Ballesteros: “Són els pressupostos d’una família que ha pagat la hipoteca i pot renovar la cuina i el saló”

🔊 Escoltar la notícia

L’ajuntament de Tarragona ha acomiadat l’any polític amb un plenari ordinari en les formes i extraordinari pels condicionants imposats pel 21-D (s’han retirat les mocions de l’ordre del dia, els dos regidors de la CUP han estat absents així com la regidora no adscrita Beatriz Pérez i s’ha començat a les vuit del matí per fer via), que ha servit per aprovar els comptes municipals per l’any vinent enmig de retrets d’electoralisme d’uns i altres i episodis de poesia i cant líric que han fet més amè un debat resumit per l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, amb una analogia d’anar per casa: “Són els pressupostos d’una família que ha pagat la hipoteca i es pot dedicar a renovar la cuina i el saló”.

El tinent d’alcalde de sumes i restes, Pau Pérez, ha defensat la proposta de l’equip de govern (salvada com ja s’havia anunciat per l’abstenció de Ciutadans) afirmant que “no es pot dir que siguin uns pressupostos electorals perquè són oberts. No trobem una aplicació concreta per un rendiment immediat (en referència a la cita amb les urnes del maig de l’any vinent) i el deixo preparat per al proper govern, que tindrà Ballesteros com alcalde amb qui sigui” que li doni suport. El responsable d’Hisenda s’ha defensat de les acusacions provinent de l’oposició sobre l’alta pressió fiscal contraatacant amb una pregunta retòrica: “En aquests quatre  anys què hem pujat? Zero zapatero, que deia aquell. Per tant, la pressió fiscal s’ha rebaixat”, afegia mentre el batlle subtitulava la seva intervenció dibuixant un zero amb la mà dreta. “Estic sentint moltes queixes però cap alternativa”, sentenciava Pérez.

Posteriorment Ballesteros s’ha dirigit al portaveu republicà, Pau Ricomà, que ha estat especialment dur en la seva intervenció: “Està vostè molt aficionat a posar epitafis: Vigili”, li ha etztibat. “Fa quatre ja va dir que el Mercat ho seria. i tots els pitonisos han acabat a les televisions privades aquestes de matinada i sense guanyar-se la vida”. El batlle ha pitjat el botó de flash-back per recordar “com ens vam trobar l’ajuntament quan vam entrar. Amb set milions d’euros al calaix de factures pendents de pagament i un endeutament” de traca. “En la situació actual podem fer inversions potents” fruit “de dotze anys de liquidacions positives. Vostès s’han posat sols en el parany -assegurava en referència a l’oposició-. Són vostés els que estan en clau electoral. Nosaltres estem governant. Parlen d’eleccions perquè només pensen en això”.

Pau Ricomà: “Parole, parole, parole…”

“Parole, parole, parole“, era el titular cantat (literalment) extret de la intervenció de Ricomà, que ha considerat els pressupostos com “un intent de dissimular el final d’una etapa” amb ocurrències “tan simpàtiques com un pla d’inversions a quatre anys vista. Justament ara”. Pel republicà, “això és populisme, propaganda. Però a més condicionat per l’endeutament” en una política destinada “a viure sempre amb l’aigua al coll i escanyant als ciutadans”. Els retrets sobre la gran càrrega fiscal que suporten els tarragonins, la manca d’inversions en cultura, el fracàs de la implantació d’IKEA al PP-10 i el perillo per al comerç de la ciutat de l’aposta “per unes Gavarres dos a la finca de 68.000 metres quadrats” pensada per acollir la multinacional sueca, la supeditació de la construcció d’habitatge de lloguer social a la venda de patrimoni, a la “por a gestionar el llegat dels Jocs” per rebutjar la cessió del Palau de Campclar (en aquest punt ha lloat a la consellera d’esports, la popular Elisa Vedrina) i “la broma dels pressupostos participatius” han estat eixos del seu discurs. Com també, de fet, de la resta de grups que no els han donat suport.

El portaveu del PDeCAT, Dídac Nadal, ha reduït les expectatives generades pels comptes municipals a “paraules, no fets. Denoten una falta absoluta d’imaginació i evidencien la manca d’un projecte de ciutat”, deixava anar després de titllar la intervenció inicial de Pau Pérez de “poesia” capgirada amb el pas dels minuts en “un autèntic malson. No he entès cap dels aclariments que ha donat” i ha estat especialment incisiu en el tema del pla parcial d’IKEA. Destinar-hi 2,7 milinos d’euros és un despropòsit” tenint present que no hi ha res en ferm que garanteixi el seiu desenvolupament. “L’alternativa que dieuen que tenen la porten a la butxaca ara? O la treuran el mes de maig'”.

Nadal ha aprofitat per visualitzar el lligam entre PSC i Ciutadans acusant irònicament al partit taronja “d’una sensibilitat i tacte” envers als socialistes “que es remunta als plenaris sobre els Jocs i Inipro. I per a tots està clar que l’acord es farà extensible al maig del 2019. Siguin honestos i posin les cartes damunt la taula”. En la rèplica, Rubén Viñuales ha reconegut amb no menys sarcasme que “sóc un tio sensible i amb tacte. També amb vostè”. I ha aprofitat per marcar distàncies. En primer lloc ha rebaixat el discurs triomfalista del govern sobre l’endeutament, discutint la màxima “de que estem sanjeats tenint un endeutament del 103%. Ho estaríem si estiguèssim per sota del 75”. I a més ha obert una via d’aigua al discurs de Pérez recordant que “el grau d’execució del pressupost en el tercer trimestre d’enguany és de només cinc milions sobre els 12,6 milions previstos. És a dir, falten per fer un 59% de les coses que van dir que farien”. Dit això, ha justificat de cara al públic la seva abstenció: “No són els nostres pressupostos, però són salvables. Nosaltres vam optar per incidir i ho vam fer amb el pla de xoc dels barris”.

Per la seva banda, l’ecosocialista Arga Sentís ha assenyalat que el pressupost “no ens resulta creïble” i supeditat “a l’any electoral”. En aquest sentit hacarregat contra la manca d’inversió en Cultura, sense fer la trampa “de sumar-hi el destinat a festes i patrimoni”, ha posat l’etiqueta de “Bienvenido Mister Marshall” a l’aventura del PP-10 i ha reconegut que “potser és un compromís seu el fer habitatge de lloguer social. Però és que en quatre anys no s’ha executat”.

J.Siré