TARRAGONA 21

Les Kol·lontai, actuant a Altafulla en l’arrencada del Barnasants. Foto: Tarragona21

Se’n parlarà molt enguany, o tal vegada no gaire. Fa tant de temps d’allò i han passat tants coses, ha canviat tan el món des d’aleshores. Enguany se celebren cent anys de la Revolució Russa, la revolta dels bolxevics i del poble rus que va acabar amb un món i en va encetar un altre.

Entre els herois de la revolució, una dona, força silenciada per la història, Alexsandra Kol·lontai, la que seria la primera dona ministra de la història (‘comissària del poble’, en llenguatge soviètic) i ambaixadora. Kol·lontai protagonitzaria una revolució dins la revolució en posar en pràctica una legislació igualitària, com la possibilitat de la separació lliure entre parelles o l’avortament, un escàndol majúscul a l’època. Els dirigents soviètics acabarien cessant-la.

El projecte Barnasants d’enguany ha començat a córrer aquesta nit de dissabte a Altafulla amb quatre cantautores reunides sota el nom de Les Kol·lontai, un projecte musical en clar homenatge a la dirigent soviètica. Són Meritxell Gené, Sílvia Comes, Ivette Nadal i Montse Castellà, que per sí mateixes ja omplen un concert.

El públic ha repost i el concert, de prop de dues hores, ha estat un manifest de reivindicació de la feminitat i contra l’opressió patriarcal, un maridatge entre poesia i música de combat feta i expressada per dones, un clam d’igualtat i una defensa de la cultura transformdora davant el caos. No podia celebrar-se en millor escenari: la sala La Violeta. La inauguració del Barnasants 2017 es fa aquests dies de manera simultània en sis ciutats catalanes, Altafulla entre elles.

Ha estat un renéixer de la cançó catalana, de la cançó protesta, recitada amb parauls suaus, però contudents en la denúncia. Les Kol·lontai han musicat poemes d’autores com Rosa Regàs, Caterina Albert, la lleidatana Rosa Fabregat, Maria Mercè Marsal, Maria Calafell o Zoradia Burgos. Introduien les cançons amb proclames i idees-força, en un escenari auster, lluny de l’espectacularitat habitual. Tres guitarres, un piano, una harmònica, una melòdica i un pandero quadrat per oferir peces com ‘Lo Fandango del compromís’ o ‘T’estimo quan et sé nua’, de Maria Mercè Marsal. Combinaven els poemes amb peces pròpies, com ‘Tornat a mare de Nadal’.

Les grans Neus Català, Montserrat Roig, l’oblidada Concepció G. Maluquer (que es consagraria als anys 60 amb ‘Gent del sud’) o la immensa Mercè Rodoreda, els seus pensaments, els seus poemes, fluien en un concert que anava a més i que tenia sempre el reflex verbal d’Alexsandra Kol·lontai.

No s’oblidrien les Kol·lontai de les 294 dones mortes el darrer any a Espanya amb ‘Mujer en ruinas’ i en un moment del concert, cada una d’elles interpretaria sola una peça. Sílvia Comes acabaria el concert citant les dones de Sant Petersburg que fa cent anys es van manifestar reclamant pa i la fi de la guerra «iniciant elles la revolució». Amb questa darerra paraula, repetida diversos cops i aixecant una bandera vermella acabava el concert.

J. Garcia

Seguiu la presentació del Barnasants en aquest enllaç.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies