Ballesteros: “Aquest govern s’ha dimitit, no l’han cessat”

🔊 Escoltar la notícia

Ple a l’Ajuntament de Tarragona aquest divendres  amb reminiscències d’un Procés que ha mutat en eleccions al 21-D però que arrossega encara capítols oberts. Les mocions presentades contra l’empresonament del vicepresident de la Generalitat i els set consellers (nascuda d’ICV) i en contra de la judicialització de la política catalana per part de l’Estat espanyol (signada per la totalitat d’un bloc sobiranista al que se suma Units per Avançar) han estat debutades conjuntament i rebutjades pels vots del front unionista, amb els matisos de l’ecosocialista Arga Sentís en la seva lluita per tenir veu diferenciada a la d’uns i altres. La destinada a adherir-se a la celebració dels actes del quarantè aniversari de la Constitució Espanyola del 1978, cuinada entre Cs i socialistes, ha sortit endavant gràcies també al pes que tenen al plenari els grups constitucionalistes, en aquest cas amb el suport del vers solt de l’ex taronja Beatriz Pérez.

“Tarragona no és independentista”, explicitava a tall de resum el portaveu dels populars, Josep Acero, mentre es mostrava “partidari de parlar de coses de Tarragona”, li retreia al conseller democristià Josep Maria Prats defensar una moció contra el 155 quan Espadaler ha entrat a les llistes d’un partit com el PSC  i definia a la CUP “com els del Capità Aranya: han embarcat a una sèrie de gent que ha acabat a presó mentre vostès es quedaven a terra”. La cupaire Laia Estrada parlava de “l’onada repressiva indiscriminada” del govern estatal rememorant “els dos joves de Lleida acusats per denunciar la repressió de l’1-o o l’operació kafkiana de denunciar per delictes d’odi a càrrecs electes de Reus”.

Per la seva banda,  l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, aprofitava el refluxe per deixar-se anar després d’una jornada realment plàcida en quant a foc creuat: “No sé si vaig ser el primer, però sí dels cinc primers de Catalunya, en tenir la fotografia del president Carles Puigdemont al meu despatx. Li vaig demanar donada l’amistat que teníem a partir de la seva condició d’alcalde Girona”, explicava abans d’afegir: “I abans de treure el seu retrat del saló de plens ja l’havien tret de les comissaries dels Mossos i de les conselleries. Em va doldre, sí, perquè és un amic i sé que ho està passant malament, com alguns consellers amics i amigues. Però aquest govern s’ha dimitit, no l’han cessat. Ells sabien que aplicant la DUI s’aplicaria l’article 155. I jo vaig sentit consellers dient que estaven disposats a anar a a la presó. Tots eren conscients dels seus actes”, ha etzibat sense voluntat de fer sang.

Pel que fa a les intervencions dels portaveus en els debats generats sobre les tres mocions, el taronja Ruben Viñuales s’ha referit als indeependentistes com partidaris “d’un totum revolutum per fer veure que vivim en una dictadura. El millor de tot és que la gent ja no se’ls creu”. La republicana Mònica Alabart lamentava l’existència “d’empresonats polítics per complir el mandat del poble i empresonats socials per posar ordre en una multitud”. El portaveu del PDeCAT, Albert Abelló, no veia res a celebrar “en una Constitució que ens ha servit per a que els la tiressin al cap” i l’ecosocialista Arga Sentís i la socialista Begoña Floria exigien que no s’identifiquessin només com a catalans als partidaris de la independència. “Jo també sóc catalan i no estic gens molerts dins de la Constitució. Hi ha dos milions que potser sí, però tres milions més no s’hi senten incòmodes”, reblava Floria.

J.S.