TOTS 21

Imatges de la intensa matinal viscuda al Port. Fotos: Port

El Port de Tarragona ha instal·lat aquest divendres biòtops a la punta del Miracle per regenerar les espècies marines. Una iniciativa que té dues lectures. La primera és l’evident missatge de protecció del medi ambient en compliment de l’agenda pròpia elaborada per l’ens portuàri, I la segona és la constatació del paper de la URV com a transmissora de coneixement, gràcies a l’aportació de l’equip científic. Una manera de generar sinergies que són necessàries, ja en un altre nivell de lectura, per fer front al repte d’optar amb garanties de ser escoltats als fons europeus Next Generation.

Des del varador del Nàutic de Tarragona, una embarcació ha estat l’encarregada de submergir els biòtops, que tenen com a objectiu recuperar les poblacions de cefalòpodes d’interès pesquer com la sèpia, el calamar i el pop i les fanerògames marines com la Posidònia oceànica, coneguda com l’alga de vidrers i la Cymodocea nodosa.

En l’operació s’han submergit un total de 7 palets de biòtops, amb un pes mitjà de 250 kg aproximadament cadascun. Aquests elements, construïts amb materials naturals biodegradables, s’han col·locat a una profunditat d’entre 10 i 14 metres en els punts escollits a la zona de la Punta de la platja del Miracle.

El projecte és finançat i liderat pel Port de Tarragona -que recull aquesta acció en els seus compromisos de sostenibilitat recollits a l’Agenda 2030-, així com dissenyat i executat per un equip científic de la URV format per les empreses Technatox i DeepSea Numerical.

La col·locació de biòtops a la Punta del Miracle és la primera de les tres previstes en aquest projecte, amb un pressupost de 15.000 euros. La segona i tercera es realitzaran davant el dic de Llevant del Port de Tarragona en les pròximes setmanes. Les tres ubicacions han estat seleccionades en funció de les condicions òptimes per instal·lar aquestes estructures i en funció de la detecció d’espais on les comunitats marines no estan plenament desenvolupades o han sofert problemes de degradació ambiental.

Segons explicava el president del Port, Josep Maria Cruset, a Tots21, «la d’avui era una de les accions recollides en el Pla de Sostenibilitat, que des del primer dia vam insistir en el fet que era de caràcter executiu i destinat a concretar actuacions. Ja n’hem vist algunes en el passat recent com és el desmuntatge de la fàbrica de ciment que hi havia a l’inici del Dic de Llevant».

Si obrim la perspectiva, el Port es troba a hores d’ara precisament «en un moment en el qual estan confluint els projectes que havíem estat planificant en els últims anys de cara a fer el salt endavant a partir del 2023». Cruset es refereix a «projectes tan importants com la posada en servei de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), de la qual comencem obres en aquests dies; la ‘Port Tarragona Terminal’ a Guadalajara; la connexió amb el Corredor del Mediterrani que ja ens connectarà amb Europa o l’obertura del Coll de Lilla. Realitats logístiques del territori que ens permetran aspirar a un àmbit d’operativa molt més gran. I això malgrat que el que ja tenim en aquests moments ens deixa molt contents. Al capdavall, enguany el Port de Tarragona és el que més creix de tot el sistema portuari. De fet, podríem arribar a finals d’any a la xifra de 30 milions de tones, que és la xifra prepandèmica. Haurem, doncs, recuperat la normalitat, en un fet que és molt significatiu també del múscul econòmic del nostre territori».

Per la seva banda, la rectora de la URV, María José Figueras, destacava que l’acte d’aquest divendres s’engloba dins de la cartera de projectes provinents des del Port que conformen l’agenda de ‘Cal·lípolis Next Generation’. Una perspectiva «molt ambiciosa i amb molts vessants diferents. Un d’ells era generar aquests nuclis de biodiversitat al nostre litoral per mitjà de biòtops». La investigació feta per l’equip científic de Technatox, sota la direcció del doctor Jaume Folch de la URV, en col·laboració amb DeepSea Numerical, una empresa derivada (spin-off) nascuda de la mateixa universitat, han permès identificar «quin tipus de material fa que la vida marina s’hi arreli més ràpidament. S’han fet diferents experiments per acabar construint aquesta base biodegradable en la qual la vida marina comença ràpidament. Llavors això permet per exemple a les sèpies fer nius, que els peixos hi vagin ponguin ous i generar espais per a recuperar vida marina. A més, també es podrà visitar sempre amb respecte i de manera sostenible».

Figueras no volia deixar l’oportunitat per fer valdre l’acció d’avui com «un exemple clar de transferència de coneixement des de la Universitat, que no fa només docència sinó també investigació, cap a una empresa que ha tingut una visió. Que vinguin més empreses per dir-me tinc un problema, rectora, a veure si me’l soluciona», exclama Figueras.

Finalment, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ressaltava no només el fet que els biòtops «generaran vida. Tots sabem de la dependència històrica de Tarragona amb el seu mar, i ara s’obren oportunitats de regeneració marítima. S’obren oportunitats a la pesca, així com científiques i fins i tot turístiques. És un element d’oportunitat per atraure turisme aquàtic».

Biòtops, història i recuperació marina sota mar

Els materials emprats per a la fabricació dels biòtops són biodegradables i provenen d’elements reciclats, la qual cosa també contribueix a fomentar l’economia circular. Alguns dels materials són moresc, palla, sac de jute i bambú, dissenyats perquè es desintegrin en un marc temporal de tres a cinc anys, barrejant-se amb la sorra de la platja.

Tots els biòtops que s’instal·laran al fons marí guarden una relació directa amb el passat romà de Tarragona i volen ser-ne un homenatge a través de bases de columnes, àmfores, mosaics i altres elements arquitectònics i estris d’època romana. Els diferents models de biòtops estan inspirats en les troballes fetes a l’antic jaciment de Carbuncles, una zona al voltant del Port Esportiu, i altres elements del patrimoni arqueològic de Tarragona. La forma, dimensions i disposicions de les àmfores són, a més, adients perquè les espècies puguin trobar refugi i protecció i facilitar la seva reproducció. En aquest sentit, Cruset precisava el detall que els elements de record del passat «no són prou exactes perquè pugui prestar a confusió. Ho hem fet de manera intencionada, parlant amb els serveis territorials de Cultura. Evoca el record però no pot confondre a ningú en cas de ser trobat».

Zones d’immersió

El projecte preveu tres immersions en tres zones diferents. La primera, la que s’ha dut a terme aquest divendres, i les altres dues situades al davant del Passeig de l’Escullera (Dic de Llevant del Port de Tarragona). Un cop assolit el primer objectiu en l’espai anomenat ‘Miracle’, en el futur pròxim es repetirà l’operació de col·locació en l’espai ‘Illa’ (entre 15 i 18 metres de profunditat davant de l’Escullera) i el ‘Corba’ (entre 13 i 18 metres de profunditat). A cadascuna de les ubicacioons s’instal·laran lloses de replantat de posidònia, escenaris amb àmfores i cavitats perquè sigui colonitzat per la vida marina i columnes d’un metre cadascuna.

J.S. / Redacció