.

Fotograma de l’espot. Foto: Revista Cambrils

El passat dijous, l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament va decidir retirar de les xarxes socials el vídeo promocional de les Jornades de la Galera, després que l’Assemblea de Cambrils hagués denunciat públicament, a través de les xarxes socials i, també, en un comunicat de premsa, que el vídeo “estereotipa la figura de la dona”. Al vídeo promocional que estava penjat a la pàgina de Facebook de Cambrils Gastronomia s’hi podien veure diferents imatges intercalades d’una preparació d’un plat fet amb galeres amb d’altres d’una dona que està a punt de degustar l’elaboració i que expressa les seves sensacions.

El comunicat de premsa de l’AdC manifestava que, “quan des de totes les institucions educatives del municipi (escoles i instituts), des de totes les entitats locals (esportives, culturals, socials…), quan des del conjunt de la societat de Cambrils s’està fent una tasca ingent en coeducació, ens trobem que l’Ajuntament de Cambrils i en concret l’àrea de Promoció Econòmica, ens presenta un vídeo promocional de les Jornades de la Galera ple de connotacions i atribucions totalment estereotipades de la figura de la dona”.

Després de la seva retirada, al Facebook de Cambrils Gastronomia hi van penjar el següent missatge: “Hem decidit retirar l’anunci de la Galera 2019, sent conscients que, tot i que no era l’objectiu, perpetua clarament els estereotips sexistes”

Comunicat de Sinestèsic, la productora del vídeo:

“Des de Sinestèsic ens declarem feministes de convicció, i no estem disposats que ningú ens marqui que és i que no és feminisme”
Després de tot l’enrenou generat al voltant del vídeo promocional de les jornades de la Galera, la productora cambrilenca Sinestèsic, que és qui l’ha elaborat, ha emès un comunicat per aclarir els malentesos que s’hagin pogut generar. El comunicat diu el següent:

“Després de molta reflexió sobre la polèmica que ha creat l’espot “Jornades de la Galera 2019″ hem decidit explicar a aquelles persones que vulguin escoltar-nos sense perjudicis i justificar el motiu del perquè aquest vídeo segueix penjat a les nostres xarxes socials, que així seguirà sent fins que aquells que ens van contractar ens demanin el contrari. A no poca gent el vídeo els ha semblat sexista i que estereotipa a la dona. Després de mirar-lo del dret del revés, no compartim en absolut aquesta visió que considerem estigmatitzada. Hem fet l’exercici de detectar quins podrien ser els motius pels quals algú pot veure-ho així i estem disposats a mostrar la nostra opinió. La creença que aquest vídeo fonamenta l’estereotip de la dona la considerem d’allò més esbiaixada, ja que al cap i a la fi, que una dona que vesteix com li dona la gana vagi a sopar sola, tenint un cuiner que treballa exclusivament per ella, no s’ajusta en res a la imatge estereotipada de la dona en el món patriarcal.”

“Però no farem trampes, nosaltres en cap moment ens vàrem prendre aquest projecte com un intent de reforçar l’empoderament de la dona lliure i aquest no serà cap argument, només ho anomenem aquí per declarar que aquesta acusació ens fa pixar de riure. Hi ha qui diu que el nostre objectiu ha sigut el de “sexualitzar” la dona per tal de vendre un producte en un espot publicitari. Rebutgem completament aquesta tesi, ja que en cap moment el vídeo fa èmfasis als atributs sexuals de la coprotagonista, ni existeix la mínima intenció de mostrar res que no tingui una funció narrativa pel desenvolupament de la idea de l’espot. Entenem que “sexualitzar” aquest contingut, hagués sigut que, per exemple, davant seu en lloc d’un cuiner que estimula els seus sentits mitjançant la cuina, hagués tingut un home mig despullat ficant-se desodorant fins als testicles, o una recreació excessiva en la visió eròtica d’unes cames descobertes, en comptes de pretendre mostrar impaciència. O la gota de suor no caigués pel coll sinó escot avall. I és aquí on recau el que entenem que és la mare de tota la polèmica. Diguem-ho clar, deixem-nos de romanços: la nostra coprotagonista és molt atractiva i vesteix elegant, però utilitza talons i escot.”

“Entrar a debatre que en un espot hi pugui aparèixer una dona atractiva que vesteix amb talons i escot en un context de sopar exclusiu, ens sembla d’allò més aberrant i ho explicarem només amb dues anècdotes:”

1) “En un principi els personatges anaven a ser dos homes, simplement per facilitats de producció, però el client ens va expressar el seu desig d’introduir una figura femenina per aproximar-nos a la paritat. A tots ens va semblar correcte i vam accedir. Exactament el mateix storyboard que teníem preparat per l’actor, és el que vam emprar, sense fer cap modificació, per introduir una actriu. Hi ha qui defensa que en aquest cas l’storyboard s’hauria d’haver canviat… Resulta que és un sacrilegi que uns peus femenins caminin, cosa que no seria així si fossin masculins. Però potser són les sabates que utilitza? Haurien de ser planes, o amb el taló no tan fi… “hi ha talons i TALONS!” ens han arribat a dir… En fi… Repetim, per nosaltres és una discussió d’allò més aberrant, i que de manera contraproduent sí que estigmatitza a la dona.”

2) “També volem explicar que a l’actriu no se li van donar detalls específics de la indumentària que havia de portar, ens vam centrar a explicar-li que es vestís com si anés a un sopar de dissabte a la nit, exclusiu i sofisticat, roba amb la qual es sentís elegant i còmode. I així ho va fer encertadament. Durant el rodatge un dels tècnics presents va pensar que aquell escot podia comportar algú problema, però després de reflexionar-ho millor des del seu raonament feminista va concloure qui sóc jo per dir-li com hauria de vestir una dona que ha decidit com anar elegant?. I ens reafirmem en aquesta reflexió. Creiem que la decisió equivocada hagués sigut adaptar el guió o canviar els plans. Clar que ella pot vestir com vulgui, però nosaltres no la podem mostrar des de davant amb aquest escot… Són pits i els pits són perillosos! Aquestes coses només s’haurien d’insinuar en la intimitat de casa seva amb les persianes ben baixades i no en un sopar!… En fi, una discussió més pròpia de països com la Turquia d’Erdogan, a parer nostre.”

“Des de Sinestèsic ens declarem feministes de convicció, i no estem disposats que ningú ens marqui que és i que no és feminisme. Com a tota lluita humana, hi ha diverses maneres d’entendre-la i exercir-la. Animem a cada persona a exercir el pensament lliure i a rebutjar enèrgicament que cap manual diví, ni els seus autoproclamats portaveus, us diguin com heu de jutjar les coses. Amb amor, Sinestèsic Productora Audiovisual.”

Revista Cambrils / Grup de Diaris Digitals de Catalunya