.

L’acte ha comptat amb actuacions del Centre de Dansa de Cambrils i l’Estudi Giselle

L’acte ha comptat amb actuacions del Centre de Dansa de Cambrils i l’Estudi Giselle

L’alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, i la regidora de Benestar Social, Hélène Arcelin, han llegit avui el manifest institucional amb motiu del Dia Internacional contra les violències masclistes.

Enguany, l’alumnat i el professorat de l’Institut Ramon Berenguer IV també s’han sumat a l’acte, després d’un treball a classe sobre les violències masclistes. Clàudia Mensa i Adrià Quiroga, alumnes de 1r de Batxillerat han llegit unes paraules en representació de la seva classe.

“Volem ser noies i nois lliures, crítics i combatius. Per aquest motiu si no ets feminista ho has de començar a ser! Si tothom fos feminista segurament avui no seríem aquí i no caldrien actes com aquest”, ha afirmat Clàudia Mensa. “Si avui sóc aquí és perquè el feminisme és cosa de tots. No estem parlant d’una lluita entre sexes, estem parlant que la unió fa la força i tots junts podrem eradicar un masclisme enquistat que, per desgràcia, encara existeix”, ha manifestat Adrià Quiroga.

A continuació, Sara Baró Vivancos, en representació del Centre de Dansa de Cambrils, ha realitzat una actuació de dansa d’estil funky I jazz-líric fusió, per escenifiar la transformació de tantes dones supervivents de les violències masclistes. Finalment, Elena Alcalà de l’Estudi Giselle ha llegit un manifest i un grup d’alumnes de l’escola ha ofert una coreografia de dansa contemporània de la ballarina Elena Llaó.

La lectura del manifest és un dels actes programats en el marc de les jornades per als Bons Tractes, que van començar el 21 de novembre I s’allargaran fins el cap de setmana.

Avui mateix, a les 20 hores, a l’Espai El Pati del Centre Cultural hi haurà la inauguració i la visita guiada de l’exposició “Defensores del cos-territori” de la fotògrafa Esther Pérez Berenguer, que mostra la lluita de les dones de Guatemala i Hondures, auto denominades Defensores, contra l’entrada d’empreses transnacionals que espolien els recursos naturals en territori indígena. L’exposició, que es pot visitar fins el 3 de gener, parla de la defensa que les dones fan de la seva terra, la seva identitat indígena i l’equitat de gènere, lluitant contra les diferents violències patriarcals que viuen, a les seves pròpies llars i a les seves comunitats.

Les jornades continuaran amb dos tallers amb places limitades i inscripció prèvia a www.cambrils.cat/igualtat. El dimecres, 27 de novembre (18 hores), s’ha programat un taller de relacions de parella saludables a la Sala d’actes del Centre Cívic Les Basses a càrrec de Carmen Torrella, que donarà pautes per treballar l’equilibri, el creixement personal, el gaudi, la diversió, la companyia i els projectes propis i comuns.

El dissabte, 30 de novembre (10:30 hores), hi haurà el taller Ecstàtic Dance de la musicoterapeuta Berta Sala Margalef al gimnàs del Casal de la Gent Gran. Aquest taller d’expressió lliure de moviment corporal treballarà l’alliberament emocional a través d’un viatge musical.

MANIFEST

D’uns anys ençà, les violències masclistes, i especialment les violències sexuals, s’han situat al centre de les notícies, les xarxes socials i, fins i tot, de les festes majors dels nostres pobles i ciutats. Aquestes violències contra les dones, tradicionalment invisibilitzades, han sigut exposades públicament per les seves supervivents per denunciar un sistema patriarcal que ens oprimeix, ens silencia i ens mata. S’ha posat en evidència que el problema no són els espais públics, els locals d’oci o les festes populars, perquè aquestes violències masclistes també les patim als nostres llocs de feina i a casa.

Les violències contra les dones persisteixen any rere any, en una societat patriarcal que es resisteix a perdre un statu quo que situa les dones en una posició de desigualtat. Tot i això, les dones hem trencat el silenci i no farem ni un pas enrere. Diuen que una societat té els nivells de violència que pot tolerar i nosaltres hem dit prou. Ens hem alçat amb el crit de sororitat “jo sí que et crec, germana” perquè no hi ha cap altra resposta possible front aquest greu atac contra els Drets Humans.

Una agressió sexual a una dona no és un fet puntual, sinó una expressió més de l’estructura patriarcal, una agressió contra totes nosaltres, contra totes les dones. Aquesta violència funciona de forma alliçonadora, ens socialitza en la por i ens llença un missatge ben clar, sobretot dirigit a les dones més joves: volen controlar i sotmetre la vida de les dones.

Les dones hem posat nom a unes violències sexuals fins ara naturalitzades i minimitzades, hem perdut la por a assenyalar i denunciar els agressors i volem situar al seu lloc la vergonya que suposa patir una agressió sexual, perquè ja no ens volem culpabilitzar més. Per això, hem treballat des de molts espais diferents: des dels moviments feministes, les associacions, les comissions de festes dels barris, les administracions públiques, i això també s’ha traslladat als carrers. Hem fet palès que una societat on les dones són agredides sexualment no garanteix els seus drets de ciutadania.

Encara avui es fa imprescindible seguir treballant conjuntament i coordinadament amb la implicació de totes les administracions i agents socials per l’erradicació de totes les violències masclistes i la reparació de totes les supervivents.

També cal reconèixer la lluita constant i incansable dels moviments feministes, que no han deixat de crear les contra narratives sobre la violència sexual que ens han permès posicionar-nos en un altre lloc davant d’unes agressions que ens volen infondre la por. Aquí, les dones joves han estat la punta de llança d’aquesta transformació. Elles són les protagonistes d’aquest punt d’inflexió, esdevenint la generació d’un canvi tan urgent com imprescindible.

Els moviments feministes han sortit al carrer dia rere dia i han cregut sempre en les supervivents. Han fet saber que el consentiment és un element central a l’hora d’entendre la sexualitat, que el consentiment és reversible i que cal renovar-lo, que només un sí és sí i que tot això és innegociable. També han denunciat una justícia patriarcal que reprodueix el sexisme en les seves sentències i deixa impunes als agressors.

Per últim, no volem acabar aquest manifest sense reconèixer la força, el coratge i la valentia de les dones, de les supervivents i de les que han estat assassinades, de les que han trencat el silenci i de les que lluiten dia a dia per fer-ho. Germanes, no esteu soles!

El moviment feminista és imparable i la nostra sororitat és la nostra força.

Cridem juntes: Si en toquen a una, ens toquen a totes!

Avui és un dia significatiu per fer sentir les nostres veus com a dones de totes les edats, per dir PROU A TOTES LES VIOLÊNCIES MASCLISTES QUE PATIM i també per donar veu a molts nois i homes que CADA VEGADA MÉS son conscients del l’ABÚS DE PODER  que implica el masclisme sobre les dones, dels danys que ens causen i del pes que el mandat de gènere de la masculinitat tradicional té sobre ells també i del qual NO VOLEN FORMAR-NE PART.

Tot seguit donem la paraula a la Clàudia Mensa i l’Adrià Quiroga, en representació del grup de 1r de Batxillerat de l’Institut Ramon Berenguer IV.

Tot el seu cicle ha treballat, especialment aquestes darreres setmanes, amb el professorat envers les violències masclistes i avui ens acompanyen per dir ben alt el seu missatge:

CLÀUDIA MENSA

Gràcies per donar-nos l’oportunitat de poder expressar amb les nostres paraules el que considerem una vulneració en ple segle XXI del drets humans. Perquè la violència masclista és una realitat amb xifres i rostres i per nosaltres, un problema de primer ordre.

Volem fer sentir la nostra veu per denunciar la normalització d’aquest tipus de violència i dir PROU!

És necessari que aquest problema estructural tingui un punt i final. La joventut ha de tenir el dret a construir-se lliurement en igualtat de condicions i en una societat patriarcal això és inviable i desmuntar-ho ens suposa un gran repte.

El sector educatiu aquí hi té molt a dir perquè la coeducació és fonamental per prevenir la violència masclista, per reduir conductes de risc i per facilitar la detecció prematura de relacions abusives. Però el nostre dia a dia està ple de paranys. Si el feminisme suposa la igualtat entre homes i dones, el respecte entre tots dos sexes, una forma de viure individualment i lluitar col·lectivament, quin problema hi ha?

Haver de reivindicar de manera constant i perpètua aquesta injustícia social només pel simple fet que a uns quants els interessa mantenir el seu statu quo és una indecència.

Volem ser noies i nois lliures, crítics i combatius. Per aquest motiu si no ets feminista ho has de començar a ser!

Si tothom fos feminista segurament avui no seríem aquí i no caldrien actes com aquest. Però no ens rendirem i avui més que mai, volem dir alt i clar que volem viure lliures, volem no tenir por a tornar soles a casa, volem entrar i sortir dels llocs a l’hora que ens vingui de gust, volem vestir com vulguem sense que ningú ens jutgi, volem no sentir ni aguantar comentaris despectius cap a nosaltres, volem que ningú gosi aixecar-nos la mà, volem tenir les mateixes oportunitats sense haver de demostrar que som més vàlides que els homes, volem assumir les responsabilitats que nosaltres decidim, volem desmuntar el mite de l’amor romàntic, volem que ningú ens controli, volem decidir sobre la nostra sexualitat, ho volem TOT tal i com ells tenen…

ADRIÀ QUIROGA

I nosaltres hem de voler que elles tinguin. Si avui sóc aquí és perquè el feminisme és cosa de tots. No estem parlant d’una lluita entre sexes, estem parlant que la unió fa la força i tots junts podrem eradicar un masclisme enquistat que, per desgràcia, encara existeix. No em refereixo només a la violència física, sinó també a la psíquica, a la pressió que s’exerceix a la dona en tots els àmbits només en néixer, a les expectatives dipositades, a les agressions sexuals, als cossos perfectes, a la feina no compartida a dins i fora de casa, a l’assetjament i el descrèdit constant, als missatges verbals i audiovisuals sexistes, a les burles gratuïtes, a un sistema jurídic arcaic fet per homes i per a homes, i a un llistat malauradament llarg que no s’acaba.

El canvi és difícil però no impossible, acceptar l’existència d’aquesta violència és el primer pas i ara ens toca assumir la responsabilitat de fer-la visible i condemnar-la. 

Els joves ho tenim clar. Nostra és la clau per teixir una societat feminista i lliure de violències.  Per aquest motiu si no ets feminista ho has de començar a ser!

Moltes gràcies per  les vostres paraules fruit d’un compromís sincer envers un món lliure de violències masclistes on nens i nenes, nois i noies, homes i dones puguem relacionar-nos únicament des del respecte, l’empatia, la llibertat personal, la igualtat i els bons tractes.