TARRAGONA 21

Robert Capa (1913-1954) és conegut com un dels fotoperiodistes més notables de la història. Reconegut pel Picture Post com el «fotògraf de guerra més important del món»

Robert Capa (1913-1954) és conegut com un dels fotoperiodistes més notables de la història. Reconegut pel Picture Post com el «fotògraf de guerra més important del món»

La directora de CaixaForum Tarragona, Glòria Olivé, i la conservadora de l’International Center of Photography de Nova York i comissària de l’exposició, Cynthia Young, han presentat avui Robert Capa en color, una mostra que aplega les instantànies en color més emblemàtiques de l’icònic fotògraf bèl·lic amb el propòsit de descobrir una de les seves facetes més desconegudes.

Dins la seva programació cultural, ”la Caixa” presta una atenció preferent a les manifestacions artístiques més contemporànies, les pròpies dels segles xx i xxi. Mitjançant les seves exposicions sobre cinema i fotografia, l’entitat vol mostrar la influència de les imatges en la sensibilitat contemporània i destacar el paper dels grans creadors visuals del segle xx en la nostra manera de veure el món. Amb aquesta finalitat, ha organitzat exposicions dedicades als grans noms de la fotografia, com ara Jacques Henri Lartigue, Eugène Atget, Robert Doisneau, William Klein, Richard Avedon, Diane Arbus, Henri Cartier-Bresson, Willy Ronis o Philippe Halsman.

Ara, ”la Caixa” fa un pas més amb aquest nou projecte, juntament amb l’International Center of Photography (ICP) de Nova York, i indaga en un dels aspectes menys coneguts de l’obra del fotoreporter hongarès, a través d’una àmplia selecció de fotografies en color, moltes d’elles inèdites fins fa poc.

L’exposició arriba a CaixaForum Tarragona després d’haver passat per Budapest (Hongria), Tours i Lilla (França), Madrid i Buenos Aires (Argentina) i els centres CaixaForum de Sevilla, Saragossa i Lleida.

Capa, un gran narrador d’històries

Robert Capa (nascut com a Endre Ernô Friedmann, Hongria, 1913 – Indoxina (Vietnam) 1954) va fugir del seu país natal quan era un adolescent i es va traslladar a Berlín, on es va inscriure a la universitat. Va ser testimoni de l’ascens de Hitler, cosa que el va portar a mudar-se a París, ciutat on es va canviar de nom i es va convertir en fotoperiodista. Els reportatges que va dedicar a la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial i altres conflictes bèl·lics el van fer mereixedor del reconeixement internacional i ser considerat el màxim especialista de la fotografia de guerra del segle xx.

Excepcional testimoni dels esdeveniments del seu temps, Capa va ser, sobretot, un gran narrador d’històries. Les seves fotografies bèl·liques no es van limitar a registrar els moments de conflicte, sinó que també se centraven en les persones, civils i soldats, abans, durant i després de la batalla. Li interessava comprendre la situació amb la gent de cada lloc, amb qui establia una gran connexió: coneixia les persones, hi parlava, era convidat a casa seva… Aquesta concepció de l’ofici fotogràfic, amb una gran implicació en els temes i una capacitat narrativa prodigiosa, s’amaga també darrere la galeria de fotos en color que Capa va dedicar a la vida animada i d’oci en els anys de la postguerra.

Un món en color

Considerat com un dels mestres de la fotografia de guerra en blanc i negre, Capa va documentar alguns dels esdeveniments polítics més importants de l’Europa Occidental a mitjan segle xx. Les seves instantànies del París de la dècada del 1930, de la Guerra Civil espanyola, de la Segona Guerra Mundial i de l’Europa de postguerra, així com les seves últimes imatges d’Indoxina, totes en blanc i negre, són mundialment conegudes.

No obstant això, Capa va començar a experimentar amb el color el 1938, només dos anys després que Kodak desenvolupés el Kodachrome, el primer rodet de pel·lícula en color. Des de la Xina, on cobria la guerra xino-japonesa, Capa va escriure a un amic de la seva agència a Nova York, Pix: «Si us plau, envia’m immediatament 12 rodets de Kodachrome amb totes les seves instruccions: si calen filtres especials, etc.; en resum, tot el que hagi de saber. Envia-m’ho via clipper, perquè tinc una idea per a Life». D’aquell primer viatge només van sobreviure al complex procés de revelat quatre imatges en color, però l’entusiasme de Capa pel color acabava de néixer.

El 1941 va tornar a fotografiar en color i, durant els dos anys següents, va treballar intensament per convèncer els editors que li compressin les imatges en color. Després de la guerra, els encàrrecs van augmentar. Durant la resta de la seva vida, gairebé sempre va portar al damunt dues càmeres: l’una per a la pel·lícula en blanc i negre, i l’altra per a la pel·lícula en color.

Observar la carrera de Capa a través d’aquestes fotografies en color ens fa percebre una altra vegada la tenacitat amb què exercia com a fotoperiodista en un camp dominat pel blanc i negre. Es tracta d’una part de la seva obra que continua sent, en allò fonamental, desconeguda.

L’ús que va fer del color és paral·lel al procés que va seguir de reinvenció personal com a fotògraf a Nova York, després de la Guerra Civil espanyola, i després, un altre cop, una vegada acabada la Segona Guerra Mundial; un procés que va afavorir que els editors de les revistes continuessin comptant amb ell. Les imatges en color de la seva carrera posterior a la guerra gairebé no conserven rastres de la gravetat política dels seus relats bèl·lics, i tendeixen a reflectir una visió del món més lúdica i pròspera, la que aquelles revistes volien. Amb molt poques excepcions, cap de les retrospectives pòstumes que se li han dedicat no ha inclòs la seva obra en color.

Una perspectiva inesperada

La mostra, dividida en 16 àmbits, inclou més de 150 fotografies: instantànies de la Segona Guerra Mundial i de la guerra àrab-israeliana del 1948, així com diversos encàrrecs que van de l’elegància de les capitals europees als conflictes contemporanis, i que arriben finalment a Indoxina, l’últim encàrrec, on va morir en trepitjar una mina mentre feia una fotografia.

Les fotografies en color cobreixen un variat espectre de temes, des d’un acostament costumista a homes i dones treballadors del camp a l’URSS, fins a una mirada audaç a l’estil de vida de la costa francesa o a la moda de l’esquí a les muntanyes suïsses. Capa també va retratar personatges il·lustres, com ara Pablo Picasso, Humphrey Bogart, Ava Gardner, Truman Capote o Ernest Hemingway amb el seu fill, en escenes espontànies o posant. Publicades al seu dia en revistes femenines o de viatges, la major part d’aquestes imatges mai no van veure la llum fins fa poc. En conjunt, una visió del món significativament diferent dels reportatges de guerra que havien dominat els inicis de la seva carrera.

La mostra recull també exemplars de revistes com Life o Illustrated, que publicaven regularment les seves imatges, incloent-hi nombroses portades, i reportatges per a plomes il·lustres, com el que va fer per a A Russian Journal, de John Steinbeck. Aquest escriptor va dir de Capa: «Les seves fotografies no són accidents, i l’emoció que amaguen no és fruit de l’atzar. Capa podia fotografiar el moviment, la felicitat, el desengany. Podia fotografiar el pensament».

Entre els documents personals exhibits, hi ha cartes dirigides als seus diferents editors, com el de Holiday o el de The Saturday Evening Post. També, correspondència amb la família durant els seus llargs viatges i amb col·legues de l’agència Magnum de fotografia. A més, l’exposició presenta un audiovisual amb extractes d’una de les poques entrevistes radiofòniques que es conserven de Capa.

L’exposició, basada en la mostra original de l’International Center of Photography (ICP), s’ha dut a terme gràcies a l’ICP Exhibitions Committee i al finançament públic del New York City Department of Cultural Affairs, en associació amb el City Council.

A partir de la mostra, es desplega un programa d’activitats per a tots els públics que inclou, a més de la conferència inaugural a càrrec de Cynthia Young, comissària de l’exposició i conservadora de l’ICP de Nova York, el cicle de conferències Una història del color en fotografia: de Robert Capa a l’actualitat, coordinat per Érika Goyarrola, així com visites comentades adreçades al públic -general, familiar i escolar-, cafès i vermuts tertúlia. També hi haurà una programació especial per a la Nit dels Museus, el pròxim 18 de maig.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies