.

El cinema és l’única sala de tota Catalunya amb una única pantalla que obre tots els dies de l’any.

L’Associació Cultural Cinematogràfica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ha iniciat una campanya de recollida de firmes per internet (change.org) per rescatar del perill de tancament al cinema la Rambla de l’Art de Cambrils.

Tossudament alçat enmig de multi sales destinades a menjar blockbusters a ritme de crispetes, aquesta raresa cultural és l’única sala de tota Catalunya amb una única pantalla que obre cada dia de l’any. Amb el valor afegit d’una programació que encaixa comercialitat amb exhibició de documentals, projeccions en versió original, cicles de cinema europeu, d’autor i independent, òperes i ballet. Una combinació que ha mobilitzat no pas als propietaris, sinó als mateixos espectadors habituals agrupats al voltant de l’associació, i els ha donat força per fer un pas endavant i buscar sortida als problemes econòmics que l’enfronten amb l’Ajuntament.

“Estem agraïts, però incòmodes”, reconeixia Toni Badimon. Ell és el programador i un engranatge més de l’empresa de caràcter familiar que va guanyar el concurs públic convocat l’any 2013 per fer-se càrrec d’aquest espai en règim de concessió administrativa. “El que volíem no era tant fer pública la situació sinó trobar una solució”, afegeix. “Tot ha vingut per la voluntat del consistori de fer-nos pagar l’IBI per un edifici que no és propietat nostra, sinó de l’Ajuntament”, explicar. “Els dos primers anys després d’haver guanyat el concurs, on vam ser per cert l’única empresa en presentar-nos, no ens van fer pagar aquest impost. Però l’any 2016, tot just després de les eleccions municipals de l’any 2015, des del consistori se’ns va girar no només el rebut d’aquell any sinó dels altres dos amb caràcter retroactiu”.

Segons Badimon, “llavors vam demanar que se’ns valorés la feina que estàvem fent de dinamització cultural de Cambrils Perquè a l’hora de fer-nos càrrec de la concessió no només vam introduir la digitalització i els equips de projecció en alta definició (fins llavors el cinema només estava dotat per format cel·luloide i DVD), sinó que a més vam arranjar la sala, vam fer un vestíbul i alhora vam crear un espai cultural”.

En aquest sentit, des de l’empresa van plantejar com a alternativa “la possibilitat que dona la legislació de cara a centres culturals i de servei públic de bonificar fins al 95% l’IBI. L’ajuntament hi va estar d’acord. El problema, però, és que aquestes bonificacions només són possibles si no te’ns deutes. I nosaltres arrosseguem l’IBI dels anys anteriors. Per tant, no hi podem tenir accés”.

La programació d’aquest cinema és una aposta tan arriscada (“no podem competir amb les grans promocions i estrenes que fan els oligopolis que dominen tant les sales com l’exhibició”), que l’assistència de públic no és suficient per tenir garantida viabilitat. “Per això el que no podem és viure amb l’espasa de Dàmocles damunt, d’haver de pagar cada any aquest impost per un edifici que, repeteixo, no és propietat nostra i el pagament del qual tampoc figurava dins de les bases del concurs”, explica Badimon. “Vull trobar una solució”, reitera, “i des de l’Ajuntament em diuen que la trobaran. Però jo el que no vull és que mentre l’esperem m’embarguin els comptes. El que voldria és que l’Ajuntament reconegués la feina que estem fent”, insisteix.

Xarxa europea de cinemes

Tal com recull la petició de l’associació que ha agafat les regnes per fer pública la situació, la Rambla de l’Art “té el reconeixement de la xarxa europea de cinemes Europa Cinema” i “ha dut a terme tota una sèrie d’activitats adreçades a la població de Cambrils i voltants que enriqueixen l’oferta cultural existent”.

“Per tot això -afegeixen-, i davant de la delicada situació econòmica que travessa el cinema municipal et demanem que signis aquesta petició que presentarem a l’Alcaldessa de Cambrils per demanar-li que l’Ajuntament es comprometi a difondre i recolzar les activitats culturals que es realitzen al cinema i a garantir-ne la continuïtat”.

“Sé que els membres de l’associació tenen previst reunir-se amb l’Ajuntament”, explica Badimon. “Jo l’últim cop que ho vaig fer va ser el passat juliol. Em van dir que tornaríem a trobar-nos el 15 de setembre, Malauradament no vaig preguntar de quin any, perquè fins ara…” deixa anar amb ironia pròpia de cinema negre.

J.S.

 

 

Esta petición será entregada a: