Un tren regional sortint de l’estació de Tarragona. Foto:Tarragona21
L’Ajuntament de Tarragona aposta per la connexió amb Barcelona per ample europeu i no entendria que el Govern central no acceptés les al·legacions presentades conjuntament amb els ajuntaments de Reus i Vilafranca i la Generalitat.
La portaveu del Govern municipal, Begoña Floria remarca la importància d’aquesta connexió per Tarragona “entenem que és una infraestructura fonamental i no vam entendre la reacció del ministeri de denegar-ho amb un estudi informatiu. Entenem que hi ha possibilitats reals per portar aquest projecte endavant”.
Per Floria poder donar aquesta alternativa als tarragonins que vulguin anar a Barcelona és un pas endavant per la ciutat i sobretot pel territori “Tarragona és l’única capital que no té una connexió ràpida amb Barcelona des d’una estació Urbana. És una inversió que pot garantir moltes oportunitats socials, laborals i econòmiques i per connectar la segona àrea metropolitana de Catalunya amb la primera que és Barcelona”
La saturació de la línia de la Costa per Sants obliga a buscar aquesta connexió per aprofitar la línia de l’AVE i fer servir l’ample europeu de connexió amb el Penedès per unir Tarragona i Reus amb Vilafranca i fer el salt de línia a línia.
Begoña Floria assegura que és important que els tres ajuntaments (Tarragona, Reus i Vilafranca) i la Generalitat aniran junts per a presentar aquestes al·legacions amb l’Estat. Floria, diu que Tarragona no pot renunciar a aquesta connexió amb ample europeu “el fet que sigui tot el territori el que presenta les al·legacions ha de servir perquè l’Estat rectifiqui i s’ho miri amb bons ulls”.
Foment diu que l’obra no és viable
Segons publica Reusdigital.cat, l’Estudi Informatiu del Projecte de Connexió de la xarxa viària convencional a la Línia d’Alta Velocitat que el Ministeri de Foment ha tingut a exposició pública des de finals de setembre passat conclou que cap de les dues alternatives —l’Arboç o Vilafranca del Penedès— no són viables perquè no poden garantir la rendibilitat econòmica i social del projecte, malgrat que en el cas de Vilafranca admet que es pot aconseguir amb una demanda superior que és probable.
Foment es basa en càlculs de cost-benefici que no són favorables a cap de les dues alternatives. En el cas de Vilafranca l’estalvi de temps, segons el Ministeri, és mínim, mentre que els costos de la inversió són similars a l’Arboç —el projecte, segons Foment, pot oscil·lar entre els 22 i els 35,5 milions d’euros, en funció de les alternatives tècniques. El Ministeri considera que el rèdit econòmic de cap de les dues alternatives no fan l’obra prioritària, cosa que la Generalitat rebat.
Equip de redacció
