.

Treballadors, regidors, l’Adria i l’alcaldessa, avui celebrant la reapertura de l’emissora. Foto: Tarragona21

Dia gran per a la professió canallesca i dia gran per a Cambrils. L’emissora municipal celebrava la seva reinauguració sis mesos després d’haver tornat a les ones. Ha deixat enrere sis llargs anys de silenci, d’incomprensible silenci, de dolorós silenci per als qui la seguien i per als qui hi col.laboraven, aquells que van conèixer els rònecs, foscos, apassionants estudis de la plaça del Pòsit i aquells que es van estrenar a la moderna seu situada al costat del Cinema Rambla de l’Art, on allí diuen els cronistes que ha reviscolat.

Feia basarda veure els estudis foscos i callats durant tan de temps. Ho recordava l’actual director, l’Adrià Muñoz, periodista de Bonavista, viva imatge de l’optimisme ontològic, membre d’una generació de joves periodistes del Camp de Tarragona que amb Javier Aparicio, Enrique Canovaca, Raul Cosano, la seva parella, la Laura Casas, i algú més que segur que em deixo, estan deixant emprempta per la seva valua professional. No és una frase feta. L’Adrià, amb una capacitat de treball pantagruèlica, a qui vam fitxar per fundar el Tarragona21, un cop va fer una cosa que no havia vist mai. Jo acabava d’entrevistar l’alcalde de Tarragona i en arribar a la Redacció, ell, l’Adrià, es va oferir a transcriure’m la gravació. Ho va fer. I no era un becari.

L’Adri ens delectaria amb un discurs apassionadament castrista. Apassionadament castrista per la seva durada, no per allò de ‘Socialismo o muerte, venceremos’, clar.

En la seva aventura radiofònica, l’Adri s’ha acompanyat d’una veterana de guerra, la Marga Mallol, que segur que es devia enamorar del periodisme quan era petita en veure ‘Todos los hombres del presidente’, com feiem els de la nostra generació. La Marga ha oficiat de mestre de cerimònies de la reinauguració, acompanyada de l’Esteve Giralt, vicepresident de la demarcació de Tarragona del Col.legi de Periodistes de Catalunya i l’home que deixava astorat el Toni Clapés quan aquest el feia entrar en directe des de Tarragona al seu programa de tarda, Versió RAC1. L’Esteve, resident a Vilaplana, mostra un do poc habitual a la professió: en sap de tot. Té un coneixement orbital que és una habilitat desconeguda a Barcelona. Avui celebrava el retorn de l’emissora, reivindicava el seu caràcter públic i demanava a l’alcaldessa una elementalitat, estimat Watson: ‘Acaldessa, ampliï el personal’, com qui diu: ‘Alcaldessa, posi les urnes’.

Una trentena de col.laboradors aporten la seva passió per omplir les hores de programació per parlar de vins -el Joan Carrion i la Maria Hornos– d’Educació -l’Horte Grau-, de mainada -la Isabel Prim– de música selecta -el Marià Arbonès-, d’història -el Pedro Otiña– o formen un cos plural de tertulians, com la periodista Cristina Sierra, que no és de Bonavista ni de Vilaplana, sinó -atenció- de Cambrils.

El Josep Maria Panicello, el Pani, exalcalde a l’època juràsica i comissionat de l’Any Vidal i Barraquer, també s’ha deixat veure pels estudis, com el president del Centre d’Estudis Cambrilencs, el Josep Pedrell, que també va ser alcalde, però durant el Cretaci. Quan Ràdio Cambrils va començar a caminar, l’any 1985, el Pani era director de la Revista Cambrils. Des de fa anys ho és el Lluís Rovira, que avui també era de cos present a la seu de l’emissora.

L’alcaldessa, la Camí Mendoza, tancava els parlaments un cop superat l’impacte emocional del discurs marxista-leninista de l’Adri. Quan vostès, cambrilencs i cambrilenques, entrin per la porta de l’emissora, que sé que ho faran, observaran una decoració especial que juga amb els colors blancs i blaus, tan cambrilencs, i amb uns daus quadrats incrustats al sostre, de pigmentació diversa. Va ser una idea del Xavi Zaragoza, que ens va deixar fa uns mesos. Tenia 34 anys.

En segona fila escoltava els parlaments en rigorós silenci el Toni Badimón. El Toni Badimón és el propietari del Cine Rambla de l’Art, el reducte de culte del Camp de Tarragona, una mena d’Acadèmia de Plató del cinema. El Toni també té un programa a Ràdio Cambrils. Es titula ‘Arsènic per compassió’.

Jaume Garcia