TARRAGONA 21

El cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. Foto: Catalunyareligio.cat

Cambrils encetarà el 15 de maig l’Any Vidal i Barraquer, una de les fites culturals i socials que cal marcar en vermell al calendari català per quan la figura de l’anomenat Cardenal de la Pau trascendeix fins i tot la pròpia Catalunya i esdevé un referent moral internacional.

La seva aposta per la pacificació del conflicte entre bàndols a la Guerra Civil (1936-39) i especialment, la seva valentia en no volar signar la carta col·lectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món, on sota la iniciativa del cardenal Isidre Gomà, la cúria espanyola gairebé de manera unànime defensava el Movimiento Nacional i es posicionava a favor de Franco en la guerra, va marcar el seu tarannà imperturbable, la seva defensa de l’església com a organització universal i no parcial. La gosadia li va costar molt cara: Franco no el va deixar tornar a Espanya i va morir a l’exili suís, per a escàndol internacional i del Vaticà. Un règim feixista que es deia catòlic, apostòlic i romà, defensor radical de les jerarquies de mando militar, desafiava la Santa Seu.

Els intents de la cúria i de l’Estat espanyol perquè es repensés la seva postura mai van reeixir. Va morir en 1943 en una cartoixa religiosa de Freiburg, a Suïssa, deixant la seva família a Catalunya.

La seva postura va tenir una alta repercusió internacional. Ell no només va ser perseguit pel franquisme, sinó abans per la FAI, que el va detenir i conduir en una cel·la de Montblanc amb la intenció de liquidar-lo. Va ser un selvatà, conseller de Cultura Ventura Gassol, qui el va salvar in extremis, conduint-lo a un vaxell italià cap a l’exili. En la seva vida, dues personalitats del Camp de Tarragona, el cardenal Isidre Gomà, fill de La Riba i promotor de la infame carta dels bisbes espanyols, i Ventura Gassol, de La Selva del Camp, s’hi van creuar decisivament.

Ara arriba el torn del seu reconeixement, que serà cambrilenc, però també català. Barcelona, Reus, Tarragona o Montblanc seran, de moment, les poblacions fora vila on arribarà l’Any Vidal i Barraquer. El actes s’encetaran el proper 15 de maig a Cambrils -data del trasllat fa 40 anys de les seves despulles de Suïssaa Cmabrils- amb la presència d’Armand Puig, exrector de la Facultat de Teologia de Catalunya i considerat una eminència en teologia i història religiosa. També hi serà l’exconseller de Cultura de la Generalitat Joan Maria Pujals. «Apuntem alt i busquem personalitats d’alt nivell», deia avui en la presentació de l’Any el seu comissionat, el cambrilenc Josep Maria Panicello, ex acalde i exdirector de la Revista Cambrils. Es busca la presència d’històriadors de reconegut renom.

D’esquerra a dreta, Pedro Otiña, arxiver municipal; Maria Eugènia Vidal i Barraquer, familiar del cardenal; l’alcaldessa, Camí Mendoza; el comissionat, Josep Maria Panicello, i el regidor de Cultura, Lluís Abella, avui amb un ‘roller’ amb la imatge de l’Any Vidal i Barraquer. Foto: Tarragona21

Cambrils i Catalunya, per tant, commemoraran el 150è aniversari del seu naixement, que tindrà lloc el 3 d’octubre, però també el 75è aniversari de la seva mort, el proper 13 de setembre. Al voltant d’aquestes dues dates s’organitzaran els principals actes. S’ha buscat crear una comissió plural i transversal, on a més de les institucions polítiques i religioses hi figurin la família i el Centre d’Estudi de Cambrils.

L’alcaldessa, Camí Mendoza, ha subratllat que es pretén «posar en valor la figura del cardenal més enllà de Cambrils i que aquesta sigui més conegut a la població». L’Any Vidal i Barraquer tindrà continuïtat en 2019 ja que s’hi celebraran diverses efemèrides relacionades amb la seva vida.

El 15 de maig, per tant, es presentarà la reedició del conegut llibre de mossèn Ramon Muntanyola -fill de l’Espluga de Francolí i rector també a Salou-, ‘Vidal i Barraquer, el cardenal de la pau’, amb la presència d’Armad Puig, mentre el 3 d’octubre, data del naixement, es farà un acte acadèmic. Alguns detalls de les activitats s’esta tancant i es coneixeran més endavant. Se sap que al novembre hi haurà una taula rodona amb la presència de personalitats coneixedores de l’obra del cardenal, com la doctora Margarida Mauri o mossèn Josep Raventós.

Els actes inclouen activitats per a la mainada de Cambrils, especialment al voltant de l’institut que porta el nom del cardenal. La projecció d’un documental de 1993 sobre Vidal i Barraquer és un altre acte acordat, com també l’organització de tres exposicions. La primera estarà dedicada a la vida i obra de Vidal i Barraquer i es mostrarà del 19 d’octubre al 16 de novembre a la sala Àgora de l’Ajuntament. Es pretén que sigui itinerant durant un període de dos o tres anys. La segona tindrà lloc a la Torre del Port i obrirà el 2 de desembre: oferirà una mostra de fotografies de la reconeguda autora Montse Vidal i Barraquer, on apareixerà gent de Cambrils. La tercera serà del 30 d’agost al 4 de setembre i porta per títol ‘Verdaguer segrestat’, una mostra que es pot seguir al Museu d’Història de Catalunya. També es preparen sortides culturals de lloc on va exercir el cardenal i es crearà un grup d’amics de l’Any, que en tindrà preferència. En 2019 es publicarà en format llibre el recull de les diverses conferències que es vagin celebrant.

Més: el fil conductor de l’Any serà una pàgina web que s’ha posat en funcionament. L’Arxiu de Cambrils entra a jugar a fons en la celebració i ja ha preparat materials de la vida i obra del cardenal, amb enllaços a publicacions de l’època. «La web quedarà com l’eina més important i perdurable de l’Any Vidal i Barraquer, consultable sempre pels experts i pel públic que ho desitgi», assegurava Panicello. S’anirà actualitzant i ampliant i un segon bloc de feina de l’Arxiu serà plasmar els documents del cardenal o relacionats amb ell. A part de Cambrils hi ha documentació a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a l’Arxiu del Vaticà, a l’Arxiu de l’Arquebisbat de Tarragona o al del Senat espanyol, ja que el cardenal fou també senador.

Fora de Cambrils

Fora de Cambrils hi haurà conferències, exposicions i taules rodones, principalment a la tador, com la presentació del llibre a l’església de sant Agustí de Tarragona,activitats a la Prioral de Sant Pere de Reus o una conferència a l’Ateneu Barcelonès per part de mossèn Manel Fuentes, a part de la col·locació d’una placa a la cel·la on va ser captiu el cardenal, a Montblanc. La comissió treballa perquè es pugui organitzar un acte institucional a Barcelona. L’alcaldessa i el president de la comissió es van entrevistar amb el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, «de qui hem constatat el màxim interès de la Generalitat, que de fet ja va declarar 2018 Any Vidal i Barraquer». Aquest interès «és general per part de totes les institucionas i entitats a les que visitem», ha assegurat el comissionat.

La comissió ha creat un logotip i punts de llibre. El logotip serà el que s’emprarà en els diferents actes que tinguin lloc a Catalunya.

Actes religiosos

El 13 de setembre se celebrarà una missa a Cambrils coincidint amb la data de la seva mort. Serà a l’ermita. El 5 d’octubre arribarà la missa solemne, aprofitant al data de seu bateig a Cambrils. Estarà presidia per l’Arquebisbe de Tarragona i Primat, Jaume Pujol. També se celebrarà una missa central a la Catedral de Tarragona el 21 de gener de 2019, amb la presència de l’arquebisbe, preveres i bisbes catalans.

La comissió organitzadora posa a disposició del públic un correu electrònic per a rebre suggeriments:

anycardenal2018@cambrils.cat

Jaume Garcia

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies