòmica en moments difícils, sempre amb una clara visió social.

Complim amb el desplegament del full de ruta, el Pla d’Acció Municipal, i hem estat capaços d’anar més enllà amb la recuperació d’una capacitat inversora molt potent, la més important que l’Ajuntament de Reus ha tingut en els darrers 10 anys. Tenim en ple funcionament el Centre Social El Roser, pioner a Catalunya; hem acabat també el projecte de la Boca de la Mina; hem obert el parc del Lliscament, un nou espai verd i de pràctica esportiva…; estem culminant la vianalització del Raval de Santa Anna i començant la plaça del Víctor… Tenim molts projectes en marxa.

Reus avança en la vianalització i mobilitat sostenible?

La vianalització del centre és un gran projecte de ciutat que recull el Pla d’Acció Municipal, que estem desenvolupant a bon ritme i que té un llarg recorregut també de cara als propers anys. Aquest mandat hem posat en marxa la transformació del Raval de Santa Anna en zona de vianants. Ara comencem amb el projecte de la plaça del Víctor, que s’emmarca en el context de l’Eix Central, des del Passeig Mata fins a la zona sud, passant per l’entorn del Carrilet, que també experimentarà una gran transformació, i arribant fins a l’estació de Bellissens.

Com valora la vianalització del Raval Santa Anna?

Tots els canvis poden generar recels a l’inici, però el temps ha demostrat que ha estat un encert i que, com a ciutat, hem de caminar cap aquí, igual que es va fer en el seu dia amb els carrers Llovera i Monterols. L’obertura de la primera fase ha demostrat l’encert del projecte: la ciutadania s’ha fet ràpidament seva la nova configuració de l’espai. I el mateix passarà amb la segona fase. És una obra estratègica que demostra l’aposta del Govern de Reus per la mobilitat sostenible, i que demostra el compromís de construir una ciutat amb millor qualitat de vida. Prioritat de pas als vianants i impuls també de l’activitat econòmica i del comerç. Perquè amb espais més amables, es convida a la ciutadania a passejar pels carrers i per les botigues.

Reus avança en la sostenibilitat? Què destacaria dels projectes de desenvolupament de plaques fotovoltaiques i comunitats energètiques?

El Govern de Reus estem compromesos amb la sostenibilitat i alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030. Amb més zones verdes per fer una ciutat més resilient al canvi climàtic i amb la millora de la gestió dels residus municipals.

Hem creat Reus Energia, una iniciativa municipal per a subministrar electricitat a l’Ajuntament i als equipaments públics amb energia renovable, de KM0. En una segona fase volem que l’energia produïda també pugui arribar a les llars més desfavorides.

En comunitat amb el sector privat hem estat capaços de desenvolupar una experiència exitosa com és la de la comunitat energètica del polígon Agro Reus, que esperem es pugui estendre a més polígons de la ciutat. Amb la gestió de gairebé 2 milions d’euros en subvencions dels fons Next Generation.

Com valora l’experiència de la futura transformació del Carrilet?

Tenim a licitació l’estudi en profunditat de l’entorn del Carrilet, per transformar-lo en una centralitat consolidada de referència per al conjunt de la ciutat. Un projecte que té tres objectius de transformació clars: Impulsar un projecte de transformació urbanística que permeti crear una nova centralitat al sud de la ciutat; elaborar un projecte que converteixi el Carrilet en un nou pol d’atracció i generi més activitat quotidiana a la zona, i més i millor connectivitat amb el seu entorn. I una transformació urbana per potenciar aquesta zona; i per millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes de la zona i de tot Reus. No és un projecte de barri, és un projecte de ciutat. Volem que la transformació social i econòmica del Carrilet s’irradiï al conjunt de la ciutat.

Els Bons Reus han estat una de les grans iniciatives del mandat. Quin impacte han tingut?

L’impacte econòmic s’ha valorat en més de 5 milions d’euros. Bons Reus va sorgir com una acció del Pla de Reactivació Econòmica i Social. El setembre de 2020 es va llençar la primera campanya amb 80.000 Bons Reus (400.000 €). La iniciativa es va ampliar i totes han estat iniciatives d’èxit. Enguany, el Pla d’Impuls Econòmic i Social destina 400.000 euros a una nova edició dels Bons Reus; una injecció econòmica per fer recuperar la demanda als establiments de la ciutat, el comerç, els mercats, el turisme i la restauració. Tenint en compte les anteriors edicions, la campanya pot tenir un impacte econòmic aproximat d’1,5 milions d’euros.

Vermut, oli, fruits secs,… ha estat el mandat de la promoció dels nostres productes agrícoles?

Des de l’Ajuntament, estem compromesos en aquest objectiu, i convençuts que la suma d’esforços d’entitats i institucions és fonamental. És una línia de promoció que transcendeix un mandat municipal, perquè enllaça amb la nostra història, la nostra tradició i perquè ens vincula a la comarca i el nostre entorn. Són productes que configuren la nostra identitat, i promocionar-los també ens aporta valor a nosaltres i ens promociona a nivell català, estatal i internacional.

L’estació de Bellissens avança a bon ritme?

Sí. Molts anys de feina ingent, treball intens des de la discreció i consens donen resultats. Aquestes són les claus que han fet possible que el projecte de l’estació de Bellissens tiri endavant definitivament. La posada en funcionament de la futura estació, que s’inclou en les actuacions prioritàries del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, està prevista per al 2025. En els propers dies tindrem més novetats sobre aquest projecte, una estació moderna, funcional, plantejada amb criteris de gestió sostenible i adaptada a les necessitats de mobilitat de tota la població. I que actuarà també com a element de dinamització per a una àrea a la zona sud de la ciutat amb un gran potencial de creixement urbanístic.

Veurem fer realitat el tramvia del Camp? Com afectarà a Reus?

Tot avança. És important el consens i que es compti amb el territori. Estem satisfets per l’acceptació per part de la Generalitat de les al·legacions de l’Ajuntament de Reus. Quan es treballa des del consens i a partir de la suma de diferents visions, els projectes avancen. Els treballs per posar en marxa el tramvia han de començar enguany amb la licitació del projecte constructiu del tram Cambrils i Vila-seca. La segona fase del projecte ha de permetre unir Reus i Tarragona.

El mapa de les infraestructures que han d’emmarcar els nostres projectes de futur està prenent l’impuls definitiu. Els projectes estan madurs en relació a les necessitats reals, de present i de futur, del territori i del país, i això és així perquè els diferents municipis i institucions que integrem l’espai metropolità hem sabut unir esforços per fer arribar les nostres demandes als espais de decisió i hem aconseguit que se’ns escolti. L’objectiu és clar i evident: donar a la ciutadania un servei de qualitat.

L’experiència dels poliesportius lleugers era una necessitat?

Els poliesportius lleugers són una fórmula pròpia de Reus d’equipaments esportius de proximitat, d’altes prestacions esportives i funcionals. Continuem treballant en la línia de planificar i construir equipaments esportius de proximitat. Hem posat en marxa els poliesportius lleugers vinculats a les escoles Cèlia Artiga i Joan Rebull, i ara projectem el nou Pavelló doble Poliesportiu “El Molinet”, un equipament annex a l’IES Roseta Mauri, ubicat a la zona de Mas Iglesias.

Són equipaments molt versàtils i gestionats amb una clara visió social, amb un horari per a usos escolars, un horari per a activitats extraescolars vinculades al propi centre i un horari social d’ús esportiu per a projectes i programes municipals, entitats esportives, veïnals i activitats d’esport per a tothom.

Què ha passat amb l’edifici del Centre Catòlic? 

Les condicions que l’Arquebisbat de Tarragona sobre el futur del Centre Catòlic són inassumibles per una administració pública; condicions que afecten el dret a la llibertat d’expressió, la fórmula jurídica i durada de la cessió de l’equipament, la gratuïtat o la disponibilitat dels espais.

L’Arquebisbat vol inserir una clàusula d’estil per, segons diu, “evitar manifestacions i expressions contràries a la moral cristiana”. Ajuntament i Diputació considerem que és una frontera ètica que no pot ni ha de traspassar i que trencaria amb la nostra obligació d’actuar en benefici de tota la ciutadania i amb els valors públics de l’activitat.

Únicament seria possible reprendre les converses en cas que la negociació retorni als termes que plantejava la proposta d’acord inicial, treballada i consensuada entre les diferents parts implicades i que donava resposta a les necessitats de l’espai, als problemes estructurals de l’edifici i es plantejava en termes d’interès públic.

Com ha estat l’experiència de govern compartit?

El passat mandat ja vam governar amb la mateixa coalició; la novetat d’aquest ha estat que hem governat amb majoria, i el govern funciona molt bé. Això sí, sempre hem estès la mà a la resta de grups municipals per arribar a acords de ciutat; i el millor exemple són els acords per al desplegament d’infraestructures d’àmbit supramunicipal. El millor balanç és el resultat, i el resultat és molt positiu.