L’any 2013 va començar amb notícies com que la prima de risc millorava, que l’atur registrava una baixada, etc, però els diaris s’omplen d’altres notícies com l’estafa, frau i corrupció en què estan implicats diferents ens públics i persones de suposat reconegut prestigi. Els acomiadaments a les empreses per motius econòmics i de producció no paren, ni les retallades ni creació de tributs com les taxes judicials .
L’aparició a Espanya del fenomen “escrache” denuncia la indiferència de governs i partits polítics davant la desesperació de milers de famílies, que fins i tot s’han vist desnonades de casa seva. La ciutadania ara parla de blanqueig de capitals, concursos de creditors, prima de risc, expedients de regulació d’ocupació, clàusules abusives, rescats i bancs nacionalitzats…
L’Administració de Justícia treballa per sobre de les seves possibilitats. Fan vagues, denuncien la partitocràcia latent a Espanya per la influència del Poder Legislatiu en l’Administració de Justícia, per les retallades, i taxes judicials.
En el mateix any 2013 fins i tot va haver-se de demanar un rescat al fons europeu per cobrir la morositat de la banca espanyola.
Les administracions públiques han incomplert les lleis de Morositat i milers d’autònoms, empreses, persones, i la pròpia Administració Pública, s’han trobat en una autèntica situació de desemparament. S’han aplicat retallades en tots els àmbits tant en el sector públic com privat i fins i tot en els més bàsics com l’educació, sanitat i dependència. Al que s’ha d’afegir la falta de finançament i crèdit a les empreses que poden crear llocs de treball .
Tot això va comportar l’aparició dels homes de negre i estar en el punt de mira dels especuladors del mercat .
No obstant això, l’any 2013 encara que no ho sembli, també ha portat coses bones. La pressió social dels ciutadans amb manifestacions, vagues, plataformes, associacions, protestes del personal de l’Estat, i pels tràgics successos ocorreguts, ha comportat que els poders fàctics hagin hagut de cedir (ni que sigui en part) a les seves pretensions depredadores, i és que sense consum no hi ha poder.
La reforma de la Llei en l’àmbit hipotecari ha suposat una major protecció per a les persones. Ara es poden paralitzar desnonaments, i també els consumidors poden oposar-se al compliment forçós de contractes que subscrits amb grans empreses contenen clàusules abusives. De gran escàndol i repercussió social han estat les pràctiques abusives de certes empreses (en gran part multinacionals). La polèmica sorgida amb les participacions preferents, i altres productes tòxics com swaps , clàusules sòl, deute subordinat, etc ..
Ha existit i està en curs una autèntica reestructuració social, empresarial i de mercat. Una innombrable quantitat d’empreses i negocis s’han vist obligats ha canviar i actualitzar el seu model de negoci. En l’actualitat el consumidor té més criteri. Això gràcies a l’aparició de noves tecnologies i xarxes socials. Ara podem comparar i discernir els productes que ens convenen i no. Ara tenim criteri propi i decidim per nosaltres mateixos.
Fins i tot podríem parlar d’una, com a mínim voluntat, de millora i reorganització en l’Administració Pública que sens dubte s’ha d’adaptar als nous temps i tecnologia.
Els aturats entre altres emprenedors per la manca de treball han decidit crear i obrir la seva pròpia empresa tot i malgrat les ineficients ajudes que existeixen en aquest àmbit. I alguns segurament també ho hauran fet per no tenir perspectives de creixement a la seva empresa i per no haver d’aguantar els sermons del seu cap qui difícilment pot pagar la nòmina.
Però com he manifestat amb anterioritat el 2013, i durant la crisi que portem arrossegant, també s’han fet coses bones com que, els governs i administracions públiques supervisen amb més cura el malbaratament, corrupció i veuen la necessitat d’adaptar-se les noves tecnologies, el preu de l’habitatge és més assequible, hem après a estalviar i consumir responsablement, no volem seguir vivint del crèdit, i som testimonis d’ una nova era de mercat i consum, i fins i tot sistema de polític i Administració Pública, i el més important és que ens tornem més solidaris, ens associem i descobrim l’esperit emprenedor.
I concloent vull acabar el meu article amb una cita de D. Miguel de Unamuno que deia: “Procurem més ser pares del nostre futur que fills del nostre passat”.
Molta sort i ànims. Seguiu lluitant i sobretot emprenent.
Tomàs Serra i Albiol
Advocat Fundador de “Serra i Albiol Advocats” www.serraialbioladvocats.com