Un cop han passat els cent primers dies del nou govern municipal, un cop tothom ha tingut l’ocasió de fer-ne les pròpies valoracions, potser hagi arribat l’ocasió de posar-nos seriosos i començar a treballar. Perquè el fet és que aquest cent dies han donat molt poc de si. Hem debatut sobre els Jocs del Mediterrani, certament, i sobre altres qüestions d’actualitat, però no hi ha hagut cap manera de saber quin projecte de ciutat té l’equip de govern. Utilitzant a favor seu el fet d’estar en minoria, no es veu en la necessitat d’arriscar-se a plantejar un programa coherent. És com si només estigués allí per gestionar els afers de tràmit, sense cap visió de conjunt sobre cap on ha de tirar. Aquesta actitud, que li va funcionar regularment durant el mandat anterior, és ara més difícil de justificar. Les eleccions de maig van dur una clara majoria d’esquerres a la ciutat de Tarragona. Repartits entre diversos grups municipals, l’Ajuntament compta amb setze regidors i regidores d’esquerres. Dos per sobre de la majoria absoluta. No hi ha cap excusa per ignorar aquest fet, ni per simular que el consistori sigui ingovernable. Correspon al Partit Socialista, com a grup més nombrós, fer les primeres passes per articular un govern estable que respongui al veredicte de les urnes.
Encara que puguin tenir la temptació de deixar passar més temps, i esperar als resultats de les eleccions generals de finals de desembre per triar soci, hi ha un fet que no els permet fer-se els desentesos fins a aquest punt: l’aprovació dels pressupostos. Aquesta sí que és una feina ineludible, que s’haurà de fer durant les pròximes setmanes, i és en la manera de preparar els comptes municipals, de preveure ingressos i despeses, que es revelarà la inclinació dretana o esquerrana d’un equip de govern que fins ara s’ha posat de perfil i no s’ha volgut comprometre.
Arga Sentís és
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA a Tarragona.
Uns pressupostos d’esquerres, per exemple, haurien de contenir propostes com les que fem des d’ICV-EUiA, perquè la ciutat les necessita. Caldria, urgentment, determinar quin percentatge del pressupost es destinarà a la compra de pisos per fer-ne un Parc d’Habitatge Social, adreçat a persones i famílies desnonades. Aquest és un mandat que l’Ajuntament té, perquè figura en una moció del nostre grup aprovada el març passat. Són necessàries, també, partides pressupostàries pensades per fer front a l’emergència social que patim. Ajuts per a alimentació, i per al pagament dels rebuts dels subministraments energètics bàsics, com ho són l’electricitat, l’aigua i el gas. Reclamem, a més, plans municipals d’ocupació, perquè el consistori no es pot desentendre dels veïns i veïnes sense feina. I no oblidem que cal mantenir, i augmentar si és possible, els fons dedicats a cooperació. Ho demanem cada any perquè sempre han estat necessaris. Ho són encara més en la situació actual.
Tot això, acompanyat de mesures fiscals progressives. L’Ajuntament ha de recaptar en funció de la capacitat econòmica dels ciutadans. I en correspondència ha d’establir les tarifes dels serveis que presta, i els preus del transport públic, també en relació al nivell de renda de cadascú. Després de tants anys de crisi, el principi de tarificació social és ineludible.
Aquesta és, al nostre parer, la perspectiva que defineix uns pressupostos d’esquerres, uns comptes municipals de progrés que posin les persones i les seves necessitats al capdavant. Per aplicar-los caldria, òbviament, un govern d’esquerres com el que hem reclamat. Aconseguir-ho és responsabilitat de tots i totes, perquè és el que la ciutat ha decidit.
Equip de redacció
