.

Presentació de la jornada. A la imatge superior, (d’esquerra a dreta), la regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui; el regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats; el President de la Cambra, Jordi Just; el director del CADS, Arnau Queralt;  i el director del Màster Universitari de Sostenibilitat i Responsabilitat Social Corporativa de la UOC, August Corrons. Fotos: Cambra

La Cambra de Comerç de Reus i l’ajuntament, a través del departament d’Empresa i Ocupació, han creat sinergies per comunicar els avantatges que suposa per als emprenedors el projecte anomenat Reus Espais Vius. L’objectiu d’aquesta iniciativa, pilotada pel regidor Carles Prats, és revitalitzar els baixos comercials dels ravals Sant Pere i Robuster, donant facilitats a tots aquells empresaris que compleixin amb determinats criteris, entre els quals es troba el de la sostenibilitat. El concepte, tan genèric que corre el risc d’acceptar-ho tot, és, en canvi, molt concret si hem de fer cas a principis teòrics, legals i aplicacions pràctiques en tots els àmbits. Polièdric, sí, però realitzable en benefici d’empresa, consumidors, ciutat i planeta si és vist com una inversió i no pas com una despesa. Perquè com deia Bob Dylan en una dècada de turbulències socials i guerres estúpides, els temps estan canviant. El problema, però, és que ara estem a cinc minuts de la mitjanit si ens limitem a criteris mediambientals.

Precisament per marcar el terreny de joc en el qual es juga el futur, tant l’ens presidit per Jordi Just com la regidoria s’han aliat aquest dimecres amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per organitzar una jornada destinada a debatre sobre les oportunitats de negoci que suposa per a l’emprenedoria complir amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marcats per l’ONU l’any 2015. Per això han reunit experts en la tesi i empresaris pragmàtics a la sala d’actes de la Cambra. La cita ha estat oberta al públic i ha ajudat a perfilar detalls.

Durant la presentació, Just ha reiterat un cop més la “mà estesa” de la Cambra a les iniciatives municipals perquè coincideix amb la seva estratègia de “fer xarxa”. I més si va lligada a una temàtica “que està dins del nostre ADN com és el comerç, un aspecte ens singularitza”. El president ha recordat els lligams històrics de l’entitat amb la UOC (en va formar part del Patronat inicial “fins que va venir la Cambra de Barcelona i ens va fer fora”) i la seva delegada territorial, Fanny Galve, ha fet valdre tant els orígens de la universitat com a centre destinat a trencar amb les desigualtats socials com la incorporació dels objectius de l’ONU dins del seu Pla Estratègic. Finalment, Prats ha destacat els progressos de Reus Viu avançant la implantació de nous emprenedors i anunciant una extensió del projecte a altres zones de la ciutat.

Arnau Queralt destaca el “potencial transformador d’una Agenda 2030 que no ha nascut només per a quedar bé” 

La jornada ha tingut dos ponents de pes per establir doctrina. El primer ha estat el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), Arnau Queralt. La seva intervenció ha estat el relat de la interacció d’aquest organisme amb les administracions i el sector privat. Pel que fa a l’executiu ha recordat com el CADS li va reclamar al govern poder elaborar un informe previ al pla català per implantar els ODS. Una reflexió necessària perquè “molts governs van interpretar el problema com de caràcter estrictament internacional”. És a dir, “no van entendre ni veure” la importància d’iniciatives en els àmbits regionals ni locals quan la realitat és que “tothom pot contribuir”. De fet, i segons ha anunciat, el pla elaborat des del govern aprovat el 2019 està ara en procés de revisió per incorporar-ne criteris objectivables sobre el seu compliment.

En aquest sentit ha defensat la validesa de l’Agenda 2030, negociat amb tants països que “un condicional” podia ajudar a arribar a consensos en el redactat, perquè “neix amb caràcter d’urgència”. I ha deixat clar que al “potencial transformador d’una agenda que no ha nascut només per a quedar bé” cal agregar-ne la seva indivisibilitat (no serveix escollir objectius a la carta), la seva flexibilitat per respondre a les especificitats territorials i l’equilibri entre els aspectes “econòmics, socials i ambientals”. Perquè, tal com es preguntava Queralt, “a les empreses no els interessa una bona educació que els permeti tenir professionals més ben formats?”. Precisament per destacar-ne els aspectes no estrictament lligats a criteris mediambientals ha destacat com la sostenibilitat també implica “lluitar contra el fet que l’any passat el 26% de catalans vivien en risc de pobresa o exclusió social”. Al capdavall, ha demanat “no quedar-nos només en el titular dels 17 ODS i investigar més sobre les 169 fites” que donen cos doctrinari a l’Agenda.

Per poder ajudar a generar consciència sobre l’Agenda 2030, el CADS va rebre el mandat del Parlament d’impulsar l’anomenada Aliança Catalunya 2030. Ara bé, Queralt ha deixat molt clar que els integrants del grup promotor d’aquest ens (destinat a compartir informació i elaborar criteris d’avaluació del qual n’ha entrat a formar part l’Ajuntament de Reus i el Consell General de Cambres) no accepten integrants de postureig. “Estem massa acostumats a veure com alguns es volen fer només fotos”, ha etzibat. “Qui vulgui signar aquest acord ha de plantejar compromisos d’actuació”.

La visió acadèmica d’August Corrons 

El segon ponent ha estat el director del Màster Universitari de Sostenibilitat i Gestió de la Responsabilitat Social de la UOC, August Corrons. La seva responsabilitat és la de forma els agents que han de procedir a la concreció de l’Agenda 2030, i per això cal “contextualitzar” el significat de desenvolupament sostenible, responsabilitat social i sostenibilitat. Tots ells són termes nascuts bé poc després de la Segona Guerra Mundial o a partir de la dècada dels 80 del segle passat, i que han anat modelant-se des d’accions puntuals basades en la reputació empresarial fins a iniciatives dirigides ja des d’uns organismes públics que començaven a inquietar-se davant la crisi climàtica. Un nou marc llastat pel fet que “en un primer moment presentava mesures de caràcter voluntari” i que no es va “dinamitzar” fins a l’arribada “d’un marc legislatiu i un marc autoregulador sobre la responsabilitat social empresarial”.

Aquest darrer punt, clau incorpora dos agents transformadors. El primer l’evolució de la mateixa societat reclamant productes i serveis sostenibles, i l’altre “la pressió dels fons d’inversors” que reclamen compliments ambientals per obrir l’aixeta del finançament. “Cal que les empreses entenguin que no és una despesa, sinó una inversió”, ha resumit.

Els efectes pràctics: robots en un restaurant, xarcuteria vegana, arquitectura per a persones i alfàbrega amb aigua circular

Imatge de la taula rodona amb participació de diversos empresaris. Foto: Cambra

La jornada s’ha tancat precisament donant la veu a empresaris innovadors i emprenedors que han acceptat els reptes. El director comercial i gestor de sostenibilitat del grup Pòsit cambrilenc, Ángel Pérez, destacava el compromís de la seva empresa amb els productes de proximitat, de temporada i de comerç just a partir de la marca Aproppòsit, així com “una contractació laboral justa i que permet la conciliació laboral dels nostres empleats”. La seva gran aposta, però, ve en el món de la tecnologia perquè “la innovació facilita i motiva, a més de permetre’ns ser més eficients i contractar mà d’obra qualificada”. I el resultant ha estat la incorporació de dos robots que alleugeren la feina dels cambrers (“cadascun d’ells sumava una càrrega diària de 300 quilos”). Una iniciativa pionera a la qual cal afegir actuacions com aprofitar les restes de peix per fer snacks per a cats en una mostra d’economia circular, utilitzar aigua microfiltrada i crear davantals i petites jaquetes amb el plàstic reciclat de les ampolles.


Per la seva banda, la selvatana Roser Ollé ha posa en comú la seva experiència com arquitecta especialitzada en salut. Sota la denominació d’Arquitectura Conscient, la seva tasca no passa per centres mèdics sinó “en crear espais molt més saludables per a les persones tant en habitatges particulars com en oficines” gràcies a la generació d’ambients, llums, colors, materials i l’harmonització d’espais. Una experiència professional que ha encetat després de veure com un estudi de bio habitabilitat al dormitori de la seva casa de Barcelona li havia aconseguit superar l’estrès provocat no per la feina, com es pensava en un primer moment, sinó la impossibilitat de dormir causada per la combinació d’un corrent subterrani d’aigua de la qual desconeixia l’existència i la radiació d’una antena de telefonia.

Gisela González i Eva Martínez han relatat els seus projectes de caràcter familiar nascuts a Altafulla en forma de centre de teràpia natural i botiga herbolari que tindran continuïtat amb la inauguració, aquest 21 d’abril, del VegaMercat de Reus especialitzada en la venda de productes vegans a granel i que incorporarà “la primera xarcuteria vegana de la província”. Una idea “revolucionària” que ja té implantació a Girona i Badalona.

Finalment, Berta Ramos ha relatat la seva experiència d’agricultura Hidropònica a través de l’empresa Thridax. Especialitzada en producció d’aromàtics i alfàbrega, els seus hivernacles disposen de 2.070 taules que cultiven 30 tones anuals utilitzant aigua circular, sense pesticides i amb un reg automatitzat que millora l’eficiència en un 10%. Alhora, ha eliminat pràcticament el plàstic de l’embalatge incorporant compostables.


J.S.