De manera sorpressiva, per no dir amb traidorïa, els responsables de la Fundació La Pedrera a Tarragona acomiadaven el passat divendres les quatre treballadores de l’Hemeroteca de l’antiga Caixa Tarragona, alhora que les comunicava que el tancament del servei s’efectuaria al dia 20 d’aquest mes.
Pau Ricomà
Una mitjana de 30.000 usuaris durant els darrers cinc anys, entre els que es compten estudiants, investigadors, ciutadans sense més pretensió que el coneixement, deixaran de disposar d’un espai que pels seus fons de consulta és únic a tot l’estat espanyol.
Sobre aquesta amenaça ja vaig alertar en un article de 7 d’octubre de 2011, amb el títol: un patrimoni que no podem perdre: l’Hemeroteca de Caixa Tarragona i que encara es pot consultar al meu bloc: http://alloqueespublic.blogspot.com.es/2011/10/un-patrimoni-que-no-podem-perdre.html No repetiré els arguments, però vull incidir en què la incorporació de la nostra hemeroteca a la Fundació La Pedrera feia pensar que es garantia la pervivència del servei, la qual cosa en una ciutat com Tarragona, amb el dèficit de biblioteques i espais de lectura i recerca que patim, és una autèntica necessitat social. També perquè, per molt insensible que se sigui, difícilment es pot considerar que un servei que suposa menys de l’1% de la despesa total de la Fundació pugui ser una càrrega inassumible.
Tancar l’Hemeroteca és una decisió mal presa, injusta amb Tarragona i que menysté la feina de les persones que hi han treballat, amb una qualitat tècnica que ultrapassa la modèstia dels recursos esmerçats. Començant pel professor d’Història Moderna, Lluís Navarro Miralles, que va consolidar a partir d’una tenacitat a prova de qualsevol contratemps una institució cultural de referència.
Cal moure’s. Cal que les persones i institucions que figuren com a patrons a la Fundació La Pedrera, entre ells alguns amb molta responsabilitat al territori, facin tirar enrere aquesta decisió.
Pau Ricomà
