TARRAGONA 21

Carla Gibert, a Los Angeles, assajant. Foto: Cedida

Va arribar fa un any a Los Angeles amb un contracte amb la Universal per editar un disc. Poca broma. Té 300.000 seguidors a Instagram i és considerada una estrella musical a les xarxes socials. Amb 16 anys treballava amb marques com Double Agent, Arizona Vintahe, Nike i Oh my croptop. Ha arribat a tenir 100.000 visualitzacions per vídeo i va ser entrevistada per la revista Vogue com un fenomen a Youtube. Cambrilenca de 18 anys, de nom artístic Carly, va estudiar al col.legi Elisabeth de Salou i a l’IES Gabriel Ferraté de Reus. Ja havia destacat a Catalunya en el món dels concursos musicals. El coronavirus li ha canviat la vida a milers de quilòmetres de casa.

Què fas a Los Angeles?

Bàsicament el que he estat fent des de que visc aquí és anar a l’estudi i escriure música per poder treure el meu primer àlbum a finals d’aquest any.

Quan hi vas arribar, als EUA, i per què?

Va ser a l’estiu de 2019, encara no fa un any. Em va sorgir l’oportunitat de firmar amb Universal Music i Roc Nation per escriure/gravar el meu disc i em necessitaven aquí per facilitar tot el procés.

Com van contactar amb tu?

La història és bastant surrealista. Des que vaig començar amb la música el meu pare anava enviant vídeos meus cantant a gent de la indústria per provar sort. Jo sempre li deia que no tenia cap sentit enviar res i que ningú el contestaria. Ara me n’alegro que no em fes cas perquè em va aconseguir un contracte discogràfic. Va ser a finals de 2018 quan Celine Joshua (la noia que em va firmar a Universal) va veure el vídeo que li va enviar el meu pare i així va ser com em va trobar. El que és molta casualitat és que quan va passar això jo estava justament a Los Angeles passant uns mesos amb els meus amics, així que al dia següent ja estava a les oficines de Universal a Santa Mónica per conèixer a la Celine i parlar sobre la meva carrera.

Quin estil musical fas? Actues sola o amb un grup concret?

Diria que pop R&B amb influències house. Mai sé al cent per cent com descriure el meu estil musical, però crec que això és el que més s’hi apropa.
Actuo sola.

El disc sortirà als EUA?

En principi serà una sortida global, així que es podrà escoltar a tot arreu.

De què coneixies els teus amics?

Fa tres anys que ens coneixem. Va ser perquè estava passant els Nadals a Los Angeles amb la meva família i ens vam trobar per Instagram. Jo seguia a un d’ells per la xarxa des de feia un temps perquè m’agradava molt les seves fotografies, i aprofitant que estava aquí li vaig enviar un missatge preguntant si voldria quedar per fer fotos abans que retornés a Espanya. Vam quedar i vaig conèixer així també al seu nuvi (amb el que també visc ara) i va donar la casualitat que ens vam caure bé. El que no hauria pensat mai és que ara estic passant un confinament a casa seva.

Com estàs vivint el confinament? 

Fa poc més d’una setmana que no surto de casa, però no sembla que la situació hagi de millorar ja que cada dia hi ha més casos i més morts a USA, el virus s’està expandint molt ràpid perque la gent que no està fent el que hauria de fer. Normalment visc sola, però estic confinada a casa dels meus amics. No volia passar tota aquesta situació sola.

Què fas en el dia a dia? En quins casos podeu sortir?

Per sort els amics amb els que estic vivint son fotògrafs/videografs, així que estem creant molt de contingut per xarxes socials. A part d’això estic escribint música nova pel meu compte, m’he muntat un mini «estudi» com he pogut, i també estic preparant contingut per la sortida del meu single. Encara no puc donar dates però serà molt aviat. El fet que pràcticament hagi parat tot el món està complicant moltes coses a l’hora de treure el single; vam haver de cancelar el rodatge del videoclip (per tant només sortirà la cançó sense visuals), també s’han cancelat totes les reunions de promoció amb Spotify, Apple Music, etc. i estem intentant trobar noves formes de promoció, i moltes altres coses que només fan que endarrerir el procés.

Aquí només podem sortir pel que diuen els «essencials» (anar al súper, a la farmàcia, etc), tots els restaurants, bars i espais públics estàn tancats, i hi ha molts súpers que estàn obrint durant franges horàries més curtes.

Com es viu a Los Angeles i als EUA el confinament i la crisi sanitària? Què fa la gent i el Govern?

El principal problema és que molta gent no s’està prenent en serio el confinament i és per això que en tres dies hi han hagut més 20,000 casos, avui ja en són més de 80.000.

El president tampoc ajuda. Trump vol que en dues setmanes tot torni a la normalitat, que la gent torni a treballar i a fer vida normal, el que em sembla una bogeria. S’està demanant que es congeli el lloguer dels habitatges perquè la gent no els pot pagar sense tenir una font d’ingrés, i l’economia en general està caient preocupantment.

Per una altra banda, als EUA, la sanitat és bastant pèssima; per començar no és gratis (ni barata tampoc), així que si no et pots permetre el tractament ho tens complicat.

Finalment, com també ha passat a molts altres llocs del món, la gent ha entrat en pànic i ha comprat paper de vàter, bolquers, sabó i altres ‘essencials’ en excés, deixant a moltíssima gent sense opcions de compra. Els súpers estàn pràcticament buits, així que la millor opció ara mateix per molta gent (ens incloc als meus amics i a mi) és comprar online, per Amazon o per aplicacions de lliurament, però ara en estar tan saturades les compres no t’arriben fins al cap de tres o cinc dies.

Havies de tornar a Catalunya? T’ho ha impedit el confinament?

No tenia pensat tornar bàsicament perquè estic en meitat del procés de treure el disc i em necessiten aquí, però tinc un amic de Londres que estava aquí de vacances i no ha pogut tornar a casa. Igual passa amb els meus pares, la meva mare volia venir i quedar-se a casa meva durant el confinament però ara mateix és impossible.

Coneixes catalans aquí? Com ho estan vivint?

La veritat és que no conec a cap català.

Et quedaràs a viure als EUA?

De moment, sí. Si puc seguir renovant el visat i em va bé amb la música em quedaré aquí, però mai se sap on et portarà la vida.

Jaume Garcia

 

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies