Gairebé tothom estarà d’acord en aquesta premissa: ens cal racionalitzar els horaris de feina.
Al 1884, es va acordar que el meridià de Greenwich era el de referència per a establir el “dia universal”. Aquest fus horari, però, es va modificar l’any 1942, quan l’Espanya franquista va decidir utilitzar el de l’Europa Central per a demostrar el seu suport a l’Alemanya de Hitler. I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte NO S´HA D´ACABAR….
Segons dades de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), a partir d’estadístiques de l’OCDE, resulta que a Espanya, i per tant a Catalunya també, treballem una mitjana d’unes 270 hores més que els alemanys i que la majoria de països europeus. Per tant, treballem més hores i allarguem més la jornada, però la nostra productivitat no és més alta, sinó tot el contrari. Tampoc ens complau la satisfacció del treball realitzat i del temps que disposem per a nosaltres mateixos, ja que hi ha un augment d’estrès i cada cop és més difícil conciliar la vida personal, familiar i laboral.
Així doncs, sembla evident que necessitem unes noves estructures que permetin fer que la ciutadania millori la qualitat de vida i, per aquest motiu, no podem obviar el factor temps com una mesura de llibertat.
En el marc de l’impuls de les transformacions de la Catalunya que ve, una de les apostes fermes és que la reforma horària sigui una realitat el 2016. El Govern de la Generalitat ha creat un Consell Assessor per a la Reforma Horària, que neix de la societat civil i on s’impulsaran uns horaris que resultin més beneficiosos per a les institucions, les empreses i les persones.
És una iniciativa transversal amb 5 eixos: el treball, l’administració, la cultura, l’educació i el comerç.
L’objectiu més destacat és avançar l’hora de dinar i estar dinant menys estona. Això comporta poder també avançar l’hora de sortir de la feina i de sopar. D’aquesta manera també es farien jornades laborals més compactades i flexibles, s’avançarien les programacions…
La majoria d’empresaris diuen que la racionalització dels horaris ajuda a la competitivitat i genera un benefici mutu entre treballador-empresari. És a dir, un Win-Win on tothom hi surt guanyant.
Com a mostra del nostre diferent ritme, a Europa a les 9h del matí un 80% de la població ja treballa i aquí hem d’esperar fins les 10h o les 11h del matí per tal que aquest percentatge es produeixi. Passa el mateix amb la sortida dels treballadors. A Europa, a les 17h la majoria ja són a casa seva i aquí treballem fins les 18h, 19h o 20h de la tarda.
També els horaris escolars haurien de ser de 9-15h, així les activitats extraescolars serien de 15 a 18h en comptes de 18-22h.
Per a poder aconseguir tots aquest canvis s’impulsaran reformes legals i caldrà unitat social i fer algunes renúncies a les quals hi estem acomodats. Tot canvi implica una certa moguda i incertesa que cal assumir si tenim clar allò que volem i, si ens ho expliquen bé, serà fàcil entendre-ho i aplicar-ho. Cal aconseguir, doncs, que sigui un win-win per a tots i totes, perquè en definitiva ens suposarà un major benestar social i personal ja que tindrem més temps per a fer el que realment volem, i podrem millorar el nostre temps lliure.
Com diu en Fabian Mohedano, president del Consell Assessor: “ la racionalització d´horaris podrà ajudar a fer pujar al cim d’un nou país a tots els ciutadans.”
Equip de redacció
