.

Una imatge general dels candidats a presidir la Comissió Europea, durant el debat al Parlament Europeu

Uns 413 milions d’europeus estan cridats a les urnes per votar els seus diputats a l’Eurocambra i, per primera vegada, escollir indirectament el nou president de la Comissió Europea. Aquestes són les primeres eleccions des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, i els partits europeus s’han compromès a què els seus cap de llista siguin els candidats a substituir el portuguès José Manuel Durao Barroso al capdavant de l’executiu comunitari.

Tot i que l’última paraula la tenen els 28 estats membres, dos homes són els que tenen més possibilitats d’assolir el càrrec: el socialista alemany Martin Schulz i el cristianodemòcrata luxemburguès Jean-Claude Juncker.

Les eleccions d’aquesta setmana a la Unió Europea són de caire parlamentari, i no presidencial, però han de servir per establir el joc de majories d’Europa i repartir els principals càrrecs de les institucions comunitàries entre els diversos partits, entre ells, el de la presidència de la Comissió Europea, del Consell Europeu o de l’Alta Diplomàcia Europea.

Amb l’objectiu d’aprofundir en la legitimitat democràtica, i arran de l’augment de poders del Parlament Europeu, es preveu que per primera vegada el president de la Comissió sigui un dels candidats nomenats pels grans cinc partits polítics europeus: el socialista Martin Schulz, el cristianodemòcrata Jean-Claude Juncker, el liberal Guy Verhofstadt, els ecologistes Ska Keller i José Bové o el líder de Syriza, Alexis Tsipras -tot i que aquests tres últims no tenen opcions reals d’arribar al càrrec.

Una unió d’estats

Els ciutadans votaran i establiran les majories, però tot i que l’Eurocambra ara té més poder que abans, la UE segueix sent un unió d’estats i la normativa encara dóna l’última paraula als 28, que podrien decidir que els interessa més un nom diferent al dels que van a les urnes.

Tots els candidats ja han advertit en públic, però, que si no és un d’ells el que substitueix al capdavant de la CE al portuguès Barroso, la democràcia europea se’n ressentirà. “Ignorar el vot de la gent en aquestes eleccions seria un cop per la democràcia europea”, va dit Schulz durant la campanya electoral. “El proper president de la Comissió necessita una majoria al Parlament Europeu, i ha de ser un dels principals candidats, o això serà la mort de la democràcia europea”, va assenyalar també el liberal Guy Verhofstadt. En la mateixa línia, Juncker va demanar als estats que “respectin el resultat de les eleccions” i Bové que “no imposin” cap candidat a dit que no es correspongui amb la voluntat dels europeus.

Fent cas als pronòstics, les opcions més probables per rellevar Barroso són el fins ara president del Parlament Europeu, Martin Schulz, i l’expresident de l’Eurogrup i de Luxemburg, Jean-Claude Juncker. Verhofstadt tindria opcions en cas que els liberals siguin determinants per assolir majories, tot i que ja ha estat vetat en el passat pel càrrec.